La coral Escriny i el grup Odd Trio sedueixen el Kursaal a ritme de jazz

Més d’una cinquantena de cantaires dalt l’escenari, un piano, un baix elèctric i una bateria van aconseguir emocionar ahir 470 persones al teatre Kursaal de Manresa a través dels ritmes del jazz. Un JazzEscriny amb estrena de vestuari.

La coral Escriny de Santpedor va col·laborar amb el grup Odd Trio, format per David Martell al piano, Xevi Camp a la bateria i Pere Barrera al baix elèctric. També va comptar amb la veu de la solista Elisabet Soler en tres de les quinze peces que va interpretar. La direcció musical de Marc Reguant va ser impol·luta. Des de la platea es feia evident com l’energia del ritme li travessava tot el cos i li feia donar ordres clares i concises als músics i cantants.

La gran majoria de les peces que van sonar ahir tenien arranjaments del pianista David Martell. El piano és un instrument integral del jazz i ahir Martell va honrar l’estil mentre feia ballar els dits per sobre el teclat per captivar el públic. De fet, al final del concert un dels membres de la coral li va entregar un obsequi per la feina ben feta. El membre del cor santpedorenc va dir que «gràcies a ell ens hem atrevit a sortir del nostre registre habitual i de la nostra zona de confort».

Durant la vetllada hi va haver dos reconeixements més. Per a Enric Llort, el director d’escena de l’espectacle, que va aconseguir «omplir el cor» i «encoratjar» tots els membres de l’Escriny; i per a la dissenyadora de moda manresana Miriam Ponsa, que va ser l’encarregada de crear el vestit que ahir estrenaven i lluïen amb orgull la coral Escriny, el que serà a partir d’ara el seu uniforme de concerts.

Una de les cançons més ben rebudes pel públic que omplia ahir la platea del Kursaal va ser l’adaptació al jazz de La Mer de Charles Renet. També va rebre molts aplaudiments l’adaptació de Route 66, de Bobby Troup. La cantant Elisabet Soler va aparèixer en escena en la primera cançó de l’espectacle, I got rhythm, i va integrar la seva veu amb totes les del cor d’una manera que Paula Jané, una de les assistents a l’espectacle musical d’ahir, va qualificar de «deliciosa». Ho era.

La darrera cançó que va sonar ahir al Kursaal no apareixia al programa de mà que es va entregar a l’entrada. Cheek to cheek, de Fred Astaire, es va cantar amb un ritme tan alegre que va hipnotitzar tota la platea, que, en acabar, es va rendir als peus dels músics i cantants amb una llarga ovació.

Subscriu-te per seguir llegint