La crida per la pau a Ucraïna obre un Clam que promet emocions

La sessió inaugural del certamen cinematogràfic aplega 225 espectadors a la sala 1 de Bages Centre de Manresa amb la presència del cònsol Oleksandr Dzoma, i obre amb «20 days in Mariupol» un certamen amb 23 films inèdits a Catalunya

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

Els bons desitjos d’un festival ple de públic i bones pel·lícules i de la pau a Ucraïna van ressonar ahir a la nit a la sala 1 de Bages Centre en l’acte inaugural del Clam, que fins al dia 22 d’octubre portarà a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages 23 títols inèdits a les pantalles catalanes i un munt d’activitats per donar sentit a la 19a edició. «Continuem fent passes endavant», va comentar Esteve Soler, el director del certamen, en els minuts previs a una apertura que no va omplir la sala gran però va registrar una bona entrada de públic amb la presència de 225 espectadors.

La sessió d’apertura va portar un nombrós públic a la sala

La sessió d’apertura va portar un nombrós públic a la sala / TONI MATA I RIU. manresa

«Us agraïm molt que hagueu escollit aquesta pel·lícula per inaugurar el festival», va manifestar abans de la projecció inaugural el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Oleksandr Dzoma. El Clam es va posar ahir en marxa amb el documental 20 days in Mariupol, l’estrena a nivell estatal d’una cinta, premiada pel públic a Sundance i representant del país europeu als Oscars, que relata el setge viscut per aquesta ciutat per part de les tropes russes.

El cònsol Dzoma amb els presentadors, Sanfeliu i Barbé

El cònsol Dzoma amb els presentadors, Sanfeliu i Barbé / TONI MATA I RIU. manresa

En el seu parlament, Dzoma va remarcar també que «els voluntaris de Manresa van ser dels primers que van anar a oferir la seva ajuda a Ucraïna», quan el 24 de febrer del 2022 les tropes russes van envair l’estat veí. El diplomàtic va esmentar la feina de Sor Lucía Caram i els membres de la Fundació Convent de Santa Clara de la ciutat.

El Clam viu la segona edició des de l’entrada d’Esteve Soler a la direcció i la reorientació que ha permès continuar la llarga trajectòria que, com va dir l’alcaldessa de Navarcles, localitat on va néixer la iniciativa, «és motiu d’orgull per tots nosaltres». La principal representant política del municipi va afegir que «el Clam va néixer amb l’esforç de molts navarclines i navarclines i es va anar fent gran fins que l’any passat va fer un salt», i va destacar la importància de «treballar en xarxa» amb Manresa i Sant Fruitós.

D’aquest darrer poble, i en absència de l’alcalde Joan Carles Batanés, que no va poder assistir a la trobada, el segon tinent d’alcalde, Xavier Racero, va remarcar «l’aposta» que des del consistori es fa pel cinema. En el poble on va néixer el jesuïta i cinèfil Lluís Espinalt, nacionalitzat bolivià, el setè art hi té una mirada compromesa: aquest dissabte s’hi projectarà O Grande Irmao, una cinta sobre la implicació nordamericana en el cop d’estat de Pinochet a Chile que es va estrenar fa poc al Festival de Cine dels Drets Humans de Sucre (Bolívia). En el transcurs de l’acte, el seu director parlarà als assistents via on-line.

Marc Aloy, alcalde de Manresa, va fer un prec per «la fi de les guerres» i va encoratjar la ciutadania a omplir les sales. No en va, amb la presència dels llargmetratges guanyadors dels grans festivals europeus -Berlín, Canes i Venècia-, la qualitat no serà un obstacle. De fet, com van recordar els presentadors de l’acte, Sílvia Sanfeliu i Joan Barbé, la cinta que va inaugurar fa un any el 18è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, el thriller La nuit du 12, va obtenir fins a mitja dotzena de premis en la gala del cinema francès, els Cèsar. El Clam ja és en marxa fins el proper diumenge 22 d’octubre.

Caritas Manresa rebrà diumenge el Premi Casaldàliga

El Clam és una festival de cinema però té una vocació solidària fundacional que cada any es manifesta en el Premi Casaldàliga, que enguany es lliurarà a Caritas Arxiprestal de Manresa pel projecte Fita. En l’acte que tindrà lloc diumenge, a les 12 h a l’Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, es reconeixerà la tasca de Caritas per donar formació a persones susceptibles de quedar fora del mercat laboral i ajudar-les a trobar feina.