«Aquest és el POUM per la Pobla del futur, endreçada i amb un creixement real»

Dotze anys després d’iniciar-ne la tramitació, la Pobla de Lillet veu aprovat el nou pla urbanístic

Fins ara es regia per normes del 1988

L’alcalde de La Pobla de Lillet, Enric Pla, ahir als carrers del nucli antic | MIQUEL SPA

L’alcalde de La Pobla de Lillet, Enric Pla, ahir als carrers del nucli antic | MIQUEL SPA / MIQUEL SPA. la pobla de lillet

Miquel Spa

Miquel Spa

Dotze anys després d’iniciar-ne la tramitació, la Pobla de Lillet ha aconseguit aprovar definitivament el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), el document urbanístic que marcarà el present i futur del municipi. La nova reglamentació urbanística substitueix les normes subsidiàries que regien la construcció a la població des de l’any 1988, quasi quatre dècades. La seva tramitació ha estat tant llarga i amb entrebancs que finalment és filla de fins a tres governs de tres colors diferents, PSC, Junts i ERC, perquè les tres formacions han governat a l’Ajuntament.

El nou POUM de la Pobla de Lillet te cinc grans claus, les quals condicionaran el futur creixement i caràcter d’aquesta població de 1.090 habitants de l’Alt Berguedà que passa per ser un dels grans aparadors turístics de la comarca.

Regularització d’obres fetes

La primera clau del nou document urbanístic és la regularització d’algunes construccions que al llarg de les dècades els veïns del nucli antic han anat fent adossades a les seves cases en terrenys que ara

Creixement actualitzat

La segona clau del POUM és la racionalització del futur creixement del poble. En aquest sentit, el document rebaixa les expectatives de creixement a partir d’un anàlisi més realista de l’escenari actual de la població. En les antigues normes subsidiàries es preveia l’obertura de carrers al barri de Coromines on s’ha vist que avui en dia no hi ha demanda per fer cases perquè el mercat demanda cases als afores on s’hi pugui fer, per exemple, pati i garatge. A més, el pla antic marcava carrers en solars on els veïns s’hi han anat construint seccions de la casa i, per tant, s’havia d’expropiar per crear els nous vials. Això comportava una problemàtica veïnal important que ha quedat resolta. Les possibles zones de creixement és a l’entorn del carrer Pau Casals i al Barri Firal.

Primer, habitar el nucli antic

Relacionat amb el ritme de creixement, el POUM posa negre sobre blanc pel que fa a l’existència de cases buides. En aquest sentit, la Pobla de Lillet te mil habitatges i 1.100 veïns, la qual cosa implica que pràcticament la meitat de les cases, principalment al nucli antic, son tancades. El nou planejament condiciona la construcció de més cases als afores a un projecte de rehabilitació dels habitatges del nucli antic.

Mobilitat: carretera per fora

La quarta clau del nou planejament és la mobilitat. El document deixa planificada la construcció d’una variant que traurà la carretera entre Guardiola i Ripoll del centre del poble per fer-la passar per la ribera esquerra del Llobregat. El vial lluny del nucli antic ha de configurar un nucli urbà pacificat i disposat a posar l’accent en el veí i el passeig.

Economia: reobrir fàbriques

El cinquè punt clau del planejament és el desenvolupament econòmic a partir de la rehabilitació de les antigues fàbriques associades a la fàbrica de ciment. En aquest sentit, Urbanisme permetrà que en aquests edificis s’hi puguin obrir activitats com ara hotels o empreses de turisme o serveis culturals que actualitzin el seu valor històric.

Variant futura pel marge esquerre del Llobregat

Un dels factors que en el futur canviarà la vida i imatge del poble és el trasllat de la carretera B-402, que el nou planejament dibuixa fora del nucli antic, pel marge esquerre del cabal. El projecte no es preveu de manera immediata, fins al punt que ara per ara no és sobre la taula de la Generalitat. El dibuix futur estipula una variant que passarà al marge esquerra en l’accés des de Guardiola amb una rotonda nova, un pont, el pas per sobre el barri de Coromines i un nou pont al costat est de la població per connectar-la amb la carretera de Castellar.

Mil habitants per mil cent veïns

L’alcalde de La Pobla de Lillet, Enric Pla, està satisfet perquè l’Ajuntament hagi pogut finalment tenir en vigor el nou planejament. Al seu entendre, vist que l’antiga planificació ja tenia quatre dècades, «aquest POUM és el que regirà La Pobla del segle XXI, la Pobla del present i el futur; és un POUM que endreça i fixa un creixement realista en zones de solars buits on es pot construir». L’alcalde ha apuntat que «com a equip de govern ja ens agradaria poder revertir una mica la mitjana d’edat de la població, que ara tenim envellida. Això és el que ha de facilitar el nou POUM promovent la rehabilitació de cases buides i construint cases familiars a les zones de creixement». Pla remarca també que «una de les coses més importants també és que el nou document arregla problemes històrics dels veïns, amb conflictes que els preocupaven per glorietes construïdes a precari. Els veïns que ho tenien a les escriptures els queda regularitzat i, també, a les vuit cases de l’Asland, que amb l’anterior normativa els les podíem expropiar».

Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme, Carles Trafí, ha considerat que «bàsicament el nou POUM ha actualitzat ordenacions dels anys 60 i 70 que han deixat de tenir sentit, de barris que en aquella època tenien una previsió de creixement que ara no es te i que no es permetria». Trafí ha apuntat que «els nous criteris tenen en compte els barris tancats i saturats a nivell de sortides i aparcament i alhora no deixa créixer molt l’habitatge nou en comparació amb el que hi ha en desús». Pel que fa al vessant econòmic, el planejament posa en valor el patrimoni industrial del Llobregat: «ara totes aquestes indústries com Cal Costa o Cal Pujol les tenim abandonades i el nou POUM li dona sortida amb activitats noves».

La Pobla no es veu afectada plenament a la pressió urbanística de la Cerdanya, per be que si que hi comença a haver alguns cerdans que hi viuen gràcies als seus lloguers més econòmics, al voltant dels 400 euros. El municipi ha vist créixer en els últims anys el número d’alumnes de l’escola, fins al voltant dels setanta infants, després d’una etapa amb una cinquantena.