La guerra a Gaza entra en campanya com a arma electoral tot i que la UE ha perdut "crèdit diplomàtic" a l'Orient Pròxim

La guerra a Gaza entra en la campanya de les eleccions europees del 9 de juny com a arma electoral. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat durant el cap de setmana que dimecres al Congrés explicarà els propers passos sobre el reconeixement de Palestina, després que s'hagi descartat per a aquest 21 de maig una acció conjunta amb Irlanda, Eslovènia i Malta. Ara bé, dos analistes consultats per l'ACN dubten que hi hagi realment "un punt d'inflexió" en les relacions d'Israel amb la UE vista la seva "pèrdua de crèdit diplomàtic" a l'Orient Pròxim en els últims anys i les divisions històriques dins del bloc respecte al conflicte araboisraelià. "No canviarà res sobre el terreny", diu l'expert de l'Institut Egmont Sven Biscop.

Ara bé, Biscop considera que un reconeixement de l'estat palestí seria "un pas important, però simbòlic". De fet, l'analista subratlla que la UE ha mantingut tradicionalment una defensa de la solució dels dos estats, amb el reconeixement de Palestina com a "interlocutor legítim". "Aquesta política s'ha oblidat d'alguna manera després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre", defensa. A més, l'expert de l'Institut Egmont remarca que les divisions dins de la UE han "paralitzat en gran mesura l'acció diplomàtica de la UE".

En línies similars es pronuncia Emmanuel Cohen-Hadria, cap de polítiques euromediterrànies del Iemed. Dies abans de la decisió ja es preguntava fins a quin punt el reconeixement per part d'Espanya i alguns altres països suposarà "un gran canvi" en la postura del club europeu envers el conflicte entre Israel i Palestina. En tot cas, ho identifica com una arma electoral d'alguns partits de cara als seus electors, com pot ser el cas del PSOE.

No és l'únic partit. Cohen-Hadria també preveu que els grups d'extrema dreta puguin atiar el debat encès en alguns països, com França, sobre la guerra a Gaza. "Gran part dels aliats d'Israel als estats membre són partits radicals", recorda Cohen-Hadria assenyalant els vincles del govern de Benjamin Netanyahu amb Rassemblement National de Marine Le Pen o el Fidesz de Viktor Orbán. Com Vladímir Putin des de Moscou, Netanyahu seguirà amb atenció la reconfiguració del tauler polític europeu que sorgeixi de les eleccions europees del 9-J.

Què ha fet la UE després del 7 d'octubre?

Des de l'atac de Hamàs contra Israel el 7 d'octubre, la divisió a la UE ha estat la gran protagonista. La condemna a l'atac va ser immediata i la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va viatjar pocs dies després a Israel en un gest de suport al país. Durant la visita, l'alemanya va traslladar al primer ministre Benjamin Netanyahu ple suport a la resposta israeliana a Gaza i va demanar tímidament protegir els civils palestins. En paral·lel, l'executiu comunitari també va augmentar l'ajuda humanitària a la Franja.

Les diferències entre els estats envers el conflicte han marcat el posicionament europeu des de l'inici. Els caps d'estat i de govern van demanar a finals d'octubre "pauses per necessitats humanitàries" davant les divisions que generava la idea d'un alto el foc. No va ser fins al març, quan la situació humanitària a Gaza s'havia deteriorat significativament i el balanç de morts ja era de desenes de milers, que els 27 van elevar el to contra Israel i van reclamar una "pausa humanitària immediata que porti a un alto el foc sostenible" a la Franja.

Les divisions entre els 27 també s'han fet notar en les votacions a les Nacions Unides sobre l'alto el foc, una mostra més de les posicions divergents dins del club comunitari. Les diferències també han retardat l'adopció de sancions contra colons israelians extremistes a Cisjordània per la violència contra palestins. Mentre els Estats Units les van aprovar al febrer, la UE no ho va fer fins a l'abril.

Antecedents desfavorables

Segons Cohen-Hadria, abans del 7 d'octubre la UE ja havia "desconnectat" la seva relació bilateral amb Israel del seu "compromís amb el procés de pau a l'Orient Pròxim". "La UE ha perdut molt crèdit diplomàtic a la regió", afegeix Biscop, que afirma que els Estats Units, molt més pròxim i aliat militar d'Israel, ha tingut una "diplomàtica regional més efectiva i equilibrada per abordar el risc d'escalada". "Biden ha anat més enllà del que s'esperava en la crítica a les operacions israelianes a Gaza", diu.

