Les entitats sardanistes de Manresa posen en relleu la modernitat i la vigència de la dansa

Ni és avorrida, ni plana, ni cosa de vells i cada vegada més joves s’hi senten atrets per l’èxit esclatant del Coti x Coti dels The Tyets. Un a un desmunten els tòpics les presidentes de les tres entitats que, amb l’Ajuntament al costat, avui posen en marxa el programa que ha de fer de Manresa la Capital de la Sardana durant el 2024 i els primers mesos de l’any següent. Un projecte «obert a totes les entitats i particulars que s’hi vulguin afegir», afirmen Montserrat Sala (Grup Sardanista Dintre el Bosc), Núria Soler (Agrupació Cultural del Bages), Dolors Jané (Casal Cultural de Dansaires Manresans) i la regidora de Cultura Tània Infante. L’acte institucional i un espectacle dels Fun Dan Mondays de Dan Arisa tallaran la cinta inaugural aquesta tarda d’un projecte que inclou, de moment, una trentena de propostes «per mostrar la sardana als qui encara no la coneixen».

La sardana a Manresa té avui en dia diverses realitats. Durant anys, el treball de Nova Crida, amb Leandre Fuster al capdavant, va mantenir encesa la flama de la dansa catalana a la ciutat amb una programació regular de ballades. Després de la dissolució de l’associació per falta de relleu generacional, fa sis anys, altres col·lectius vinculats a la sardana han continuat fent la feina, de la qual n’és el principal exemple la creació del programa Punt Manresa que manté la convocatòria de mitja dotzena de trobades de l’any amb vocació de modernitat: hi impliquen altres formes artístiques per arribar a nous públics i se celebren en diferents espais de la capital bagenca.

«En cada ballada intentem establir un pont cap a una altra disciplina», explica Montserrat Sala: «ens agrada fer barreges» i, per aquest motiu, en els darrers temps s’han infiltrat puntualment a la sardana manifestacions de la cultura popular com les caramelles, el flamenc, el jazz Broadway i el kangoo power, entre altres. Fins i tot, una de les trobades de Punt Manresa va teixir complicitats amb el projecte Bots pel Canvi, del col·lectiu Bàsquet Beat, en una de les activitats de la capitalitat del bàsquet exercida per Manresa el 2022. Els camins de la sardana poden ser inescrutables i la fusió és gairebé una necessitat.

La sardana com a esport

Explica Montserrat Sala que «la nostra activitat és anar a competició». El Grup Sardanista Dintre el Bosc es va crear el 1951 i en l’actualitat té un centenar i mig d’associats, «des dels que participen en concursos fins als qui hi són per ajudar quan fa falta». No en va, l’entitat té un grup coral, organitza caminades «i muntem tots els dinars, berenars, sopars i calçotades que calguin» per fer bullir l’olla de la vida social.

Dintre el Bosc té quatre colles, tres dels quals estan en actiu i una en somort: els Barrufets (infantil), Dintre el Bosc (adults, de 18 a 35 anys) i Arrels (veterans), mentre que els Brots (juvenils) paguen la falta d’efectius. No obstant això, el conjunt de sardanistes que volten arreu del país competint és d’una quarantena. «La colla d’adults assaja els divendres un parell d’hores i la resta els dissabtes una hora i mitja, i els caps de setmana es va als concursos. La temporada va de setembre a juny, al juliol encara hi ha dues o tres ballades i a l’agost tothom fa vacances», explica Sala.

La sardana esportiva a casa nostra té tres grans campionats: el de Catalunya, el Territorial -per puntuar cal haver competit en almenys 10 trobades- i el de punts lliures, que en l’edició d’enguany se celebrarà el 23 de novembre al pavelló del Nou Congost en un dels actes de la capitalitat. El jurat valora qüestions com «el conjunt de cada colla, l’estètica, el vestuari, la interpretació, ... miren que tothom puntegi igual, que els braços vagin al mateix ritme, ...».

Aprendre a ballar

El Foment de la Sardana de l’Agrupació Cultural del Bages és una secció amb molta història que avui en dia «realitza extraescolars de sardana i danses manresanes, la Bolangera i el Rossinyol, a les escoles públiques de la ciutat», explica Núria Soler, que juntament amb Anna Ballesteros condueix el programa Aires de Catalunya, una secció de l’ACB en format de programa radiofònic que cada dijous parla de l’actualitat sardanista a Ràdio Manresa.

L’Agrupació organitza cada any la ballada de Sardanes al Cor de Catalunya amb motiu de la Festa Major, una trobada que té lloc abans del Correfoc i que s’acompanya d’un taller conjunt amb Dintre el Bosc. «A l’escola de l’Esbart Manresà tots aprenen a ballar sardanes i al final de cada actuació ballem la peça La nostra sardana», comenta Soler.

El mestratge que imparteixen els monitors de l’ACB és una de les vies d’aprenentatge de la sardana que procuren les entitats locals. Dintre el Bosc, per la seva part, no organitza cursets però «tenim les portes obertes els dissabtes a la tarda, de 18.30 a 22 h, si algú vol iniciar-se sempre trobarà algú que li ensenyi, de fet ara tenim dues o tres parelles que n’estan aprenent». Així mateix, apunta Sala, «portem monitors a escoles i casals de gent gran que organitzen cursets».

La realitat del Casal Cultural de Dansaires Manresans és més de passat i de futur que de present, tal com explica Dolors Jané. «L’entitat va néixer el 1947 com a grup de sardans, i va mantenir aquesta dansa fins als anys 80, llavors es va perdre», apunta la presidenta: «estem intentant recuperar aquesta faceta, i fa dos anys, per exemple, quan vem ser els administradors de les Festes de la Llum, es va recuperar el concurs sardanista després de trenta anys d’aturada». La següent edició tindrà lloc dins el programa de la capitalitat el 23 de febrer del 2025.

Del vincle del Casal amb la sardana en recorda Jané la presència en manifestacions aleshores molt concorregudes com l’Aplec de les Marcetes. «A més a més, el compositor Francesc Juanola va crear la sardana Dansaires manresans per a l’entitat», explica: «cada any la ballem per la Festa Major». La principal responsable del Casal conclou que «estem intentant recuperar la cultura de la sardana» i una de les activitats recents és l’aplec que va començar l’any passat els actes del 75è aniversari a Castellnou de Bages i en el qual la sardana va tenir el seu protagonisme.

Els pronòstics pessimistes sobre l’estat de la sardana sonen més un estereotip repetit que a la realitat. Només cal entrar al web portalsardanista.cat per constatar la gran quantitat de trobades que se celebren cada cap de setmana en diversos indrets de Catalunya. Perspectives i pràctiques diferents com la sardana de plaça, la competició esportiva i el mestissatge amb altres disciplines artístiques conviuen entrat el segle XXI i donen vida a una manifestació de la cultura catalana que des d’avui i durant els pròxims dotze mesos tindrà la seva capital a la ciutat de Manresa.