La Cerdanya demana a Educació que protegeixi més les escoles dels pobles

El Consell presenta una petició perquè els alumnes es puguin inscriure als centres de primària de la poblacions on ja han pogut anar a la llar d’infants

La reunió del Consell Comarcal amb els representants d’Educació al Pirineu | CCC

La reunió del Consell Comarcal amb els representants d’Educació al Pirineu | CCC / Miquel Spa. Puigcerdà

Miquel Spa

Miquel Spa

La Cerdanya ha demanat al departament d’Educació més protecció per a les escoles dels pobles petits.

El Consell Comarcal ha traslladat als delegats del departament al Pirineu una demanda segons la qual es permeti als infants que acaben el cicle de les escoles bressol dels pobles petits passar a la primària del centre del mateix municipi encara que no hi estiguin empadronats. Aquesta és una petició que neix de la problemàtica que es troben pobles com Ger, Bolvir, Prullans i Llívia que fan una aposta política i econòmica per les llars d’infants i les escoles locals i que en l’etapa de la llar d’infants els és fàcil omplir les inscripcions amb infants d’altres municipis però que després, quan han d’entrar a primària, el mateix Departament els ho impedeix. Això buida les aules de les escoles més petites perquè amb la llei actual a la mà tan sols s’hi poden matricular els alumnes que viuen al mateix poble.

El president del Consell, Isidre Chia, ha argumentat que «a la llar d’infants hi poden anar infants d’altres municipis perquè els és més còmode als pares ja sigui per feina o perquè ja hi ha un altre germà, però quan han de passar a la primària han d’anar al seu municipi, principalment Puigcerdà. I això descapitalitza l’escola d’alumnes». Chia ha remarcat que «els pobles petits invertim molt en les escoles i en canvi perquè els nens s’hi puguin quedar en tenim ben poques fins al punt que algunes fins i tot haurien de tancar». Això passa molt amb famílies de Puigcerdà els tutors de les quals treballen en pobles del voltant i quan els infants han de començar primària han d’anar obligatòriament a l’Alfons I, Llums del Nord o la Vedruna de la capital cerdana. Igualment, els de Guils, que no te escola, per exemple, també han d’anar a Puigcerdà.

Segons ha explicat Chia, el departament s’ha compromès a estudiar la demanda de cara al pròxim curs.

[object Object]

La solució de facto que troben moltes famílies per poder portar els fills on més còmode els resulta per qüestions laborals, familiars, logístiques o de plantejament pedagògic, és empadronar-se en altres municipis. A la comarca hi ha famílies que són originaris d’un poble i viuen en un altre, o que viuen a la capital i, en canvi, treballen als pobles del voltant. Això les empeny a portar els fills a les escoles dels pobles. La voluntat del departament de mantenir els dos centres públics de Puigcerdà també suma en el procés de buidatge de les escoles dels pobles.