L'alcalde de Prats diu que cal "seduir" els que van dir que 'no' al Lluçanès

Jordi Bruch Franch afronta la segona legislatura com a alcalde de Prats de Lluçanès, després d’haver estat regidor a l’oposició del 2015 al 2019. Bruch passarà a la història del municipi com el primer alcalde de la capital del Lluçanès, comarca que encara el seu primer curs polític després de néixer el maig d’aquest any. Tot i això, només vuit dels tretze municipis inicials en formen part, ja que quatre d’ells van rebutjar integrar-s’hi després que a la consulta del 2015 sortís el «no». Sant Feliu Sasserra, on també es va rebutjar, en va formar part inicialment, però en va sortir al cap de vuit setmanes.

Com són aquests inicis de construcció de la comarca?

Vam tenir una reunió amb la Secretaria de Governs Locals per començar a posar fonaments i bases del que ha de ser la Mancomunitat que ha de regir la comarca, com un Consell Comarcal, i més tard vam tenir una reunió amb tots els alcaldes que la formem per començar a fer passos. El primer pas és fer un manifest conforme els ajuntaments volen formar part d’aquesta Mancomunitat. Després s’han de designar els representants per a la redacció dels estatuts, que és el que s’està fent ara, i s’hauran d’aprovar per unanimitat de tots els regidors dels ajuntaments que el formen. A partir d’aquí tocarà designar els òrgans de govern i els representants de cada ajuntament. Esperem que de cara a finals d’any pugui estar tot fet.

Quina diferència hi ha entre una mancomunitat i un consell comarcal?

De fet, també va ser un tema de debat a la reunió amb Governs Locals. Nosaltres sempre hem demanat que l’administració que pogués regir una comarca fos àgil, propera a les persones. El govern està treballant en la nova Llei de Governs Locals, perquè avui en dia una comarca ha d’estar regida oficialment per un consell comarcal, que té una tipologia establerta, i nosaltres demanem que aquesta nova llei, que hauria estar feta aquesta legislatura, permeti que l’òrgan de gestió pogués ser un altre, per exemple, un consell d’alcaldes o una mancomunitat. Caldria que fos d’alguna altra manera, més àgil, que no sigui el típic consell comarcal. En aquest sentit, els serveis que acabarà prestant l’administració, ja sigui una mancomunitat o un consell comarcal, han de ser els mateixos, com el transport escolar, menjador, serveis socials, serveis d’ocupació, etcètera.

Quina relació tindrà la futura comarca del Lluçanès amb els municipis que originalment sí que hi podien formar part?

Jo crec que la comarca geogràfica està definida i tothom l’entén tal com és. No hi deu haver cap ciutadà de Sant Boi, de Sant Agustí, de Sant Feliu, que ho vegi diferent. En aquest sentit, crec que tenim davant el repte, en aquests propers quatre anys, d’intentar «seduir» els pobles on va sortir el «no» i que, legítimament, han decidit no formar-ne part. El que podem fer és ser pioners en la gestió comarcal, i demostrar la proximitat que podem tenir en el nostre entorn, en els nostres municipis i ciutadans, tenir una atenció molt més propera que, per exemple, amb el Consell Comarcal d’Osona o del Bages. I ensenyar que els serveis que s’estan prestant no és igual fer-los en una gran ciutat com Manresa que en un poble de 500, 200 o 1.000 habitants. Serveis socials, atenció a les persones… hi ha molts serveis que segurament podrien acabar sent molt més acurats.

Quines possibilitats tenen aquests municipis per poder adherir-s’hi en un futur, si s’ho repensen?

Això dependrà des de Governs Locals, ja que la llei és la que acabarà marcant com poden acabar formant-ne part. Jo espero i desitjo, personalment, que no sigui difícil, ans al contrari. Una de les coses de les que es parla a les reunions de la Mancomunitat és que aquests municipis puguin formar-ne part ràpidament i que no sigui un tràmit llarg.

Ha pogut copsar l’opinió general? La gent està il·lusionada amb la nova comarca?

Bé, hi ha diferents visions. Segurament en els municipis com a Prats, on la participació a la votació va ser alta i hi va guanyar clarament el «sí», la gent ho veu amb bons ulls i considera que hi ha possibilitats de poder tenir més serveis, més proximitat, finançament, etcètera. També entenc que en els municipis on la cosa va anar més ajustada, o que va sortir el «no», sí que hi ha reaccions en contra. Però la veritat és que a tothom ens queda aquella espineta de la consulta del 2015, que és una pega que no puguem ser-hi tots des de l’inici. Però hem d’agafar el toro per les banyes i fer-ho atractiu per anar sumant i que cada vegada siguem més. Suposo que a tothom ens agradaria que hi fossin tots 13 municipis. Ara som reconeguts com a comarca, això ja ho tenim i no ens ho pot treure ningú, i ara ens toca crear sinergies i ponts per intentar tornar a ser-hi tots.

Quins són els reptes més importants als quals s’enfronta el Lluçanès als seus inicis?

Bé, de reptes, n’hi ha molts. Nosaltres som en un entorn rural, i se’ns ven que qualsevol ciutadà de Catalunya ha de tenir les mateixes oportunitats, tant en una àrea metropolitana com en un entorn rural, però la realitat és que no és així. Quan parlem d’igualtat de condicions, ha de ser igualtat de condicions amb tots els serveis, des del transport, els serveis sanitaris, els serveis socials, la sanitat i la seguretat. Tots aquests serveis en un entorn rural a vegades són els que es veuen molt menys. En aquest sentit, aquests són els nostres reptes, intentar buscar igualtat de condicions i que en un entorn rural la gent pugui tenir uns bons serveis, comunicacions, serveis socials, atenció mèdica, serveis escolars, de seguretat, etcètera. De fronts, en tenim molts d’oberts.

Com a alcalde de Prats, quins reptes encareu al municipi aquesta legislatura?

A Prats, com a tots els municipis, la legislatura passada va ser complicada, amb una pandèmia i una guerra que va comportar molts sobrecostos. Això ens va frenar moltes coses, i hi ha moltes coses que vam deixar preparades a final de la legislatura passada i que veuran la llum en els propers dies i setmanes. Una d’elles és el canvi de tot l’enllumenat públic, gràcies a una subvenció que vam rebre de la Diputació. Canviarem la majoria dels llums, molts quadres i instal·lacions a l’àrea de l’enllumenat, amb un cost de prop de 950.000 euros. També instal·larem plaques fotovoltaiques d’autoconsum a diferents instal·lacions, com és la del pavelló, aprofitant el canvi de coberta, així com a altres instal·lacions com la Pitota, l’Ajuntament Vell i la sala polivalent. En total, invertirem un milió i mig d’euros en sostenibilitat i la previsió és que estigui tot executat el juny del 2024, ja que és una cosa que vam encarregar a finals de legislatura.

Què és el que li fa més il·lusió?

L’obra que em fa més il·lusió que tirem endavant, també després de trobar finançament de les administracions la legislatura passada, són les obres de reconstrucció del Teatre Orient, un teatre que ha estat més de 25 anys tancat. Si no hi ha res de nou, esperem que aquesta tardor, gairebé el mes que ve, començaran les obres, amb un cost d’1.200.000 euros. També farem la reforma de la plaça Nova i de la zona del mercat, i el canvi de gespa del camp de futbol, que començaran les obres a l’inici d’estiu. El club va decidir de no fer-ho aquest estiu ja que, pel termini d’obres, podríem tallar la temporada dels equips de l’escola de futbol. Així, aquestes obres s’iniciaran també al final de maig de l’any vinent.