Quan Igualada es movia a ritme de jazz

Quan l'igualadí Jordi Mestre i Costas (1941) va decidir fer la biografia del seu pare, Josep 'Pepet' Mestre Llacuna, ja sabia que havia tocat en diferents orquestres de jazz com per exemple The Nightingale Boys, una de les més prestigioses de Catalunya, nascuda a Igualada el 1933. . Però el cuquet per saber-ne més el va portar a "aprofundir" en la història d'algunes d'aquestes formacions. Una feina que s'ha plasmat en articles i treballs com el publicat el 2019 a a la Miscel·lània Aqualatensia, "Conjunt Windsor: Testimoni i actor d'una època (1948-1969)" o "De la música clàssica al jazz a Igualada, 1928-1936", del 2021, que ara han servit de base per a l'exposició que la capital de l'Anoia inaugurarà el 21 d'agost, a la Biblioteca Central, coincidint amb la festa major de la població. La mostra, titulada "A ritme de jazz! Les jazz-band d'Igualada (1928-1969)", proposa un recorregut per l'evolució de les orquestres igualadines més conegudes entre 1928 i principis dels anys 70. La mostra també recopila informació d'una altra exposició sobre les jazz-band que va fer l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, el 2013.

En la mostra del 2013 ja s'explicava com, el 1922, en el programa de les Fires i Festes de Primavera, s’hi anunciava el Quintet Armònic Igualadí, amb acompanyament de Jazz-band. La nova exposició recrearà escenografiada una època ja desapareguda perquè el visitant faci un viatge al passat i redescobreixi aquestes formacions d'abans i de després de la guerra que "van fer ballar generacions d'igualadins i igualadines". La mostra s'estructurarà a través de textos, fotografies i documentació per traslladar al visitant, també, com era la vida quotidiana de la ciutat.

"Del 1933 al 1936, va ser l'època d'esplendor a Igualada de les orquestres de jazz", diu Mestre. Era l'eclosió d'un nou estil "revolucionari" que a Catalunya va començar a sonar a principis del segle XX quan el principat es convertiria en la porta d'entrada del jazz al sud d'Europa. També a Igualada: "Per a la ciutat, el jazz va ser un revulsiu", explica Mestre, "un trencament amb la trajectòria musical anterior". La llavor s'ha de buscar, apunta l'igualadí, en l'Orquestra Ceciliana "que tocava clàssica" i a partir de la qual músics joves, entre els quals el seu pare, van crear The Nightingale Boys, "la primera orquestra de renom de jazz". De l'Orquestra Ceciliana, diu Mestre, "no se'n sabia massa", un buit que va aconseguir omplir en el treball de fa dos anys. La presentació en públic de The Nightingale Boys, amb un gran èxit, va ser el 9 de març de 1933 a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. El pare, professor de violí, explica Mestre, "tocava diversos instruments; quan feia jazz va començar amb el bajo i, posteriorment, la trompeta. I en formació de cobla, el flabiol i el tamborí".

Aquests joves amants del jazz "assajaven al ja desaparegut Cafè Goya d’Igualada" on The Nightingale Boys van debutar de manera informal uns mesos abans de l'estrena a la ciutat. Després d'una escissió, el 1934, excomponents de The Nightingale Boys van fundar el 1935 la formació The Bird Boys, que va actuar fins l'inici de la Guerra Civil espanyola. Van ser dues orquestres pioneres del jazz a Catalunya i de forta rivalitat, sobretot quan actuaven a Igualada. Seguiria l'Orquestrina Fa-Sol-Mi-Jazz, nascuda l'any abans de l'esclat de la guerra i dirigida per Ramon Jaume, com explicava el Diari d'Igualada el 1935. Una formació, diu Mestre, que ha tornat a sortir a la llum gràcies a la recerca de Joan Domingo Peña que, com ell, seguia les passes biogràfiques del seu avi, Joan Domingo Bartrolí, bateria de l'orquestrina. Com explica Mestre, "ni el jazz ni les formacions d'abans de la guerra tenen res a veure amb les actuals. Ara, parlem majoritàriament de petits conjunts, llavors eren grans formacions, amb molts components; s'actuava en grans locals i les actuacions eren molt teatralitzades, amb varietats, humoristes.. era un concepte del jazz molt diferent del que tenim majoritàriament avui dia".

Després del 39, el règim franquista "va prohibir el jazz; ja no s'escoltava a la ràdio però quan políticament el règim es va acostar als Estats Units, tot això es va suavitzar", diu Mestre.The Bird Boys es va reconvertir, per la prohibició de noms estrangers durant la dictadura franquista, en la Triunfal Orquesta, un altra de les formacions que es recull en l'exposició, així com el Conjunt Winsor. En format cobla-orquestra, La Triunfal va ser un dels grups amb més èxit durant la dècada dels 40 i 50 i, també, planter del Conjunt Winsor, creat com una agrupació més petita. La Triunfal actuava entre setmana i els músics havien de fer compatible la feina amb els bolos. El Conjunt Winsor es va estrenar el 1948 i va fer el seu darrer concert l'abril del 1969. La Triunfal va estar en actiu fins als anys 90. El repertori jazzístic però, amb el pas dels anys, apunta Mestre, "va anar evolucionant cap a les noves músiques ballables", d'una banda perquè el repertori a la postguerra havia canviat "a pasdobles i sarsueles i ja no se'n parlava de jazz, sinó de música moderna". I al costat de totes aquestes formacions, ja després de la guerra, Igualada va sumar noms com l'Orquestina Juventud, Quinteto Blanco, el Regis Club, l'Orquestrina Montaner o el Conjunt Londres.

"A ritme de jazz! Les jazz-band d'Igualada (1928-1969)",  amb la complicitat de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, el Museu Comarcal de l’Anoia, l’Escola de Música i Conservatori Municipal i la família Mestre-Dalmau, es podrà visitar fins al 23 de setembre. Per a Jordi Mestre, l'exposició pot ser una bona manera de descobrir -o redescobrir- un passat musical per a molts "desconegut".