«Els del 155 van ser els dies més foscos de les legislatures que he passat a Madrid»

«Sembla fet expressament», diu Cortès. Però el fet és que les causalitats existeixen. El proper 17 d’agost, el dia que es constituiran les noves Corts, l’avui encara senadora sallentina celebrarà els 65 anys i es jubilarà. Fins al dia abans, la republicana haurà format part de la comissió de la diputació permanent del Senat. L’endemà dirà adeu a la política activa. Han estat vint anys intensos, per a Cortès. Alcaldessa de Sallent entre el 2003 i el 2007, el 2016 va ser nomenada senadora pel Parlament. Des del 2017, ha estat la portaveu del grup república a la cambra alta.

La seva última legislatura, doncs.

Ja ho havia dit a Oriol Junqueras i a Marta Rovira. Tinc ganes de fer altres coses: he estat al govern municipal, a l’oposició, al Consell Comarcal, a l’executiva comarcal i regional del partit, al Senat... És molta feina i vull estar amb la família i tornar a la universitat.

Trobarà a faltar Madrid?

És una ciutat interessant, però mai no hi aniria a viure, perquè com Sallent no hi ha res. A Madrid s’hi nota el pes de l’estat, s’hi bolquen molts diners. Tots els edificis que eren grisos quan vaig arribar s’han acabat rehabilitant.

S’hi ha sentit alguna vegada incomodada?

Al carrer, mai. Però dins l’hemicicle moltes vegades. M’han dit de tot. Cal aplom i experiència per aguantar-ho.

Sempre des de la dreta?

De la dreta, però també del PSOE. I també de Junts. El senyor Cleries ho ha fet aquesta última legislatura. Ens ha faltat molt al respecte. Hi he anat a parlar de vegades, per dir-li «vols dir que no t’equivoques d’adversari polític?».

Ha fet amistats en la resta de formacions polítiques?

Sempre he intentat d’estar bé amb tothom, perquè la política es fa pactant. Tinc una bona relació amb el president del Senat, Ánder Gil, i amb Javier Maroto, del PP. No són el que en diria amistats, però sí gent amb qui he negociat de gust.

Se’n va satisfeta de l’experiència?

Molt, entre cometes, perquè m’hauria agradat aconseguir la llibertat per al meu país. Però m’enduc molta feina feta per a Catalunya i els Països Catalans. Quan vaig arribar el 2016, ERC no tenia cap tipus d’organització al Senat. Només hi teníem Esther Capella i estava al grup mixt. Ara a les Corts som 14, més dos de Bildu, i tot funciona com un rellotge. Estic agraïdíssima als que m’han donat la possibilitat d’estar a Madrid. I no ha estat una feina fàcil, perquè ser portaveu significa no només fer política, sinó també gestionar tot el grup.

Hi ha fet feina profitosa?

Ho hauria estat més si el PSOE i el PSC tinguessin voluntat política. Amb tot s’han tirat endavant moltes lleis vinculades als drets de les persones, perquè hi érem ERC i Bildu. Hem obligat el PSOE a avançar cap a l’esquerra, amb qüestions com la llei trans, la d’eutanàsia, la d’educació. També s’ha pogut derogar el delicte de sedició i hem defensat el sistema únic de pensions. El vot d’ERC i Bildu és el de veritat útil, perquè el PSOE si pot pactarà amb el PP; no tenen escrúpols. Nosaltres som necessaris: si ERC no és forta al Congrés i al Senat no s’avança. Si nosaltres no podem decidir hi haurà un retrocés de 15 anys.

I per al territori?

M’he reunit amb ajuntaments, entitats, empresaris, perquè la feina de debò es fa a Catalunya i llavors es trasllada a Madrid. Hem treballat en qüestions com infraestructures i habitatge. Els del PSOE m’anomenaven Rodalies, i no pas Mirella, per la insistència en el tren. Per exemple, hem aconseguit la remodelació de l’estació de Sant Vicenç. O els 10 milions per a la Fàbrica Nova de Manresa. Per a Sallent, Súria i Cardona hem aconseguit mig milió d’euros per als polígons. ERC som els únics que hem parlat de territori al Senat: del Bages, de Súria, de Sallent, de Cardona, de Callús, d’Artés, del Berguedà... Em sap greu no haver aconseguit els 4,5 milions que corresponien al fons Miner al Berguedà. Insisteixo: per la manca de voluntat política dels socialistes.

Com recorda els dies del 155?

Van ser els més grisos i foscos de les quatre legislatures que he passat a Madrid. Pel menyspreu, la hostilitat. El que més em va doldre va ser el discurs contra l’independentisme de l’actual president del Senat, que llavors era portaveu del PSOE.

Tenint en compte la manca de voluntat política que anomena, l’hostilitat, i la força de l’Estat, veu possible la independència?

Mai no es pot dir mai. Crec que algun dia s’aconseguirà, però els partits independentistes hem de ser forts a Madrid. Posar data a la independència és un dels errors que vam cometre. No ens podem precipitar, perquè aquest és un camí molt llarg i costerut.

Divuit mesos, van dir.

En divuit mesos és impossible. Hi hem de ser tots i establir consensos. El que no pot ser és anar a la deriva com s’ha anat fins ara. ERC ha fet autocrítica, Junqueras i Rovira han explicat quins van ser els errors i què hem de fer a partir d’ara, però cal anar tots a l’una, tot i que jo soc contrària a la llista única, però sí que crec en anar junts a les institucions, en posar-nos d’acord en els desacords. Com hem fet amb Bildu.

Quan se sent dir «botiflera» des de Catalunya, què respon?

Que això és anar fent passos enrere, perquè, insisteixo, el que hem de fer és anar a l’una. Em poden dir botiflera tant com vulguin, perquè no ho soc. He lluitat per la llibertat del meu país, i ningú no em podrà acusar seriosament de traïdoria.

Subscriu-te per seguir llegint