Leonora Carrington, Facundo de Zuviría i Tina Modotti s'exposaran en la Fundació Mapfre el 2023

Fundació MAPFRE ha presentat aquest 20 de desembre la seva programació cultural a Madrid i Barcelona per al 2023. En total, organitzarà a les seves sales dotze exposicions que mostren les obres de diferents artistes que ajudaran el visitant a tenir una visió més completa de l'art del segle XX i bona part del XXI, és el cas dels fotògrafs Anastasya Samoylova o Matthieu Pernot.

L'any comença a Madrid amb 'Leonora Carrington. Revelación y Facundo de Zuviría. Estampas porteñas' que podran visitar-se a la Sala Recoletos (Paseo de Recoletos, 23) des de l'11 de febrer.

'Leonora Carrington. Revelación', organitzada en col·laboració amb l'ARKEN Museum for Moderne Kunst de Dinamarca, constitueix la primera retrospectiva consagrada a aquesta artista versàtil i eclèctica que se celebra a Espanya. Avançada al seu temps en la seva preocupació per l'ecologia i els drets de la dona, Carrington va desenvolupar un interès profund per diversos temes, com la mitologia cèltica, el món de la màgia i l'ocult, la naturalesa —per la qual sent un profund respecte— i el món animal, la psicologia, o el budisme tibetà; tots ells assumptes que es reflecteixen en la seva pintura, dibuixos, escultura i en els escrits que va realitzar al llarg de tota la seva vida.

L'exposició de Facundo de Zuviría concentra al voltant de 200 fotografies realitzades entre 1982 i 2022. L'autor, un dels més interessants de l'escena actual de la fotografia, porta desenvolupant el seu treball des de fa ja quaranta anys. Fruit del seu infatigable deambular per la ciutat de Buenos Aires, les seves imatges ofereixen mirades originals i emblemàtiques, en les quals condensa els aspectes essencials de la metròpolis argentina. L'artista recorre els seus barris a la recerca de fragments que la recomponguin, en una obsessió que li ha valgut l'apel·latiu de 'caçador d'imatges'.

Per part seva, en el Centre de fotografia KBr Barcelona es presentarà, després del seu pas per Madrid, l'obra d'Ilse Bing i la de la guanyadora de l'I edició del 'KBr Photo Award', Anastasia Samoylova

Al llarg de la seva carrera Ilse Bing va abordar una àmplia varietat de temes. El projecte inclou 190 fotografies i material documental que recorren en sentit cronològic tota la seva vida i obra: les seves primeres imatges, ancorades a la realitat, que realitza a la seva ciutat natal, Frankfurt; el seu viatge a París, on s'instal·la, rep alguns dels seus més importants encàrrecs per a revistes com Regards Le Monde Illustré o L'Illustration i on exposa en algunes de les seves galeries més importants; el període en el qual va estar reclosa en un camp d'internament als Pirineus a causa del seu matrimoni amb el pianista Konrad Wolff, d'origen jueu; i, finalment, el seu posterior exili als Estats Units. A més, es projectarà el documental 'Drei Fotografinnen' [Tres fotògrafes]: Ilse Bing.

El projecte guanyador del premi de fotografia KBr, 'Image Cities' d'Anastasia Samoylova, està fet en diferents ciutats del món i constitueix un estudi visual de la integració cada vegada més estreta entre la imatge fotogràfica i l'entorn urbà. Samoylova analitza de prop el paper que juga la fotografia en la creació d'aquesta bretxa ideològica entre una identitat urbana de la qual es presumeix i la realitat que mostren. Una vegada clausurada l'exposició es podrà veure a les sales de Fundació MAPFRE en el Paseo de Recoletos.

Al costat de l'exposició de Samoylova, durant l'estiu a Madrid, es podrà gaudir de la mostra sobre l'estatunidenc Louis Stettner, que va dedicar gairebé setanta anys de la seva vida a la fotografia. El 1947 el fotògraf es va traslladar a París, a causa de la persecució dels intel·lectuals d'esquerres durant l'era del macartisme. A cavall entre aquestes dues cultures, el seu treball, incorpora elements de la 'Street photography' i de la fotografia humanista francesa. Format a l'escola novaiorquesa de la 'Photo League', va aprendre amb Sid Grossman i va ser un gran amic de Weegee. A París, el jove fotògraf va conèixer a Brassaï, que es va convertir en el seu mentor i li va introduir en la comunitat fotogràfica parisenca. A principis de juny, a Barcelona, s'inauguraran l'exposició de la fotògrafa italiana Tina Modotti i una mostra dedicada als orígens del mitjà, Jules Ainaud.

