Damià Giménez: "Amb la crisi l'oci es concentra el cap de setmana, i és quan hi ha més feina"

Fa nou anys que Damià Gómez s’encarrega del restaurant Vermell de Manresa, que amb el temps també ha anat reduint l’horari d’obertura. Tamateix és dels que aposta pel cap de setmana, que és precisament quan l'establiment és obert al públic. Va ser a partir de la pandèmia, quan el negoci (que inicialment havia estat obert tots els dies amb tan sols un de descans setmanal) es va diversificar i va apostar per una oferta de servei a domicili, mentre que els àpats a taula van quedar restringits a dissabtes i diumenges. «Vam veure que amb una estructura petita anàvem fent i treballant menys hores», explica, i com que el negoci funciona, s’ha mantingut en aquest horari.

A què es deu l’aposta de concentrar els dies d’obertura el cap de setmana i no en dies feiners?

És per una qüestió de volum de feina. Al restaurant tenim més feina el cap de setmana que entre setmana. I també es va notat la crisi, de manera que la gent concentra més l’oci els caps de setmana.

El client de dissabte i diumenge és diferent que el de la resta de dies?

Si. El treballador dels dies laborals que abans dinava molt a fora, ara busca altres alternatives, i per això hi ha molts llocs que ja et venen l’amanida feta perquè te la puguis endur. Hi ha molts treballadors que tiben d’això, amb un altre preu, i s'estalvien de pagar els diners que et pot costar un menú diari. Molta gent ja no gasta tant anant a dinar cada dia.

Vau començar a notar aquesta reducció entre setmana?

Si, aquí entre setmana és més fluix. A més, la covid també ha afectat en el sentit que hi ha més teletreball, i veus com al centre de la ciutat no hi ha el mateix moviment de gent que va a treballar com abans. Alguna cosa s’ha recuperat però no hi ha el volum d’abans de la pandèmia. Això afecta els migdies, i als vespres ja és més per un tema d’economia del país. Ja va passar amb la crisi del 2008, en què van començar a tancar restaurants que treballaven cada dia als vespres, i es van adonar que potser no calia obrir perquè només omplien dues taules.

Ara, el cap de setmana funciona bé?

El que ens va millor és la venta a domicili, però el local també.

No venen treballadors. Per tant, a qui us adreceu el cap de setmana?

És un client variat i de totes les edats, però nosaltres fem arrossos i continuem tenint colles de 10 o 12 persones que volen venir a fer una paella. Aquests entre setmana no vindrien. Els dies d’oci són el cap de setmana.

A diferència del Vermell, hi ha força restaurants que tanquen els diumenges... Us beneficia als que obriu?

Nosalres anem tenint sempre el matex volum de feina.

Obrir només els caps de setmana també permet reduir el personal...

Si. A nivell global tenim molt menys personal que el 2019, entre altres coses perquè obrim menys hores. Però tot plegat és una qüestió d'economia lligada a com funciona globalment la societat. El nostre sector funciona si la societat treballadora està ben cuidada. Del 2019 al 2023 el poder adquisitiu d’un treballador ha baixat molt, i en canvi s’ha apujat absolutament tot. I els diners que es van restant, la gent deixa de destinar-los a l’oci, que és el primer que eliminem, i això perjudica el sector, que de moment ja s’ha comprimit. Hem de veure si aconseguim mantenir la classe mitjana i podem continuar subsistint, però tan sols amb aquesta primera compressió que ja hem fet, crec que hi haurà molta restauració que desapareixerà.

Costa trobar treballadors?

La restauració ha acabat sent un sector on molt jovent que hi treballa ho compagina amb els estudis. En canvi, un gran professional no es queda aquí perquè és una feina dura i econòmicament complexa. Necessitem una societat que funcioni, que es pugui cobrar bé i que hi hagi un equilibri entre els salaris i la vida. Només hem de mirar com és la restauració a països com Alemanya, Holanda o Austràlia, i ens donarem compte que els salaris i la qualitat de vida d’aquelles societats és diferent. Aquella gent quan va a un restaurant té prou poder adquisitiu per garantir una estructura sana. Aquí en canvi, si a la restauració no li surten els números, ha d’acabar ajustant els horaris, i això també implica que molts empresaris estem a la cuina, no en un despatx. Treballem molt i hem d’acotar el negoci perquè sigui viable. El nostre sector és un reflex de la societat i de com va el país.