'La sociedad de la nieve', nominada a millor pel·lícula internacional als Oscars

'La sociedad de la nieve' i 'Robot dreams' han fet bons els pronòstics més optimistes i competiran als Oscars. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood ha fet públic aquest dimarts el llistat definitiu de les nominades per a la 96a edició, entre les quals s'hi troba l'última pel·lícula de J. A. Bayona, que optarà a l'Oscar Internacional i a millor maquillatge i perruqueria; mentre que el bateig en l'animació de Pablo Berger és candidata a recollir l'estatueta a millor pel·lícula animada.

Tots dos films es van presentar en festivals internacionals: 'Robot dreams' es va veure per primer cop a la gran pantalla a la secció oficial de Canes, mentre que 'La sociedad de la nieve' va tancar La Mostra de Venècia.

Per poder-se alçar del pati de butaques i recollir l'estatueta a millor film internacional, 'La sociedad de la nieve' haurà de batre 'Yo capitán', de Matteo Garrone; 'Perfect days', de Wim Wenders; 'La zona de interés', de Jonathan Glazer; i 'Sala de profesores', d'İlker Çatak.

A diferència dels Globus d'Or i dels Critics Choice Awards, la pel·lícula no s'haurà d'enfrontar a la multipremiada 'Anatomía de una caída', de Justine Triet, que ha frustrat les aspiracions de J. A. Bayona de recollir els premis de ressò mundial que s'han lliurat fins ara. 'Golda'; 'Maestro', 'Oppenheimer' i 'Pobres criatures' aspiren juntament amb 'La sociedad de la nieve' a l'estatueta de millor maquillatge i perruqueria.

De la seva banda, l'animació de Pablo Berger -distingida com a millor pel·lícula d'animació dels premis europeus de cinema el desembre passat- s'enfronta a la categoria amb 'El chico y la garza', l'última pel·lícula de Hayao Miyazaki i Toshio Suzuki; 'Elemental'; 'Nimona'; i 'Spider-man: cruzado el multiverso'. La gala dels Oscar tindrà lloc al Teatre Dolby de Los Ángeles el 10 de març amb Jimmy Kimmel com a mestre de cerimònies.

Bayona recrea un cas real de ressò internacional

'La sociedad de la nieve' recrea el cas real dels supervivents de l'avió que es va estavellar als Andes els anys 70 i els acompanya durant els 72 dies de lluita per tornar a casa. Un "viatge a la foscor", com el defineix el mateix Bayona, que parla de l'ésser humà "des d'un lloc molt lluminós". "És un relat on els herois no són només els que tornen, sinó també els que van fer possible que els altres ho aconseguissin", explicava en una entrevista amb l'ACN des de Venècia.

Com en la pràctica totalitat de la seva filmografia, J. A. Bayona torna a col·locar els seus protagonistes davant l’abisme de la mort, en una trama que se situa al valle de las Lágrimas, a la frontera entre Xile i Argentina, -que ha recreat entre Terrassa, Sierra Nevada i els Andes reals-, la zona on va quedar prostrat el fusellatge de l’F571 estavellat l’octubre de 1972. Un total de 29 passatgers dels 45 que viatjaven a bord de l'aeronau -la majoria, membres d'un equip de rugbi- van sobreviure a l’impacte i 16 aconsegueixen tornar a casa. Bayona els acompanya en aquesta defensa de la vida enfront d'un món que els ha abandonat del tot.

Berger s'estrena en el cinema d'animació

Pablo Berger ha fet amb 'Robot dreams' la seva primera incursió en el cinema d'animació. Una història sobre la soledat, la fragilitat de les relacions i el procés de pèrdua a partir de les aventures d'un gos solitari que decideix comprar un robot perquè li faci companyia. Amb la Nova York dels anys 80 com a teló de fons, el cineasta responsable l'exitosa 'Blancaneu' –en què va homenatjar el cinema mut i en blanc i negre- adapta ara la novel·la gràfica homònima de Sara Varon. 

Seguidor fidel de la creativitat Hayao Miyazaki i Isao Takahata, dels estudis Ghibli, i inspirat pels seus records infantils de 'Heidi' i 'Marco', Pablo Berger es va sentir “commogut” per l’aproximació que la novel·la gràfica ‘Robot dreams’ feia sobre la pèrdua, un volum que va llegir abans d’emprendre el projecte de ‘Blancaneu’. Des de llavors, el procés fins que ha arribat a la gran pantalla ha estat llarg, de més de cinc anys.

‘Robot dreams’ –una producció de la catalana d'Arcadia Motion Pictures- parla d’un gos, el Dog, que es construeix un amic, el Robot, amb qui teixeix una relació molt estreta. Un dia, però, l’ha d’abandonar a contracor en una platja i tornar a afrontar el sentiment de pèrdua i soledat.

Tot i que en el llibre no queda clar que la ciutat on es desenvolupa la novel·la sigui Nova York, el director va tenir clar situar-hi la trama, una capital en la que va viure una dècada entre els anys 80 i els 90 i que “ja no existeix”. El llargmetratge és mut però, segons Berger, l’animació li ha permès fer una pel·lícula “amb so”, on els personatges “criden i riuen, però sense diàlegs”. La música pop també és un element clau del film, trenat a partir de la cançó ‘September’, d’Earth, Wind and Fire. Alfonso de Vilallonga en torna a signar la banda sonora, en base de jazz i piano.

El film d’animació ‘Robot dreams’, de Pablo Berger, ha aconseguit cinc nominacions als premis de l’Associació Internacional de Pel·lícules Animades (Annie) a millor pel·lícula independent, millor direcció, millor guió, millor disseny de personatges i millor ‘storyboard’. A més, està nominada a quatre premis Goya, millor pel·lícula d’animació, millor guió adaptat, millor música original i millor muntatge.