«M’estimo la Patum, mai no faria trampa amb el cartell»

La pintora Eva Garcia, que fa 35 anys que es presenta al concurs de cartells, defensa l’autoria original de la seva obra

La pintora Eva garcia amb el seu cartell retirat del concurs

La pintora Eva garcia amb el seu cartell retirat del concurs / ARXIU PARTICULAR

Miquel Spa

«M’estimo la Patum, m’estimo els patumaires i fa 35 anys que presento cartell al concurs; Pinto net i transparent, el que sento. Mai no faria trampes». Així de contundent i «amb la consciència tranquil·la» ha rebut l’artista berguedana Eva Garcia de la Fuente la retirada de la seva obra del concurs de cartells de la Patum per part del jurat per possible plagi. 

El jurat del certamen ha decidit aquesta setmana retirar el cartell «2 en 1» del concurs perquè s’assembla molt a un ja existent pintat per un artista francès, Pierre Soulages, l’any 1972 amb motiu dels jocs olímpics de Munic. Les dues creacions efectivament semblen calcades, però segons ha remarcat Eva Garcia «es tracta d’una casualitat. He tingut molt mala sort. Jo ni tan sols coneixia aquest pintor francès ni el seu cartell». La pintora s’ha mostrat decebuda amb la decisió del jurat i l’anunci de l’Ajuntament i ha explicat que aquest dijous al matí encara ningú del consistori o del jurat no li havia notificat encara la retirada de la seva obra. Sí que la van informar que hi havia aquesta possible problemàtica per la semblança amb el cartell de Soulages, però en cap cas ningú no li ha dit que li retiraven el seu, segons ha emfatitzat. En aquest sentit, Garcia s’ha mostrat comprensiva:«jo entenc l’Ajuntament. Si una persona anònima ho ha denunciat i ara l’Ajuntament tem que després es pugui veure com una còpia, podrien tenir un problema. Amb tot, no penso fer cap reclamació. Podria fer-ho, però tinc la consciència tranquil·la i comprenc que seria posar l’Ajuntament en un problema i el que no vull és posar entrebancs a la Patum».

Comparativa dels dos cartells: el de la Patum (a l'esquerra) i la dels jocs olímpics de 1972 (a la dreta)

Comparativa dels dos cartells: el de la Patum (a l'esquerra) i la dels jocs olímpics de 1972 (a la dreta) / .

La pintora ha argumentat que «el cartell que he presentat és meu. Jo pinto, no soc dissenyadora. Aquest senyor no el coneixia. Ara que l’he vist, sí que s’assemblen, i molt, però és casualitat. Us puc explicar com em fa sorgir la idea: anava amb un grup d’amics pintors per la plaça del Pi de Barcelona, on havíem anat a veure l’exposició de Picasso i Miró. Passejant per allà vaig veure alguna cosa que em va fer imaginar el cartell, perquè m’hi he presentat sempre. Fins i tot els amics em van dir que veig la Patum fins i tot a la sopa».

A partir d’aquesta imatge captada pel carrer, Garcia va activar el procés creador, segons explica:« Així és com vaig començar a dibuixar esbossos. Volia fer el tabal per darrere i un ple, perquè a mi m’agrada l’expressionisme, sempre pinto com m’agrada. En vaig fer una trentena fins que en un em va agradar».

Possible revalorització

Garcia ha admès que, donada l’arbitrarietat amb què funciona sovint el món de l’art, el seu cartell guanyi notorietat i ara tingui més valor entre la població a causa, també, dels amics i coneguts que li donen suport. Amb aquesta decisió, el concurs queda amb quatre cartells:«Ballem!’» «Ens veiem a la plaça» «Ja s’escolta el tabaler» i «Som gegants!», les quals es poden veure i votar al vestíbul de la casa consistorial. El guanyador es farà públic en el transcurs del ple municipal del dotze de maig.