Prop del 5% de la població de casa nostra resideix actualment a l’estranger

La Cerdanya és la comarca amb el percentatge més alt de persones que viuen fora que son nascudes a Catalunya

La Cerdanya és la comarca amb la proporció més alta de residents a l’estranger nascuts a Catalunya

La Cerdanya és la comarca amb la proporció més alta de residents a l’estranger nascuts a Catalunya / ARXIU/ALEX GUERRERO

David Bricollé

David Bricollé

Les comarques de l’àrea central tenen prop del 5% de la població que hi està empadronada residint a l’estranger, majoritàriament a Europa. D’aquesta situació destaquen tres aspectes principals. La Cerdanya és la comarca de tot el país amb la proporció més alta de residents a l’estranger que són nascuts a Catalunya (el 49,5% del total que es troba en aquesta situació), i molt a prop hi ha el Berguedà (45,6%). Entremig hi trobem el Pla de l’Estany (46,2%) i Osona (46%). Entre l’últim registre i el d’un any abans, el Solsonès és la demarcació on, en termes relatius, hi ha hagut un creixement més important, de gairebé el 10%. Segons la comarca d’inscripció, cal destacar que la majoria de comarques (35 i Aran) tenen més ciutadans residint a Europa que a Amèrica, i entre aquestes destaquen l’Alt Urgell (92,1%) i el Solsonès (82,4%). En canvi, hi ha 6 comarques que tenen més ciutadans residint a Amèrica que a Europa, encapçalades per la Noguera (64,0%).

El nombre d’inscrits a les oficines consulars augmenta en 32 comarques, es manté a l’Alt Urgell i disminueix a Aran i a 8 comarques, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El total de població de Catalunya que resideix a l’estranger són 367.367 persones a 1 de gener de 2023, xifra que representa una variació interanual del 2,9%.

Del Bages son 6.533 persones, que equivalen al 3,6% de població empadronada a la comarca. Més de dos terços son a països europeus (amb França com a principal destinació), i el 54% son nascuts a l’estranger.

El Moianès és la comarca que presenta una xifra més baixa en termes relatius. Parlem de 372 persones, que equivalen al 2,5% del total. I un aspecte rellevant és que es tracta de les poques comarques on el continent principal de destinació és Amèrica, amb els Estats Units com a país predominant. Com el Bages, tant el Berguedà com l’Anoia tenen xifres al voltant del 3%, mentre que a la Cerdanya i al Solsonès se situen per damunt del 5% del total de població empadronada. Amb l’excepció de la Cerdanya, a la resta de comarques de casa nostra el percentatge més gran de persones que estan vivint ara en altres països son nascudes a l’estranger.

A nivell de tot Catalunya, per continent de residència els inscrits a les oficines consulars es localitzen fonamentalment a Europa (52,2%) i a Amèrica (42,7%).

Residents a l'estranger per comarques

Residents a l'estranger per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA

Per país de residència, França és el primer que els catalans escullen per residir a l’estranger i és la primera destinació dels procedents d’Aran i de 33 comarques. L’entitat territorial singular destaca amb un 61,5% de residents a l’estranger localitzats a França, seguida de la Cerdanya (49,8%) i l’Alt Empordà (46,9%). En el cas del Barcelonès, la Noguera, el Pallars Jussà i el Priorat, el primer país escollit és Argentina. A l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà la primera destinació és Andorra, amb un 83,8% i 34,8% respectivament.

Composició per edat i sexe

Per comarca d’inscripció i en relació amb la distribució per edat dels residents a l’estranger, la població procedent d’Osona presenta el percentatge més elevat de menors de 15 anys (33,7%), una proporció que en la resta de comarques i Aran no ultrapassa el 29%. A l’altre extrem, la comarca del Pallars Sobirà és la més envellida (amb el 40,6% d’inscrits a l’estranger de 65 anys o més), seguida, a més distància, de la Terra Alta (33,3%), la Noguera (32,6%), el Pallars Jussà (32,4%) i el Priorat (32,2%).

A 1 de gener del 2023 hi ha 233.913 inscrits a les oficines consulars que són nascuts a l’estranger, un 4,1% més que un any enrere. Aquesta xifra representa el 63,7% del total de catalans que resideixen a l’estranger. Per comarques, les proporcions més elevades de residents a l’estranger que també van néixer a l’estranger són les de la Noguera (71,8%), el Pallars Jussà (71,2%), el Barcelonès (70,3%) i el Priorat (69,5%). Un terç aproximadament dels residents a l’estranger (32,4%) van néixer a Catalunya (119.154 persones) i han augmentat un 1,3% durant el 2022. Finalment, la població nascuda a la resta de l’Estat espanyol i que ara resideix a l’estranger són 13.922 persones, que representen el 3,8% del total.

Pel que fa als municipis, el 45% del conjunt de residents a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen amb proporcions més reduïdes les ciutats de l’Hospitalet (2,3%), Terrassa (2,1%) i Sabadell i Badalona (2,0%, totes dues).

Tots els municipis de més de 1.000 residents a l’estranger han augmentat el nombre d’inscrits i els creixements més elevats han estat Salt, Cornellà de Llobregat, Tortosa, Viladecans i Reus, amb increments d’entre el 6% i el 7%. Els municipis que han registrat un creixement més baix són la Seu d'Urgell (0,6%), Gavà (1,5%) i Sabadell (1,8%).

Subscriu-te per seguir llegint