Manel Ribera 'desafia' el Papa de Roma a l'obra "Suite in Stile Antico"

Què hagués passat si el Papa de Roma, Juli III, no hagués intervingut en la discussió que va enfrontar durant el Renaixement els compositors Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551?. Que segurament l'evolució de la història de la música des del segle XVI i fins avui seria ben diferent. A partir d'aquesta premissa, un "supòsit d'ucronia" (reconstrucció històrica construïda lògicament que es basa en fets possibles però que no ha succeït realment) i pensant en un "present alternatiu" es configura Suite in Stile Antico, l'obra del compositor santjoanenc Manel Ribera (1974), que avui estrena a l'Auditori amb l'OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Dirigida per Rebecca Tong que "ha fet un treball espectacular, així com els músics", Ribera defineix Suite in Stile Antico, com una obra "de reconstrucció històrica però en present", pensada com una "sonata de chiusa" a la qual afegeix un cinquè moviment. És, explica, el primer «encàrrec» que rep «a casa» (fet per L'Auditori i Barcelona Creació Sonora) després d’haver dirigit els seus esforços professionals fora del país, sobretot a Alemanya. Ribera, professor a l'ESMUC, va estrenar a Chicago, el 2019, de l'òpera de cambra Triumphal Day.

I quina era la polèmica entre l'italià Vicentino i el portuguès Lusitano que ha portat a Ribera a la creació d'aquesta obra de 15 minuts?. Com ell mateix explica, al segle XVI, Vicentino, compositor de la cort de Ferrara i en un moment històric, el Renaixement, que fixava la mirada cap a la cultura grega, defensava la possibilitat que la pràctica de la música inclogués el microtonalisme, present en els gèneres grecs antics, perquè "això implicava, entre d'altres aspectes, que els músics occidentals poguessin treballar, també, amb músics d'altres contrades, de l'Orient, per exemple". Els "detractors", com Lusitano, defensaven la música diatònica, basada en les notes de l'escala que coneixem. "Al final, la polèmica va arribar tant lluny que es va celebrar un judici davant el cor papal" amb dos famosos compositors com a jutges: Bartolomé de Escobedo i Ghiselin Danckerts. La polèmica sobre fer reviure el sistema cromàtic i enarmònic grec, basat en una divisió de l'escala en 31 parts i no en 12, com en el sistema tonal, va acabar "donant la raó a Lusitano. I Vicentino va haver de pagar una multa".

A partir d'aquest fet, que ha marcat la teoria de la música des del segle XVI, Ribera es planteja a Suite in Stile Antico diverses preguntes: "que hauria passat si la música hagués evolucionat des de llavors microtonalment? . I si la música policoral veneciana a Sant Marc no hagués caigut en desús?". I ho fa, com explicava fa uns mesos a aquest diari, a partir del mètode dels Partimenti, esquemes sobre els quals s’aprenia a compondre patrons musicals -Mozart va ser educat en els Partimenti- i que «prové de la tradició napolitana d’ensenyament musical», utilitzat fins al segle XVIII i principi del XIX. El santjoanenc ha portat el sistema al seu terreny per aplicar-lo al seu llenguatge contemporani, amb tècniques pròpies del XX i XXI. Com a novetat en la interpretació, els prop de vuitanta músics de l'OBC es dividiran en dues orquestres, "tipus Cori Spezzati, afinades a distància de quart de to cadascuna».

Aquesta setmana ha estat d'assajos per a Ribera però molt "satisfactòria" a l'espera de la rebuda del públic. "De moment, l'acceptació ha estat molt bona i el treball molt positiu". Just abans de l'estrena, el mateix compositor en farà cinc cèntims al públic assistent, una novetat en els concerts de l'Auditori. El seu objectiu? "Que la música emocioni". Per al santjoanenc, el segle XX ja ho ha trencat tot i el XXI és, per a ell, de "construcció i d'integració". A la recerca, com segurament sempre, d'un llenguatge "personal".

Suite in Stile Antico forma part del programa Txaikovski 5, amb l'obra de Ribera, el Concert per a oboè en Re, TrV 292, de Richard Strauss i la Simfonia n. 5 en mi m, op. 64, de Piotr Ilitx Txaikovski. Amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Cristina Gómez Godoy, oboè i Rebecca Tong, direcció. Avui i demà, a les 19 h.

Els projectes de futur

Manel Ribera té una agenda farcida de projectes. A la tardor, el clarinetista Philip Edward va estrenar al London New Wind Festival la peça de Ribera El món d'Ulisses!l. El santjoanenc, també, ha rebut una de les Beques Javier & Marta Villavecchia del Centre d'Estètica, Religió i Cultura Contemporània i de la Biblioteca Haas de la Universitat Pompeu Fabra amb el projecte de creació artística inspirat en Hildegard von Bingen. Es tracta d'un treball de recerca per a dues guitarres i les xarxes neuronals, juntament amb els guitarristes Anders Clemens i Fix Nicolet, Enric Guaus i Fèlix Pastor a les xarxes neuronals, i Pablo Freres. El projecte es durà a terme fins al juliol d'enguany. També, el compositor farà una residència a La Marfà de Girona, amb Andrea Peiron i François Fix Nicolet, per a l'enregistrament i muntatge d'uns concerts a la Bretanya Francesa el 2024. Suma un nou treball, coencarregat pel Festival DME Lisboa i Certamen Llobet per a violoncel i guitarra ball, per al proper juliol on, també, farà una masterclass a l'Escola superior de Música de Lisboa i al festival. I Mirades creuades, amb el manresà Roger Illa, una obra per a 4 teclats i dos fortepianos on es dispararan samplers del Orgue-Saltiri de Manresa. Un treball amb el suport de les Beques Agita de Figueres, que es podrà veure a aquesta població, a l'Auditori-Museu de la Música i al Kursaal de Manresa després de l'estrena.