Nascuda en el nord d'Itàlia, Tina Modotti va emigrar molt aviat als Estats Units, on va conèixer, el 1923, a Edward Weston, que influirà notablement en la seva trajectòria. En aquell mateix any es van traslladar a Mèxic on Modotti desenvolupa, durant gairebé una dècada, un treball que s'inicia en el modernisme, però que aviat serà substituït per una perspectiva diferent i personal, una manera diferent de veure la vida. Profundament atreta per l'ésser humà, la seva sensibilitat social es va desenvolupar en paral·lel a la seva militància política i el seu activisme dins del Partit Comunista, en el si del qual coneixerà a figures de la intel·lectualitat mexicana com David Alfaro Siqueiros, Diego Rivera o Frida Kahlo.

L'exposició 'Tina Modotti' fa un recorregut per tota la trajectòria d'aquesta autora i reuneix el conjunt més gran de fotografies exposades fins al moment de la seva obra, a més mostra una important col·lecció de documents que deixen constància de la seva breu i intensa vida.

Per part seva, Jules Ainaud, és un autor pràcticament desconegut fins avui, perquè la seva obra s'exposa cent cinquanta anys després que fos contemplada per primera vegada a Barcelona. Ainaud va treballar sempre per a un altre fotògraf de major renom, Jean Laurent que entre agost de 1871 i juliol de 1872 li va encarregar viatjar per Catalunya perquè fotografiés els monuments i els paisatges de la regió. L'exposició se centra en aquest recorregut i intenta retornar a Ainuad el lloc que s'ha d'ocupar dins de la història de la fotografia.

Per a finalitzar, l'any 2023, s'obriran a Madrid dues exposicions. La primera, sobre l'escultor Medardo Rosso, té com a objectiu la recuperació de la memòria d'aquest artista a través de la presentació d'un centenar d'obres entre escultures, fotografies i dibuixos, que responen a una visió molt allunyada de les idees de l'època en la qual van ser creades i subratllen la importància del seu treball per a l'escultura del segle XX. A Rosso se li ha classificat tradicionalment com un escultor impressionista pel seu interès a captar el moment fugaç, però l'exposició mostra com la seva voluntat anava molt més enllà i que la seva obra desborda els límits d'aquest moviment i planteja aspectes fonamentals per al desenvolupament de l'escultura posterior. La modernitat de la seva obra es basa fonamentalment en la seva radical concepció de la plàstica escultòrica com a negació de la matèria i en la seva voluntat de fusionar l'objecte amb l'espai que l'envolta.

La segona exposició aborda el treball del fotògraf francès Mathieu Pernot, un dels autors més destacats del panorama actual. En les seves fotografies, Pernot presenta motius que tenen a veure amb les minories ètniques, els refugiats, la immigració o les guerres, juntament amb altres relacionats amb qüestions més personals, i combina el documental amb enfocaments aliens a aquest gènere. L'urbanisme de la perifèria, la migració, el poder, els edificis de presons, els camps d'internament generen una violència i tensió que semblen convertir-se, ells mateixos, en el tema del seu treball. Tot allò que es troba en els marges resulta d'interès per a aquest artista, en l'obra del qual sovint es descobreix als mateixos individus fotografiats una vegada i una altra al llarg dels anys.

A Barcelona, l'any es tancarà amb William Eggleston, considerat el pare de la fotografia en color. A la fi de la dècada de 1970 l'artista va aconseguir que el mitjà fos reconegut com a manera d'expressió digne de ser exposat en les galeries d'art i els museus. Les seves imatges, en aparença senzilles, resulten sempre atraients. Proveït amb el seu Leica, va reflectir els suburbis de Memphis utilitzant pel·lícules en blanc i negre de 35 mm i alta sensibilitat, i ja des de llavors va mostrar un especial gust per capturar restaurants, interiors domèstics i persones embardissades en situacions aparentment trivials, i fins i tot banals. L'exposició 'William Eggleston' està organitzada pel C/O Berlín en col·laboració amb Fundació MAPFRE.

De manera paral·lela es podrà visitar una nova edició de KBr Flama'23, projecte que sorgeix de l'estreta col·laboració entre el centre de fotografia KBr Fundació MAPFRE i les institucions Grisart, Idep Barcelona, IEFC i Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona amb l'objectiu de donar a conèixer a les noves generacions de fotògrafs.

2024

El primer projecte de 2024 a Madrid girarà entorn de l'estudi i la presentació de l'obra de Marc Chagall a la llum dels esdeveniments polítics que van marcar la seva vida, com la Revolució Russa, l'exili o l'holocaust jueu. La mostra es recolza en una important i inèdita recerca d'arxius que demostren el compromís ètic de l'artista i ens ofereixen una nova lectura de la seva obra.