Com es veu la vida des del més enllà?

En moltes ocasions, a molts intèrprets els precedeix algun personatge que han interpretat. Moltes i molts queden estigmatitzats pel pes específic del personatge interpretat, d’altres, en treuen partit d’aquesta associació simbiòtica. I el cas de Santi Rodríguez, el sempitern frutero de la mítica sèrie 7 vidas, podría ser un exemple del segon cas.

L’actor va passar el divendres passat per Manresa per presentar el seu darrer espectacle, Espíritu, sota la direcció del guionista Kikin Hernández i que va omplir el teatre Kursaal.

Rodríguez té un públic fidel i sap el que vol i espera d’ell. En aquesta ocasió un simpàtic i naïf Rodríguez, amb controlades dosis de barroerisme i humor molt blanc, presenta una reflexió sobre la vida i la mort. Sobretot la mort: què hi ha, què s’hi fa, com s’hi viu ,i sobretot, com es veu la vida des del més enllà. Un espectacle sense més pretensió que fer riure amb un glossari d’anècdotes i històries que formen part d'un cert imaginari popular però, i aquí es veu el treball de Rodríguez, esdevenen noves i tornen a divertir i sorprendre l'espectador.

L’esperat ganxo no es va fer esperar i va arrencar els aplaudiments i rialles dels assistents. El Santi Rodríguez escènic, difunt, diu que només li sabia greu haver traspassat per un motiu: que el tornessin a cridar per interpretar el frutero de la sèrie Siete vidas i els hagués de dir que no per la seva mort. Però ja va recalcar que si no es tornava a fer la sèrie, no seria pas per culpa seva, "volver a meter en un mismo plató a Willy Toledo y Toni Cantó… ya seria otra cosa". Esperada reacció però ben trobada per part dels assistents.

Santi Rodríguez va fer bona mostra de les seves taules sobre l’escenari recompensades amb llargs aplaudiments.