"Des del 2014, la UE realment no s'ha mogut a nivell de declaracions", apunta Cohen-Hadria. Si la situació "es deteriora sobre el terreny", com havia passat en els últims anys, i la posició de la UE es manté "igual", la seva rellevància per abordar el conflicte disminueix, conclou l'analista del Iemed.

Tot plegat amb el teló de fons de les divergències històriques entre els estats membre sobre el conflicte araboisraelià: "Les decisions es prenen per unanimitat, així que el mínim comú denominador no pot ser gaire potent".

"Les divisions entre estats continuen, però el que és nou és veure divisions dins de les mateixes institucions de la UE", remarca Cohen-Hadria, insistint que això ha tingut un "impacte" en la posició comuna.Des de l'inici del conflicte, hi ha hagut dues visions per abordar-lo. Una representada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, més pròxima a Israel i una altra del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que Biscop avala en considerar que ha mantingut una posició "consistent que està en la línia de la política tradicional de la UE" envers el conflicte. "S'ha expressat de manera correcta i amb força sobre una escalada de les operacions militars a Gaza només pot empitjorar les coses", subratlla.

En les darreres dècades, el posicionament oficial de la UE envers el conflicte entre Israel i Palestina ha estat la defensa de la solució dels dos estats. El mateix cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va presentar un pla de 12 punts que apostava per aconseguir la pau per assolir la solució dels dos estats.

Impacte de les eleccions europees

Sobre l'impacte que puguin tenir els resultats de les eleccions europees en el rol de la UE en el conflicte a Gaza, Biscop creu que serà "immediat" perquè la política exterior del club comunitari està marcada pels estats membre. "Si Alemanya no canvia serà difícil per a la UE posar més pressió a Israel", argumenta. Així, l'expert de l'Institut Egmont creu que el club comunitari mantindrà la mateixa posició envers el conflicte que està tenint en l'actualitat.

Cohen també es mostra escèptic davant la possibilitat que la UE pugui "superar aquest impàs" després de les eleccions del 9 de juny, malgrat "l'alt preu" que està pagant pel conflicte, ja sigui pels milions d'euros invertits en ajuda humanitària, la reputació de la seva política exterior per les acusacions de "biaix", l'escalfament del debat públic domèstic sobre el conflicte o per les "ramificacions" a la regió i el consegüent impacte en la seva seguretat i interessos econòmics.

"Espero que després de les eleccions els nous dirigents de la Comissió Europea evitin noves discrepàncies i la UE s'adoni que l'status quo és inviable, hi té molt a perdre si no canvia la seva posició", avisa.

Què pot fer la UE?

Com no preveuen canvis a curt termini en el funcionament de la política exterior de la UE, que requereix la unanimitat dels estats membre, Cohen incideix en la pressió que pot exercir Brussel·les en el govern de Netanyahu, diferenciant-la de l'empatia que pugui mostrar amb la societat israeliana pels fets del 7 d'octubre. "Si la UE no adopta sancions dures contra un govern radical com aquest, com ho farà amb un altre més liberal o centrista?", es pregunta. Per això, creu que Brussel·les ha de pressionar Tel-Aviv fins que tingui "els interlocutors que vol" a l'altra banda de la taula.

En canvi, Biscop defensa que la UE té "poca influència a la pràctica" sobre Israel. "Podria tenir-ne en l'àmbit econòmic amb sancions, però no hi ha possibilitats d'assolir consens dins de la UE sobre això perquè Alemanya i altres països donen suport a Israel gairebé incondicionalment", apunta, tot remarcant que la UE "poc més pot fer per pressionar Israel perquè acabi amb la guerra a Gaza que amb declaracions individuals dels estats".

Mentrestant, la guerra fa gairebé set mesos que s'allarga amb un balanç de víctimes superior als 34.500 palestins morts i més de 77.800 ferits, segons el ministeri de salut de Gaza, controlat per Hamàs. Les morts al bàndol israelita es van concentrar principalment a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, amb 1.200 persones que van perdre la vida i unes 240 que van ser segrestades. El Tribunal Internacional de Justícia ha alertat del risc d'un genocidi a Gaza.