Alba Careta, trompetista i cantant: «El disc ‘Teia’ reuneix tots els motius del foc»

La trompetista i cantant de jazz Alba Careta Arnaus (Avinyó, 1985) assegura que el seu tercer disc, Teia (Microscopi, 2023), que es publica just aquest dijous, l'ha compost «a consciència», tenint molt clar quina era la banda per a la qual creava i de què volia parlar. Els vuit temes d’aquest treball, doncs, tenen a veure «amb el foc, pel moment en què estic i en què està el món. Una teia és la fusta resinosa del pi, que s’encén amb molta facilitat. Per això s’usa per il·luminar i per encendre el foc. Jo he volgut traspassar a la música les coses que no m’agraden i m’encenen, com una mena de teràpia. Però el foc no només crema, sinó que també dóna escalfor i llum i, així, tinc tots els motius del foc posats als temes de Teia».

Si tenia clar el tema del disc, la banda per al qual l’ha creat , amb la qual fa dos anys i mig que toca, és al centre del primer avançament, el tema Quartades. Careta hi aboca el seu segell musical enèrgic i explosiu per fer un homenatge als seus músics: Lucas Martínez, saxo tenor, de Blanes; Roger Santacana, piano, de Manresa; Giuseppe Campisi, contrabaix, de Palagonia, a Sicília; i Josep Cordobés, bateria, de Navarcles. Els hi dedica Quartades, que va acompanyat per un videoclip, perquè «tenint-los a ells tot va molt millor, i són els que hem permeten tirar endavant el projecte. Hem fet molts més concerts del què esperava, i tenia ganes que ells es veiessin, perquè a vegades la cara visible va sola, però sense ells no hi hauria projecte».

El tema és un cant a l’amistat: «personalment me’ls estimo molt, i musicalment els conec bastant. M’agrada molt donar llibertat. Escric les composicions i els dono una guia, però també els dono molts espais per provar perquè confio en el seu criteri musical. Però també tinc la llibertat de dir-los: ‘aquí t’has passat’ o ‘fins aquí està bé’. Ara, als concerts ens n’anem a Mart i tornem. També és la gràcia de poder fer tants concerts i no cansar-te tocant les mateixes composicions. Amb el jazz pots anar a molts llocs, i ells ho fan des de l’estimació i l’amor».

Cadascun dels vuit temes de Teia té una història: Sempre, Insecurities, Pels que trobem a faltar... Careta explica que Fortes no parla «tant de les fortaleses, sinó dels moments en què potser no ho vols però t’has de fer forta per tirar endavant. Tinc molts moments d’aquests, en què cal creure pit per tibar del carro amb la música i el jazz. És una sensació que no m’agrada i que crec que no hauria de ser així». I això com ho tradueix musicalment? «Al tema hi ha moltes notes, ritmes estranys, moltes polirítmies, que expressen l’estrès que has de passar, per després tornar a casa... i refer-te». I Bruixes? «És un homenatge a totes les dones que van cremar per dir el què pensaven. I ja hi tornem a ser altre cop amb el foc!».

La trompetista també ha cantat sempre i a Teia ho fa en un parell de temes, Un núvol blanc, de Lluís Llach; i A voltes en el cor, un poema de Joan Vergés que va musicar Toti Soler. «Qui escolti les versions veurà que estan connectades amb la meva música. Però té molt de sentit que hi siguin. Tota la vida he estudiat jazz, però a casa he escoltat molta música de la Nova Cançó», assenyala Careta. Explica que ha escollit «una cançó preciosa i un tema menys conegut, que m’agrada que surti a la llum. És una perla que em va ajudar a trobar el Carles Belda».

L’expectativa pel nou disc d’Alba Careta, després d’Orígens, reconegut com a millor disc de jazz als premis Enderroc 2019; i Alades, no podia ser millor: ja tenia tancats dotze concerts de presentació, però els ha hagut d’ajornar per culpa d’una lesió al múscul del llavi, per a la qual no hi ha un pronòstic clar. Per això adreça a la seva web (www.albacareta.com) «perquè no vull anunciar dates que no podran ser». L’avinyonenca explica que «tenia moltes ganes de fer un concert diferent, hi estava posant molta energia i estava estudiant molt, però el cos m’ha dit que calia parar. Ara faig rehabilitació, que és horrible perquè només puc tocar 5 minuts i no trec un bon so, que per mi és el més important. Però he de veure la trompeta des d’una altra perspectiva, per conèixer tot els músculs de la cara. I no voler córrer, agafar-me el meu temps». 

També ha hagut d’aturar els molts altres projectes dels quals forma part: Rodrigo Laviña & su combo, l’OMAC, Anna Roig... i tot i que pot fer cantant l’espectacle Ulls clucs de L’Auditori, i li han demanat alguns concerts només cantant: «per mi aquesta no és la solució, perquè no puc presentar-me com Déu mana, no ho gaudeixo tant i, de fet, no sé sortir de casa sense la trompeta. Però si estic en tants projectes és per poder menjar, i faré el què pugui per tapar forats i passar el moment».