Bennasar i Solanich presenten la seva aliança entre els relats negres i la Mallorca esgarriada dels noranta

No és gaire habitual que en una presentació de dos llibres participin els dos autors i que aquests, a més, siguin els editors de l'obra de l'altre. És el particular cas de Sebastià Bennasar i Irene Solanich, que van donar a conèixer les seves últimes creacions a la llibreria Parcir de Manresa en un acte que van convertir en una hora de conversa i en què van recórrer des de la Mallorca profunda, fins a l'actualitat cinematògràfica, passant pel moment que viu a casa nostra la novel·la negra, policíaca o "romàntica amb cadàver", veritable passió de tots dos.

Bennasar, nascut a Palma i establert a Olot des d'abans de la pandèmia, portava sota el braç la seva última obra, "Quinqui connection", publicada per Llibres del Delicte, de la qual Solanich n'és editora. Aquesta, manlleuenca resident a Manresa, debuta en solitari amb "Eixavuros", un recull de relats foscos, fantàstics, negres i, com a ella li agrada dir, amb "molta hibridació" de gèneres. No cal dir que Bennasar és el responsable de Xandri, l'editorial que l'ha publicada.

Personatges de tot tipus

En "Quinqui connection", Bennasar fa un recull de "tot de personatges de la Mallorca dels anys noranta", d'aquells que, com va reconèixer Solanich, "sembla que no puguin existir". Aleshores, l'escriptor treballava en la premsa diària de l'illa i va ser testimoni excepcional d'una època irrepetible. N'és un exemple el primer personatge que surt al llibre, amb el nom inventat de Miguelito el Corto. "Va existir realment. Vivia al costat de la plaça de toros i era tan pobre que aprofitava les parts del bou que no volien els restaurants de la zona. El problema és que se'ls feia a la planxa, però a la planxa de planxar roba, i llavors sortia sempre al carrer amb les camises plenes de sang".

La tercera publicació de Bennasar a Llibres del Delicte respon al desè aniversari de l'editorial. "El Marc Moreno [el seu creador] ens va proposar de tornar-hi a publicar a tot d'autors que ho havíem fet al principi i jo només li vaig posar com a condició que pogués fer la meva novel·la més poca-solta". I el resultat és un llibre en què una sèrie de "desgraciats intenten robar una gitana que és la cap del clan de la droga de Son Banya. Tenint en compte que passa a Mallorca, és una rucada ben gran perquè no et pots escapar d'una illa".

Esternuts forts i sacsejadors

Irene Solanich, per la seva banda, té una col·lecció d''-ores". A part de ser editora, és professora, traductora, correctora i ara, escriptora. El títol del seu llibre, Eixavuros, "és una paraula molt usada a Osona. Allà no esternudem mai, eixavuirem". Són curts i intensos, com uns relats "que fan pensar, que contenen una violència que no és de sang i fetge, que també m'agrada, sinó interior, de la que remou". Algun d'ells ja havia esta publicat en el recull "El futbol és així", de l'antiga etapa de l'editorial Xandri, i d'aquí ve la nova col·laboració.

Bennasar va explicar que "la Irene és capaç de crear un univers opressiu amb molt poques paraules. Ha començat pel relat, que és el més difícil perquè ha de ser perfecte, en poc espai ho has d'explicar tot". Com ella mateixa va dir, són els "tik-tok de la literatura". Potser pel futur impactant que ell li preveu, va acabar l'acte amb una mena de solemne investidura com a nova "Cavallera de l'Orde de la Novel·la Negra". Una altra societat.