Pilar Parcerisas guia el retrobament de Portbou amb Walter Benjamin

El legítim anhel de salvar la pell va convertir els Pirineus en territori de pas de milers de persones que escapaven del feixisme en el trànsit de les dècades dels anys 30 i 40 del segle passat. Dels republicans que fugien de Franco en direcció nord als jueus que s’allunyaven de Hitler viatjant al sud. I un d’aquests darrers, Walter Benjamin, pensador lúcid, una ànima europeista ferida, es va treure la vida a Portbou el 26 de setembre del 1940 creient que res el podia salvar de la deportació a un camp de concentració. L’enorme aportació intel·lectual del filòsof de Berlín sempre ha seduït la manresana Pilar Parcerisas, que presideix la Fundació Angelus Novus i empeny per alçar a la localitat fronterera un punt de trobada internacional amb la creació de la Casa Walter Benjamin.

«Des de la fundació treballem la memòria europea, històrica i democràtica i volem posar en relleu l’eix nord-sud d’aquest exili internacional que va creuar els Pirineus», explica Parcerisas, posant en valor que de la mateixa manera que hi ha molta literatura que tracta la marxa forçosa de tres-cents mil republicans cap a la frontera per entrar a França, també hi ha un exili que va fer el camí invers. Un d’aquests itineraris, el més encarat a l’est, és el recorregut de la Mar de l’Albera, del qual ahir estava previst que se’n parlés en un acte a Portbou organitzat per la Fundació Angelus Novus i la Fundació Reeixida.

La Casa Walter Benjamin és un projecte llargament anhelat que s’ha interromput en dues ocasions. L’artista israelià Dani Karavan, autor de Passatges, el Memorial que recorda i homenatja Benjamin a Portbou, i que va morir fa dos anys, va involucrar el seu amic i arquitecte de renom mundial Norman Foster en la primera proposta de la Casa, però el consistori va desestimar la iniciativa el 2008 en considerar-la massa cara. El mateix final va tenir pocs anys després el segon intent de posar en marxa el centre.

Després de dos desencisos, la tercera sageta ha de fer diana. Parcerisas, comissària d’exposicions, crítica d’art i membre fundadora de Regió7, explica que «estem en converses» amb les administracions per fer realitat un projecte que coneixen tant els governs espanyol i català com l’alemany, ja que es va exposar fa uns mesos a la Fira del Llibre de Frankfurt, i que és rebut amb bona predisposició. La manresana va parlar amb la ministra de Cultura, Claudia Roth, un contacte que aviat tindrà un segon capítol que ajudi a reactivar un interès refredat pel núvol negre de la guerra d’Ucraïna.

El centre que divulgarà la memòria de Walter Benjamin (1892-1940) i la seva aportació al pensament occidental s’ubicarà «en un edifici abandonat des dels anys 70 que havia estat seu de les escoles i de l’Ajuntament», explica Parcerisas. Hi haurà un espai museístic, un d’exposicions temporals, la biblioteca i un auditori amb terrassa, que ha de connectar amb el Memorial. Que no hi hagi l’equipament encara construït, però, no treu que ja s’estigui treballant.

En una de les tres naus de l’arquitectura d’estil modernista s’hi va inaugurar el 16 de febrer la biblioteca, amb un finançament de 130.000 euros per a les reformes i la donació de dos fons bibliogràfics del traductor Philippe Ivernel i l’humanista Gian-Luigi Ponzano que sumen 4.500 llibres. «En cinc mesos ja hi han passat gairebé sis-centes persones, n’estem molt contents», afegeix.

«Fem presentacions de llibres, xerrades, trobades amb universitaris, estudiants de batxillerat, visites guiades, rebem grups internacionals...», anota Parcerisas sobre un projecte que va fent camí mentre es va creant. «Avui em ve a veure el director d’un museu de Geòrgia perquè hi vol fer una exposició», explicava la manresana ahir en conversa amb aquest diari, exemplificant l’interès que desperta el projecte que defineix amb les paraules següents: «Si Berlín és l’alfa de Benjamin, perquè allà hi va néixer, Portbou és l’omega perquè aquí va decidir morir-hi».

De fet, al setembre s’ha d’estrenar a la localitat fronterera l’òpera Benjamin at Portbou, que el director i compositor Antoni Ros-Marbà va acabar de compondre fa tres anys. «El que fem al centre ha de tenir la vocació de ser exportable», assegura Parcerisas, que fa cinc anys va crear la Fundació Angelus Novus a partir de l’Associació Passatges, una entitat de foment de l’art contemporani que ja té una dècada de vida.

A inicis dels 40, en una Marsella infestada d’agents de la Gestapo, tal com ho explica la sèrie de Netflix Transatlántico, el periodista Varian Fry i altres compatriotes estatunidencs van ajudar europeus que fugien del nazisme, entre ells intel·lectuals perseguits, a arribar a Espanya i el nord d’Àfrica i els van expedir visats per anar a Amèrica. «Alma Mahler, Franz Werfel, Marcel Duchamp, Max Ernst... van passar els Pirineus, però quan Benjamin ho va fer, Fry encara no havia arribat», indica Parcerisas.

L’Estació Internacional de tren de Portbou era una porta per la qual van passar homes, dones i nens obligats a deixar una Europa que se submergia en el caos. Una geografia i un ideal del qual també van fugir Stefan Zweig i Thomas Mann. Sobre el darrer, explica Parcerisas, el Govern alemany va comprar la casa on va viure a Los Angeles per fer-ne un centre de divulgació. Un exemple per a la Casa Walter Benjamin.