El Suprem dona la raó a Miguel Bosé i rebutja declarar la seva paternitat sobre els dos fills biològics de la seva exparella

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat per Ignacio Palau, exparella sentimental del cantant Miguel Bosé, per intentar aconseguir que la justícia espanyola els reconegués a tots dos com a pares dels quatre fills que van tenir al seu dia per gestació subrogada, malgrat que dos són fills biològics d'un i els altres dos, de l'altre.

L'alt tribunal, com ja va passar a la instància, rebutja la pretensió de Palau que els quatre menors comparteixin la filiació i tant ell com Bosé siguin els pares dels quatre nens. La sentència fixa que els llaços afectius entre els menors no són suficients per reconèixer la paternitat de tots dos sobre tots ells, perquè per això, aclareix, haurien d'haver adoptat, mentre convivien. Al Registre Civil espanyol les filiacions recollides són les del pare biològic respecte als seus respectius fills, afegeix la resolució.

Miguel Bosé, protagonista del retorn del programa «Milá vs. Milá» de Movistar

La Sala Civil explica que, "amb independència de les circumstàncies del naixement dels fills o del sexe dels progenitors, no n'hi ha prou per establir una filiació el fet de tenir un vincle socioafectiu entre els menors i amb qui va ser la parella del seu pare respectiu". Per això ha rebutjat el recurs de Nacho Palau, al qual no només s'oposava Bosé, sinó també la defensora judicial dels menors i el ministeri fiscal.

Règim per acord

L'alt tribunal confirma així la sentència de primera instància, també avalada per l'Audiència Provincial de València, la qual va rebutjar la declaració de paternitat sol·licitada per Palau, però va establir un règim de relacions entre els quatre menors, un cop valorades les circumstàncies concurrents i sobre la base d'un acord signat durant el procés.

Palau esgrimia que la possessió d'estat basada en la convivència com a germans dels quatre fills i l'interès dels menors són suficients per a la determinació de les filiacions que reclamava, però aquests arguments no són suficients per a la Sala Civil, la qual declara que "l'ordenament espanyol estableix per a aquestes situacions la llera de l'adopció que van poder seguir les parts durant la convivència i que, un cop trencada la parella, ja és inviable". És a dir, que mentre Palau i Bosé mantenien una relació de parella haurien d'haver adoptat els fills biològics de l'altre, perquè així tots ells els tinguessin tots dos com a progenitors.

Conclou la sentència que el rebuig de la filiació reclamada no priva els nens dels seus drets ni afecta la seva identitat i que la millor opció en atenció a totes les circumstàncies concurrents, és la que va acollir la sentència de primera instància, que després es va mantenir a la d'apel·lació, que garanteix el dret efectiu dels menors a mantenir vincles i relacionar-se amb aquelles persones amb qui els uneix una relació afectiva.