Feliu Formosa: «Soc traductor, i la meva poesia és un subproducte de la traducció»

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) publica El gest i la paraula. Assaig 1969-2001, un volum que comprèn textos i reflexions sobre el món del teatre, la poesia i la traducció. Fa dues dècades que Formosa tenia a punt la selecció dels documents, però havien quedat guardats en uns «disquets» que ara, ordenant els seus llibres i arxius personals de Barcelona, han pogut «recuperar», explica l’autor, que viu a Igualada des de fa anys. Formosa es defineix com a traductor i assegura que la seva poesia és un «subproducte de la traducció». Als 88 anys assegura que té la mort present: «Em queda poc temps, però estic bé de salut, i haig de pensar-hi i no pensar-hi».

El gest i la paraula. Assaig 1969-2001 és un volum que comprèn textos de Formosa que giren al voltant dels tres grans camps en els quals ha basat la seva tasca intel·lectual i professional: el teatre, la poesia i la traducció. Es tracta de reflexions al voltant de les figures de Joan Vinyoli, Agustí Bartra, Thomas Mann i Bertolt Brecht, entre d’altres, que han marcat la seva extensa carrera. No descarta que es pugui fer un altre llibre amb textos a partir del 2001.

Formosa assegura que es considera, sobretot, un traductor –ha traduït més de 125 títols– i que la poesia li va venir després. «Jo sempre he traduït i, tot fent traduccions, de tant en tant he fet poesia», admet.

«Vinyoli deia que la poesia és un subproducte de la vida. En el meu cas, la poesia és un subproducte de la traducció, ja que quan tradueixes maneges molt l’idioma i la llengua», exposa. 

Als 88 anys, Formosa no pensa a deixar de treballar: «Al matí tradueixo una mica o llegeixo, i a la tarda tradueixo un parell d’hores, de cinc a set aproximadament». Té a punt la traducció de l’antologia de la poeta jueva Rose Ausländer, que sortirà publicada a mitjan febrer i es troba immers en la traducció de l’obra d’un altre poeta, en aquest cas l’alemany Heinrich Heine.

La mort, cada cop més a prop

Formosa es va estar dos mesos en una residència aquest estiu després d’haver-se operat. Defineix aquella estada com un «viatge a la tenebra». «El dia que vaig entrar-hi vaig pensar: aquí m’hi haig de quedar?», recorda Formosa, que explica que era l’única persona que treballava. «La majoria de gent estava asseguda en una butaca sense parlar i semblaven fora de combat», explica. Amb tot, admet que aquesta experiència també li ha servit i celebra que hagi pogut tornar a la «vida normal».

Més de 5.000 llibres i arxius

Formosa ha començat a «buidar» el material que guarda al seu pis de Barcelona, on té més de 5.000 llibres i arxius personals. Explica que donarà els arxius a la Biblioteca de Catalunya i encara està estudiant què fer amb els llibres: «Potser una part pot anar a alguna biblioteca pública, però els llibres ja no interessen». A més, també donarà una seixantena de llibres sobre Shakespeare a l’Institut del Teatre, on va ser professor durant molts anys.

Preocupació pel català

Formosa també reflexiona sobre la salut del català i assegura que allò que el preocupa és «l’ús social». El poeta i traductor diu que es dona un fenomen «curiós» i és que «el català és molt usat per tota la gent que treballa al món intel·lectual; hi ha molts novel·listes, dramaturgs joves, poetes, editorials... Això és el món cultural, però després hi ha tota la utilització del català dins de la societat i això és el que preocupa». Malgrat tot, però, veu difícil que es perdi: «Ja s’hauria pogut perdre moltes vegades perquè els atacs han estat terribles».