Una Transéquia de set segles?
L’historiador Francesc Comas presenta avui el llibre, molt gràfic, amb fotografies de diferents arxius, com el de Regió7, que explica la història d’èxit de la popular caminada bagenca
Nascuda el 1985 per la iniciativa de Jove Cambra de Manresa, celebra enguany els seus 40 anys
Caminar per la séquia és una tradició que es remunta als orígens del canal, al segle XIV
Francesc Comas, ahir al Museu de l'Aigua i del Tèxtil de Manresa, on avui presenta el llibre / Susana Paz
La Transéquia compleix 40 anys però, en realitat, caminar per la séquia és una tradició que es remunta als orígens del canal. Qui ho diu, amb bon criteri, és l’estudiós manresà, geògraf i historiador, Francesc Comas (1952), autor del llibre Transéquia. On l’aigua és camí i salut que recull les quatre dècades d’història d’una caminada que va fer popular i oberta a tothom Jove Cambra de Manresa a partir del febrer del 1985. Però tothom té un passat. La Transéquia també.
I, com bé assevera Comas, els primers que van fer l’itinerari van ser els mestres d’obres i paletes i presoners que van construir el canal (que es va començar el 1339 i que es va acabar el 1383); l’arquitecte Guillem Catà; els consellers de la ciutat, per veure com evolucionava la construcció; o els sequiaires o sequiers, documentats en la concessió de la Séquia part del rei Pere III, que el trepitjaven un cop per setmana... I és que, com apunta Comas, recórrer aquest canal medieval que porta aigua del riu Llobregat des del poble de Balsareny i fins a la ciutat de Manresa, no deixa ser una «tradició històrica que es va recuperar» el segle XX i que ha esdevingut «una història d’èxit». Amb el miracle de la Llum convertit en la Festa Major d’Hivern de la capital del Bages com a pal de paller.
Curiositats a banda, el llibre Transéquia, que avui es presenta, és un encàrrec del Parc de la Séquia (Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia) que ha publicat l’editorial manresana Zenobita i que a banda d’explicar breument la història de la Séquia i els antecedents, se centra en una caminada popular multitudinària -modalitats, recorreguts, coordinació, preparació...- que al cap de 40 anys ha transcendit la comarca i aplega, explica Comas, «molta gent de l’àrea metropolitana» que es reserva el diumenge de Transéquia per recórrer-la. Aquest any, el 3 de març.
El llibre, apunta el seu autor, és «eminentment gràfic» amb imatges extretes de l’arxiu dels seus iniciadors, Jove Cambra de Manresa, de Regió7 -«que des del 1985 i fins ara ha publicat més de 900 articles d’aquest esdeveniment»- i del Parc de la Séquia, organitzadora de la caminada des del 2014 i fins ara.
El 1979 l’alcalde Joan Cornet, regidors i tècnics municipals guiats per personal de la Séquia van fer una visita al canal. Uns anys més tard, el 1985, Jove Cambra de Manresa era l’entitat administradora de les Festes de la Llum i la imatge de les autoritats a la sèquia va portar a Joan Sebastià Rodó, de Jove Cambra de Manresa, a plantejar-se una activitat «participativa, oberta a totes les edats i relacionada amb la natura i la Llum», explica Comas. Rodó, explica Comas, «va ser l’inventor» d’una idea que va traslladar a l’entitat i a Aigües de Manresa. I que va tirar endavant. Es van buscar col·laboradors, patrocinadors, es va pensar el recorregut (de Balsareny, Sallent i Sant Fruitós), les modalitats (caminants, ciclistes i genets), l’avituallament, els punts de control i el 17 de febrer del 1985 se celebrava la primera Transéquia. Hi van participar unes 400 persones que havien pagat 100 pessetes d’inscripció. A la segona, ja es van desbordar totes les previsions. Començava la Transéquia que coneixem.
El 2013, la crisi de Jove Cambra de Manresa va portar al Parc de la Séquia a fer-se’n responsable d’una caminada carismàtica que no es podia deixar perdre. I que amb diferents modificacions ha arribat fins avui. Fins i tot en època de pandèmia.
Portada del llibre / Zenobita
Presentació del llibre: al Museu de l’Aigua i el Tèxtil_ avui, a les 17.30 h
La presentació del llibre Transéquia. On l’aigua és camí i salut es farà avui, a 2/4 de 6 de la tarda, al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa i anirà a càrrec d’Antoni Ventura, vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia, i del seu autor Francesc Comas. El llibre està estructurat en 16 capítols a través dels quals el lector pot conèixer aspectes organitzatius, geogràfics i anecdòtics, patrocinadors, els pobles per on passa la ruta, curiositats i testimonis.
QUATRE MOMENTS EN LA HISTÒRIA
1. LA IMATGE QUE VA INSPIRAR LA TRANSÉQUIA
El 20 d’octubre de 1979, l’alcalde Joan Cornet, regidors i tècnics guiats per personal de la Séquia van fer una visita al canal.Aquesta imatge va ‘inspirar’ Joan Sebastià Rodó, de Jove Cambra de Manresa, per organitzar la Transéquia.
20 d'octubre del 1979 / Arxiu Regio7
2.A CAVALL DEL 1985 AL 2013
La Transéquia a cavall es va fer des de la primera edició i fins el 2014, quan el Parc de la Séquia en va assumir l’organització. La presència de genets havia estat testimonial tot i que alguns anys, com el 2011, n’hi van participar una quarantena.
Genets a la Transéquia, el 1986 / Arxiu Regio7
ELS PRIMERS VINT-I-CINC ANYS
Com Comas explica en el llibre, en el primer quart de segle de la caminada, que es va celebrar el 2009, l’havien fet més de 112.000 participants que havien recorregut 2.700.000 quilòmetres: més de 67 voltes a la Terra.
La Transèquia va celebrar 25 anys el 2009 / Arxiu Regio7
2023: LA DARRERA CAMINADA... FINS ARA
Des del 2014, la Transéquia es comença a preparat l’octubre amb reunions quinzenals que passen a ser setmanals el gener. Es treballa per comissions: patrocinadors, voluntaris, logística, rutes i itineraris, inscripcions...
La importància d'una organització mil·limetrada / Eduard Vega
