Celebra el Dia Internacional dels Monuments a Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts, ronda uns 30.000 habitants i el trobem a la comarca del Baix Llobregat. Aquest poble gaudeix de 10 indrets històrics, declarats BCIL (Béns Culturals d'Interès Local). Aquests espais emblemàtics els podreu trobar en 'la ruta del BCIL'. Així doncs, avui us toca descobrir noves rutes i nous indrets que podreu anar a visitar qualsevol dia de la setmana.

• Can Comamala: casa construïda entre el 1911 i 1918 i ubicada a l'eixample del nucli urbà. Aquesta casa, abans era una fàbrica tèxtil, la qual es va ampliar amb un pis superior, per tal que el propietari, Domingo Comamala Sala, gironí, hi visqués. Aquesta casa ha estat un dels monuments més importants per la seva importància al segle XX durant el procés d'industrialització del municipi. Can Comamala té un jardí envoltat amb motius floral i amb un gran porxo sostingut per diverses columnes. La seva arquitectura consta amb diversos elements que us fascinaran, com la torre miranda.

• Forn Romà: documentat del segle I dC i actiu durant més de 100 anys. En aquest forn s'hi coïen àmfores de vi, estris d'ús quotidià i materials de construcció. Més tard, a mitjan segle IV dC en aquest forn s'hi va passar a produir oli per al mercat de proximitat, ja que en les excavacions que s'hi han fet, hi han trobat una premsa i dipòsits per guardar-hi líquids.

• Molí dels Frares: protegit per Ferran el Catòlic i traspassat al monestir de Santa Pau en l'any 1370. Aquest molí estava dedicat a la producció de farina i tenia tres moles, era hidràulic i encara manté els tres arcs de sortida d'aigua dels carcabans i la gran bassa al sector sud. Amb la desamortització de béns eclesiàstics, el 1877 es va vendre subhastat a Antoni Xuriguer Andario, barceloní. Finalment, acaba a les mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç. 

• Pi Gros: parc metropolità forestal destinat a gaudir d'un entorn magnífic ple de vegetació i amb una zona destinada exclusivament a gaudir del passeig i una altra destinada a gaudir de l'indret, però amb opció de pícnic, barbacoa, terrassa i un espai de jocs pels més petits. Aquest parc ens brinda una vegetació mediterrània i una diversitat d'arbres centenaris com l'Om del Camí, el Roure Forcat, el Freixe de Tres Branques i el Pi Gros. El Pi Gros té uns 150 anys, 15 m d'altura i 2,90 m de diàmetre.

• Ca l'Aragall: situat en un dels carrers més antics del poble, el carrer de Barcelona. Aquest edifici ha estat restaurat en diverses ocasions, però el seu arc adovellat de mig punt es manté a la porta d'entrada. Dins l'edifici també hi ha diversos arcs propis d'admirar. Actualment està destinat a serveis administratius municipals.

• Can Reverter: construïda al voltant del 1912 i propietat de la família Reverter. Aquesta finca té una parcel·la d'uns 1.600 m², utilitzada pel cultiu agrícola de vinya i conreus de secà. Edifici senyorial amb una gran torre central i unes cornises i uns forjats amb uns treballs decoratius molt rellevants. A hores d'ara, la parcel·la s'ha dividit en parts i només conservar el pati, una part del terreny i uns horts petits.

• Can Costa: casa de la família Costa, burgesos catalans, datada de finals del segle XIX. L'any 1871, Vicenç Costa va ser alcalde del municipi. Aquest edifici ha estat restaurat en diverses ocasions. L'edifici destaca per una gran sala i una alcova original d'una de les habitacions de l'immoble. A fora l'edifici s'hi pot veure la inscripció 1884.

• Casa Santa Eulàlia o Estrada: situada al barri de Poble Nou i construïda a inicis del segle XX per les famílies benestants de Barcelona. Aquest edifici és de planta rectangular i té un petit pati que l'envolta. En destaquen el porxo amb columnes, la terrassa de balustrada a la part superior i les diverses ceràmiques vidriades.

• Església parroquial: datada del segle X, però sense conservació de l'època, a causa d'un incendi el 1717 que ho va destruir tot. Tot i això, s'ha pogut documentar que hi havia un antic fossar medieval i que l'església va ser el nucli del poble. Durant la Guerra Civil va ser adaptada com a taller mecànic, per la crema d'altars. El 1718 es va començar a construir la nova església amb l'ajut dels veïns i el 1725 es va consagrar com a nova església. Actualment, d'estil barroc amb una sola nau i un campanar de planta quadrada amb uns 30 metres d'alçada i coronat amb un rellotge. La façana disposa d'una fornícula amb la imatge de Sant Vicenç. A l'interior, el 2007, hi van descobrir la tomba del noble Guillem Raimon d'Ivorra.

• Pilar de la Passera: era un petit pont de vianants fet amb taulons de fusta, dos pilars de maó i reforçada amb un cable tensor. Va quedar destruït, el 1902, per una pedregada i es va refer amb unes noves condicions, gràcies a una indemnització de la Diputació de Barcelona. Aquest nou pont 'passera' va estar actiu fins al 1967, quan se'l va enderrocar, ja que es va crear un nou pont. Ara només se'n conserva un pilar.