El Rusiñol de la companyia creada a la tele

n La Puntual és una companyia de teatre atípica. S’ha creat davant de les càmeres de televisió i l’objectiu estava clar des de l’inici: muntar L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Entre els onze actors escollits per l’equip encapçalat per Àngel Llàcer i Enric Cambray s’hi troba el berguedà Eudald Feliu, que interpreta el personatge del Ramonet, el fill que, en una família de botiguers, vol ser artista.

Després que el programa s’emetés a la tardor per TV3, ara arriba una gira per més de 20 teatres d’arreu del país, que s’inicia demà amb dues funcions al Kursaal de Manresa, per a les quals queden poques entrades; i per diumenge ja estan del tot exhaurides al Teatre Municipal de Berga. Cambray reconeix que l’aparador que suposa tenir un programa a la televisió no és el mateix «que quan no el tens, perquè es crea la necessitat de veure al teatre allò que has vist néixer. Encara que faci mesos, es crea una estima molt gran per uns actors que entren a casa i són molt sincers». I apunta que, de fet, un dels objectius del projecte és justament «apropar públic al teatre. L’any passat amb El Llop i Terra baixa als teatres ens comentaven que més del 50% era públic que habitualment no va al teatre. Només que el 10% torni, a veure una funció professional, ja és un èxit, perquè estem generant nou públic». I, clar, sempre ajuda a omplir si un actor és de casa: «l’Eudald està vinculat al teatre, però és un mèrit omplir a Berga, perquè puc assegurar que costa molt!».

Commedia dell’arte

La voluntat del projecte és «posar en valor en horari de màxima audiència el patrimoni teatral català». I, pensant en títols molt representats històricament pel teatre amateur, «que és el cor i el motor del teatre», van arrencar amb el drama rural de Guimerà, però en la segona tongada els va venir de gust fer comèdia, per explicar altres vessants del teatre a nivell escènic, de cara a l’espectador de televisió. Així, L’auca del senyor Esteve que proposen s’emmiralla en la comedia dell’arte, amb personatges estereotipats, transicions a vista....

El clàssic de Rusiñol exposa la dicotomia entre el món artístic i la societat. Un argument que, tal i com destaca Cambray, «connecta molt amb el teatre amateur. Al final, la diferència principal entre professional i amateur és que en un moment es va prendre la decisió d’apostar per una cosa o per una altra. És just el dilema dels Esteves: art o seguretat, creativitat o diners. Com a artistes, estem més de part del Ramonet, però Rusiñol va convenir que els uns sense els altres no podrien viure».