La basílica de la Seu retrà diumenge homenatge al decorador manresà Pere Roca

La llarga trajectòria del decorador i artista Pere Roca i Fius (Manresa, 1930) serà reconeguda diumenge en un homenatge organitzat des de la basílica de la Seu, on la petjada de l’artesà encara continua ben present en diverses intervencions realitzades al llarg dels anys. Roca assistirà a la vetllada, promoguda per Mossèn Joan, el rector del temple del turó del Puigcardener, i a la qual ja hi han confirmat la seva presència un centenar de persones. Tothom qui ho vulgui s’hi pot afegir.

«El Pere ha estat molt vinculat a la Seu i, quan li vem dir que se li volia fer un homenatge, alhora es va emocionar i atabalar», explica Erola Bedmar, una de les organitzadores de la trobada que començarà a les 17 h. A través de la filla del decorador, Aurora Roca, i de l’artista Sílvia Ruiz es va posar fil a l’agulla a un acte que s’iniciarà amb la presentació de mossèn Joan i continuarà amb un parlament de Sílvia Ruiz. Posteriorment, es projectarà un audiovisual amb imatges de les obres de Roca, a qui se li lliurarà una placa commemorativa. La família farà un agraïment i, tot seguit, Montserrat Lladó interpretarà els Goigs de la Mare de Déu de l’Alba, amb l’orgue. L’homenatge clourà amb una visita guiada per les obres de Pere Roca que es conserven a la Basílica de Santa Maria, i que conduirà la mateixa Sílvia Ruiz.

Nascut el 1930 a la plaça Major de la capital bagenca, Roca i Rius és nét del pintor i decorador Pere Fius i Mollet, i la seva família regentava una botiga de flors artificials i imatges religioses. El jove va estudiar Maestria Industrial als Salesians de Sarrià, a Barcelona.

De retorn a la seva ciutat, Roca va formar un taller d’imatgeria a la Baixada dels Jueus juntament amb l’escultor Ramon Majà i Balcells. L’establiment, que va obrir el 1951, portava el nom d’Escultura i Decoració Roma: Majà feia la talla de les imatges i Roca s’encarregava del daurat i la decoració. Bona part de la imatgeria moderna de la Seu va sortir d’aquest taller, on es van fer també les imatges de nombroses esglésies de les comarques del Bages, el Solsonès, el Berguedà i l’Osona.

Les dues grans intervencions de Pere Roca i Fius a la Seu són la restauració del templet barroc de la Cripta i la recreació de la talla de la Mare de Déu de l’Alba. En el primer cas, Roca va ser un dels artistes que van intervenir en la reconstrucció del templet i els medallons de la Cripta dels Cossos Sants, obra del 1781 de Jaume Padró que va quedar destruïda durant la guerra civil espanyola. El projecte de restitució es va dur a terme als anys 60 del segle passat i va ser una obra col·lectiva en què hi van participar especialistes en diferents disciplines.

D’altra banda, la imatge gòtica de la Mare de Déu de l’Alba es va haver de refer el 1980 després de patir un incendi que la va afectar en gran manera. Juntament amb Ramon Majà, Roca va reproduir la imatge antiga aprofitant el material escàs que s’havia salvat de la devastació de les flames.

L’èxit de la convocatòria va motivar el trasllat a la nau central de la Seu d’un acte previst inicialment a la Sala Gòtica, petita per encabir tota la gent que ha confirmat l’assistència a l’homenatge. Al llarg de la seva vida, Roca va treballar també en la decoració i la recuperació de diversos altars de la basílica: els retaules de Sant Josep, Sant Honorat i la Verge de Montserrat, l’altar del Sant Crist i el pas dels Dolors. Roca també va fer l’antic moble de la custòdia de l’altar major.

La Seu vol reconèixer la implicació constant de Pere Roca amb un tribut que li arriba en vida. Ara està retirat, però fa a la vora d’una dècada encara treballava en un tractament de corcs a la talla de la verge manresana.