Obra mestra absolutament imprescindible

Cineclub ens ofereix aquest diumenge, en col·laboració amb el BCN Film Fest, una sessió que recupera oportunament una joia indispensable, Paris, Texas (1984). El festival barceloní dedicà enguany una retrospectiva molt completa al seu director, Wim Wenders. Aquest mestre germànic esdevingué un dels noms fonamentals del cinema d’autor dels anys setanta i vuitanta; un període extremadament fèrtil, en què ens regalà un bon grapat de títols excepcionals: En el curso del tiempo, El amigo americano, Cielo sobre Berlín... Paris, Texas -una de les Palmes d’Or de Canes més aplaudides de la història- suposa un dels cims creatius de la seva filmografia. En la primera seqüència apareix un home perdut i extenuat en el desert. Qui és aquest ésser misteriós que no parla? D’on ve? Què busca? Trobareu les respostes a aquests i altres interrogants en una vibrant, depurada i estremidora road-movie que aprofundeix en el dolor íntim més insondable d’una persona, Travis, que s’ha embrancat en una recerca interior tan radical com suïcida. El realitzador alemany embolcalla l’odissea desesperada del seu protagonista amb un paisatge genuïnament nord-americà que una càmera serena i minuciosa observa (i despulla) amb la perspectiva distant i analítica d’una mirada poderosament europea. Wim aplega un poker d’asos (un guió immaculat de Sam Shepard, la prodigiosa fotografia de Robby Müller, la guitarra ferida de Ry Cooder, un repartiment impressionant) que sap integrar admirablement en el seu univers personal amb una sensibilitat químicament pura. Un lirisme tràgic (un esclat d’ocres i vermells) furga en les ferides invisibles amb una lucidesa desoladora, però, deixa una porta oberta a la redempció. Una inspiració majúscula que culmina amb un dels fragments antològics del cinema modern: l’encontre commovedor entre Jane (una inoblidable Nastassja Kinski) i Travis (un incommensurable Harry Dean Stanton). Un Wenders en estat de gràcia va volar molt amunt amb una obra mestra que fusiona una bellesa expressiva i una fondària psicològica amb una perfecció descomunal. Paris, Texas ocupa un lloc molt especial en el mapa de qualsevol amant del cinema. Absolutament imprescindible.