Els pobles petits afirmen que l’equitat territorial «és un problema de tot el país»

L’Associació de Micropobles de Catalunya va renovar ahir la seva junta, que ara està encapçalada per l’alcalde de Riner, Joan Solà. L’entitat va celebrar 15 anys durant els quals ha treballat per la igualtat d’oportunitats entre el món rural i el món urbà. En els últims anys l’associació ha crescut tant a nivell de municipis associats com en volum de recursos i continua dedicant-se a vetllar per la millora dels pobles de menys de 1.000 habitants treballant per evitar el despoblament i aconseguir l’equitat territorial. 

L’entitat va celebrar la seva assemblea ahir al matí a l’Estany, al Moianès, en què es va escollir el nou president de l’entitat, el rinerenc Joan Solà, que va agafar el relleu de Mario Urrea, que ha estat al capdavant de l’associació els últims 4 anys. En l’acte també hi van participar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà i la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra. Vilagrà va destacar la feina conjunta entre el Govern de la Generalitat i l'associació durant l’últim mandat. En aquest sentit, va apuntar que el Govern preveu modificar el finançament dels ens locals per tal que «tingueu suficiència financera per oferir els serveis públics des de l’equitat», va dir als alcaldes i alcaldesses presents. 

De fet, durant l’últim mandat la relació entre la Generalitat i l’Associació de Micropobles s’ha fet més estreta. «Hem obert camí i hem tingut una interlocució molt interessant amb els micropobles», va dir la consellera en aquest sentit. Vilagrà va recordar alguns dels avenços que s'han fet darrerament per complir amb algunes de les demandes dels micropobles com la posada en marxa de la creació de l'estatut de municipis rurals -que ha quedat encallada pel procés electoral-, la creació de l'Agenda Rural 2030 o el Consell de Municipis Rurals.

De cara al futur, la consellera va apuntar que, a més de canviar el model de finançament, també s'estudia modificar el PUOSC 2025-2029 per incrementar-ne la quantia i fer-lo «més àgil i flexible».

En definitiva, Vilagrà va recordar que «no es pot tractar igual Barcelona que Gisclareny» i va apuntar que «creiem imprescindible incorporar les vostres necessitats en l'acció del Govern de la Generalitat».

El president sortint. Mario Urrea, també va destacar una de les problemàtiques que més viuen els micropobles, com és l’equitat territorial. Tot i això, va assenyalar que «el problema no és només dels micropobles, sinó que és de tot el país». Urrea també va posar en valor la tasca de l’associació explicant que «mai hem exposat únicament el problema, sinó que la qüestió és parlar-ne i, després, proposar solucions». Urrea va apuntar també que el problema no és només econòmic sinó també de mentalitat. «El món rural té un problema d’habitatge. Quan costa l’ampliació de l’aeroport de Barcelona o la remodelació de l’estació de Sants? Amb la meitat d’aquests diners solucionem el problema de l’habitatge a tots els micropobles de Catalunya», va exemplificar Urrea sobre la necessitat d’aconseguir l’equitat territorial.

El ja expresident també va destacar la cultura com un dels elements que ajuden a evitar el despoblament als municipis rurals. «Hi ha pobles que estan perdent població perquè les persones que hi viuen diuen: què faig al poble a partir de les set de la tarda?», va dir Urrea. En aquest sentit va destacar la importància de portar la cultura als pobles en formats diferents als que es poden veure a les grans ciutats.

Per la seva banda, el nou president Joan Solà va destacar que Catalunya «no s’entendria sense l’àrea metropolitana i les ciutats, però tampoc sense el seu món rural».

Una entitat en creixement

L’Associació de Micropobles de Catalunya va néixer l’any 2008 amb 8 ajuntaments, l’any 2019 n’hi havia 173 i ahir hi havia un total de 245 municipis associats. Això representa un 68% dels pobles catalans de menys de 500 habitants. El pressupost de l’entitat també ha crescut en els últims tres anys i actualment es troba en els 274.000 euros. Això es deu a que l’entitat ha potenciat la seva estructura interna i també ha gestionat més recursos econòmics a través de projectes o subvencions com, per exemple, Oportunitat500, una iniciativa que lluita contra la despoblació de petites localitats amb menys de 500 habitants i que l’any passat va donar feina a 28 persones en l’àmbit rural. 

Homenatge als membres fundadors

A part de l’assemblea en què es va renovar la junta de l’entitat, l’Associació de Micropobles de Catalunya també va homenatjar els membres que van fundar l’entitat l’any 2008, fa 15 anys, així com les presidències anteriors a l’actual. 

Els fundadors van ser Núria Albà, alcaldessa de Senan; Àngel Rodriguez, alcalde de Conesa; Josep Isanta, alcalde de Pinós; Josep López, alcalde de Colomers; Emili Santos, alcalde de Boadella i les Escaules; Josep Pijoan, alcalde de Pira; Enric Ametller, alcalde de Montmaneu i Valentí Gual, alcalde de Rocafort de Queralt. Tambñe hi va haver quatre socis electes a nivell individual: Maria Mercè Franquesa, Antoni Lloret, Jordi Pijoan i Marcel Colell

L’entitat va néixer l’any 2008 amb 8 ajuntaments associats. En finalitzar el primer mandat eren 20 i actualment en són 245, un 68% dels micropobles que hi ha a Catalunya. «Va ser un inici complicat, però fa 15 anys teníem més energia i més inconsciència», va assegurar ahir el primer president de l’associació i exalcalde d’Argençola, Antoni Lloret. 

El primer president va destacar el sentiment de comunitat que s’ha generat entre els diferents micropobles amb el pas dels anys. «Hem de creure’ns que som al país, que tenim un paper i que tenim una sèrie d’oportunitts i de drets», va destacar Lloret acompanyat d’alguns dels membres fundadors homenatjats durant l’acte d’ahir a L’Estany.

Subscriu-te per seguir llegint