'La sociedad de la nieve' arribarà a Netflix el 4 de gener

'La sociedad de la nieve' arribarà a la plataforma Netflix el 4 de gener, després de l'estrena als cinemes, prevista per al desembre. L’última pel·lícula de J. A. Bayona ha estat l’escollida per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques per representar Espanya als Oscars, en una cursa que encara haurà de superar dos cribratges si vol ser a la cerimònia de Hollywood. La recreació el cas real dels supervivents de l'avió que es va estavellar als Andes els anys 70 i els 72 dies de lluita per tornar a casa ha estat projectada amb èxit a la Mostra de Venècia -on va rebre una ovació de deu minuts- i al Festival de Sant Sebastià, on va rebre el premi del públic amb la puntuació més alta de la història. Dimarts farà parada a Sitges.

Com en la pràctica totalitat de la seva filmografia, J. A. Bayona torna a col·locar els seus protagonistes davant l’abisme de la mort, en una trama que se situa al valle de las Lágrimas, a la frontera entre Xile i Argentina, -que ha recreat entre Terrassa, Sierra Nevada i els Andes reals-, la zona on va quedar prostrat el fusellatge de l’F571 estavellat l’octubre de 1972. Un total de 29 passatgers dels 45 que viatjaven a bord de l'aeronau -la majoria, membres d’un equip de rugbi- van sobreviure a l’impacte i 16 aconsegueixen tornar a casa. Bayona els acompanya en aquesta "defensa de la vida" enfront d'un món que els ha abandonat del tot. 

En la línia del llibre homònim en el qual es basa la pel·lícula, escrit per Pablo Vierci -amic de molts dels passatgers i productor associat del film-, ‘La sociedad de la nieve’ actua com a lent d’augment de la tragèdia i ressalta la humanitat i l’esperit solidari que va emergir del grup. "Molts diuen que la societat de la neu és un miracle, d'altres una tragèdia. Potser hi ha una mica de tot i la complexitat de la història és el que fa que es pugui entendre de totes dues maneres", assegurava en una entrevista amb l'ACN des de Venècia el també director de les celebrades 'Lo imposible', 'Un monstre em ve a veure' o 'L'orfenat'.

Per a Bayona, el més interessant de la història és comprovar com un grup de persones van haver "d'inventar-se una vida” en un espai on la vida “no era possible”, refent vincles i costums. D'aquesta manera, el film genera un efecte mirall cap a la humanitat, obrint un plantejament filosòfic per dirimir "què és necessari del què no ho és" i "què ens fa humans".

Allunyar-se del relat d'herois "hollywoodià"

A 'La sociedad de la nieve', 'Jota' canvia el punt de vista d'un relat "hollywoodià" que va donar la volta al món i del qual ja se n'ha fet una pel·lícula ('Viven'), on el protagonisme només el tenien els que van tornar de la muntanya i no dels "herois anònims que ho havien fet possible". Així, enmig d’una situació catastròfica, el cineasta elabora un relat "reparador" sobre com s’imposa l’esperit solidari en la incertesa, la solitud i la por més absolutes.

J.A. Bayona no amaga un dels aspectes més coneguts i impactants del cas, el fet que els supervivents s'alimentessin dels cossos de passatgers morts com a via per sobreviure. Un pacte "d'entrega mútua i infinita", remarcava a l'ACN, en què els passatgers o bé van tornar a casa com a supervivents pel seu propi peu o bé a través dels músculs dels seus companys. 

En aquest punt, el director destaca el canvi "transgressor" en el punt de vista, que passa de la persona que s'ha de menjar el cos del seu amic al de l'amic que dona el seu cos perquè el seu company pugui tornar: "ja no és un fet escabrós, és un gest humà i d'amor infinit". 

El director fa així un pas més enllà a l'hora d'incorporar la mort com a motor creatiu en una trama cinematogràfica, que entén com una reivindicació de la vida. "No es pot parlar de la vida obviant-ne les parts més fosques. No pot haver-hi llum si no hi ha foscor i això és el que fa interessant aquest relat, el fet que parli de com són possibles la foscor i la llum en un mateix moment", assevera.