Cineclub projecta aquest diumenge Vortex, un dels títols indispensables del 2022. El seu autor, Gaspar Noé, s’erigeix en una de les veus més iconoclastes, radicals, polèmiques i brillants del cinema rodat en els últims vint-i-cinc anys.

El director francoargentí ens ha sorprès i entusiasmat amb la seva nova proposta, la més sentida i íntima de la seva controvertida i imprescindible filmografia. Vortex ens capbussa en l’irremeiable declivi físic i cognitiu d’un matrimoni d’intel·lectuals. La demència d’ella comporta el desconcert i el turment de la seva parella. Vortex neix de dues experiències personals summaments reveladores del seu director: la mort de la seva mare, amb una demència d’Alzheimer, i l’ictus que patí el mateix Gaspar. Noé ha renunciat en aquesta ocasió a l’ímpetu formal i dramàtic que defineix la seva obra (Irreversible, Love, Climax, …), però sota la seva mirada serena i continguda hi podem reconèixer novament l’audàcia il·limitada d’un creador subversiu que en el seu nou film ha apostat per una intensitat menys cridanera i catàrtica però igualment revulsiva i inventiva.

La pantalla està dividida en dos en la major part de la pel·lícula, i aquesta formulació expressiva no és capriciosa perquè reflecteix significativament el progressiu (i dolorós) distanciament que pateix la parella per la malaltia d’ella. La càmera, propera i punyent, esquinça els seus agònics personatges i ens desvetlla en cadascun dels seus aspres i mesurats plans els efectes devastadors del pas del temps amb una mirada demolidora i implacable, i amarada alhora d’una sensibilitat tan potent com conmovedora. Françoise Lebrun (revelada a La maman et la putain) i Dario Argento (el llegendari director italià) estan inconmensurables. El Noé més madur i estremidor ens ha obsequiat amb una radiografia excepcional sobre l’abisme de la pèrdua.