El Clam mostra poder de convocatòria amb el seu cinema compromès

El festival Clam, que va néixer a Navarcles com un certamen centrat en el cinema social, ha demostrat aquest dissabte el seu poder de convocatòria amb una gran resposta del públic que ha omplert les sales dels cinemes Bages Centre de Manresa. Les cues per visionar les pel·lícules i els curts programats en el tercer dia de festival han estat contínues en una jornada en què els amants del cinema també han pogut escoltar les reflexions del reconegut cineasta Rodrigo Sorogoyen (Madrid, 1981), a qui el festival ha reconegut amb un premi honorífic pel compromís social que impregna la seva obra, amb títols com As bestas (2022) o El reino (2018).

El director del Clam, Esteve Soler, mostra satisfacció per "la gran acollida del públic" durant aquests primers dies d'un certamen que portarà curts i pel·lícules fins al 22 d’octubre a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Soler destaca que, fins ara, les diferents propostes cinematogràfiques del festival "estan agradant", tant entre el públic més especialitzat com el general. De fet, ressalta que un dels grans reptes del Clam és acostar el cinema social a nous públics a partir d'una programació "que cuidem al mínim detall", amb de films de primera categoria internacional i amb la participació de personalitats del món del cinema en el festival.

En aquest sentit, un dels protagonistes indiscutibles d'aquesta tarda ha estat el director de cine i guionista espanyol Rodrigo Sorogoyen, que ha rebut el premi d'Honor del festival per a la seva trajectòria professional. Prèviament al lliurament del premi, l'autor d'As bestas, El reino o Madre (2019) ha impartit una xerrada, conduïda per l'escriptor i crític cinematogràfic manresà, Manel Quinto, en què ha elogiat l'aposta del Clam per potenciar el cinema crític i ha defensat la necessitat de cultivar una cultura cinematogràfica entre les noves generacions com a antídot contra el poder d'atracció de les xarxes socials, "que fan perdre les ganes de llegir, d'aprendre, de reflexionar...".

El cineasta també ha explicat com va començar a estimar el setè art. "A casa no es respirava un ambient cinematogràfic que em convidés a entrar a la professió", ha destacat, malgrat que el seu pare, Paco Revilla, és un conegut actor amateur que va protagonitzar algun dels seus primers curts. "El pare em portava el cinema, però la passió no em va venir de la família, em va anar sortint de dins", ha ressaltat. Per seguir la seva vocació, es va anar formant en cinema a Madrid, mentre ho combinava amb els estudis d'Història, una carrera que va escollir com a segona opció i que amb el temps ha sabut apreciar "com una gran base per saber crear històries".

En el transcurs de la conversa, Sorogoyen també ha recordat els seus inicis amb films com, 8 citas (2008), molt influenciada pel cinema de Woody Allen, o Stockholm (2013), el primer film en què va començar a treballar al costat de la guionista Isabel Peña, amb qui no ha deixat de produir guions des d'aleshores. "Amb la Isabel estem mesos estudiant la història, els personatges o estructurant el guió. És una feina a dues mans que sempre comença com una aventura", ha expressat en referència al seu treball conjunt en films més recents com As bestas, El reino o la popular sèrie Antidisturbios (2020). En cadascuna de les seves obres, ha reconegut que hi ha l'objectiu d'aprofundir i comprendre certs fenòmens actuals, com la corrupció, la violència o l'abandonament de l'activitat rural.

Finalment, ha avançat que en aquests moments està rodant una sèrie per a la plataforma Movistar que explica la història d'una parella i s'introdueix dins del gènere romàntic i, en paral·lel, està escrivint amb Peña la seva següent pel·lícula.

Subscriu-te per seguir llegint