Tres balls i un número final col·lectiu consoliden el pes de la dansa en el muntatge

Introduir un ball en un espectacle de text és tot un art que la Innocentada renova any rere any. Amb l’arribada de la nova Comissió fa set temporades, Ariadna Guitart va assumir el rol de directora coreogràfica i, amb el càrrec, el repte de combinar amb els textos unes peces que, en la present edició comptaran amb vuit dansaires. «L’escenografia ocupa una bona part de l’escenari», explica per valorar la idoneïtat de la xifra, que ve acompanyada d’un altre guarisme: enguany hi haurà quatre coreografies, una menys que el 2023.

«L’important dels balls és que no semblin bolets que apareixen del no res», explica Guitart, que en ocasió de Sobrerroka 13 ha ideat dues peces i ha cedit a la seva germana Aina i a la Marta Gros la responsabilitat de crear-ne dues mes, una cadascuna. Les dues joves, a més, també integren un cos de ball on, així mateix, hi figuren Adrià Guitart, Anna Fabrés, Arnau Gomis, Júlia Juncadella, Mariona Gómez i Xavier Serra.

La integració entre text i ball ha estat, però, més difícil que en altres anys, reconeix Guitart. «L’acció té lloc en una escala de veïns i, d’entrada, no vèiem com posar-hi els números de ball, però finalment ens en vem sortir», afegeix. Les coreografies tenen una funció de transició que ajuda a fer avançar l’acció, en aquesta ocasió centrada en les còmiques picabaralles entre els habitants d’un bloc de pisos.

Les tres primeres actuacions es desenvoluparan davant el públic al ritme de Happy Feet, de John Altman; Jolie Coquine, de Caravan Palace; i King of Swing, de Big Bad Boodoo Daddy. Peces d’entre un minut i mig i dos minuts que antecediran «la bomba», com la defineixen les tres coreògrafes. «Serà el moment culminant, un número final amb tothom, actors i dansaires, ballant i cantant», afirma Guitart: «el moment culminant» i, alhora, «un fet inusual» en la Innocentada. La lletra és de Jordi Gener a partir de la música del Finale de la Something Rotter Company.

Un any més, doncs, l’encaix entre text i ball serà un dels grans al·licients de la farsa ideada per Agustí Soler i Mas fa gairebé set dècades. Aquelles Innocentades de deu coreografies ja han passat a la història, admet Guitart, sobretot perquè la durada de l’espectacle és menor, però la cohabitació entre les dues disciplines escèniques es manté inalterable i com un dels signes d’identitat del muntatge.

En els darrers quatre anys, la directora ha treballat a partir de guions ideats per Carles Claret qui després els ha desenvolupat conjuntament amb el també dramaturg i escriptor Agustí Franch. «Ells escriuen i s’imaginen unes coreografies», explica Guitart, i revela que «aquest any, però, em van dir que m’ho mirés perquè no veien l’encaix. S’ha de tenir en compte que la Innocentada no és musical sinó una obra de text amb balls. Al final, però, ho vem aconseguir».

Les quatre peces comparteixen l’estil del jazz musical, un dels gèneres amb més predicament en el terreny del teatre musical en l’actualitat. «És un tipus de ball que barreja diferents estils i està molt pensat per a ser interpretat en un escenari», anota Guitart.