«No he fet un poemari lluminós, a una certa edat ja tens les coses clares»

El jurat del Premi Internacional de Poesia Francisco Brines, que es lliura a Oliva (València), va reconèixer les virtuts del quart poemari de Yolanda Esteve (Barcelona, 1970), Els ostatges, on aborda alguns dels grans temes de l’existència des d’una perspectiva «més madura que en els meus anteriors llibres», explica l’autora, que treballa a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa com a tècnica de Literatura i Coneixement. Esteve va presentar la seva darrera obra ahir al vespre en un acte a la Llibreria Papasseit de Manresa, en companyia de l’escriptor Jordi Estrada.

De què som ostatges?

El títol no té res a veure amb tot el que està passant a Gaza ni amb la guerra, de fet el vaig acabar l’estiu del 2022. És el llibre més madur que he fet, i està estructurat en tres parts: La tribu, on parlo de la família i la infantesa; Paisatges, on tracto sobre les influències que rebem de les ciutats que visitem, la cultura, els paisatges, ... tot allò que ens conforma; i Atles, on reflexiono sobre què fem amb tot això, com anem per la vida. El títol ve del fet que tots som ostatges d’alguna cosa i, de fet, el primer poema del llibre es titula La síndrome d’Estocolm.

La paraula ens indica resignació, pessimisme, ...?

No crec que sigui pessimista sinó realista. Hi ha algun poema que pot ser cru, però també hi ha un punt d’humor, molt difícil de trobar en els meus llibres anteriors. A una certa edat, ja tens les coses clares, el poemari no és lluminós sinó honest, i més que dur és escèptic, amb la voluntat de pensar sobre el pas del temps i com afecta el nostre entorn a això. He intentat crear un atles, una guia per tot el que va creant la vida per sobre teu. En certa manera, podem dir que és un llibre d’endreça.

És un poemari fruit del moment vital en què el va escriure?

Amb les amigues sempre diem que a partir dels cinquanta anys tens pares malalts i fills adolescents. Jo no tinc fills adolescents ... però, per exemple, l’anterior llibre, Zero, del 2018, tenia un to més positiu. Però en el temps que ha passat des d’aleshores hem viscut la pandèmia, es va morir el meu pare, ... Escric a partir dels inputs que et van conformant la visió que tens de la vida.

Parla de la mort, al llibre?

Sí, la idea de la mort hi és present, tot i que ja sortia en els anteriors poemaris. T’arriba un moment a la vida en el que ja veus com funciona tot. Els meus poemes, però, no per això són negatius sinó escèptics.

És escèptica amb la vida?

Amb la cultura, la religió, la família, l’amor, les creences, la mort. En el llibre també hi ha record, nostàlgia, no en el sentit de tenir el desig de tornar enrere, tot i que estaria bé poder-ho fer de manera puntual i tornar a un moment concret, sinó del pas del temps.

Va escriure influïda per l’experiència de la pandèmia?

Conscientment, no. Però aquells dies ens vam adonar que la vida és fràgil, incerta. La nostra generació no havia passat res que s’hi assembli o s’hi pugui comparar. Va ser una cosa que ningú s’hauria pogut imaginar que passaria.

La veritat és que sembla que el llindar de què és possible està cada cop més baix.

I ara tenim tots aquests comentaris i declaracions sobre la Tercera Guerra Mundial. Mig de broma em faig a la idea que potser en un any estarem racionant el menjar.

Ha mencionat el viatge.

M’agrada molt viatjar. En el llibre hi ha referències a les ciutats i els paisatges però també referències culturals de la literatura, l’art i el cinema. Això ja hi era en els altres poemaris, però aquest cop hi ha més elements espirituals, religiosos. Hi ha un poema que titulo My god, no soc creient, però potser si ho fos la vida seria més lleugera.

Els seus quatre poemaris porten premi incorporat.

Sempre publico perquè em premien, si no és molt difícil editar poesia. Francisco Brines va ser un poeta reconegut, li van donar el Cervantes, i el premi té una categoria de poesia en català. M’hi vaig presentar i vaig guanyar, fet que implica una dotació econòmica de 6.000 euros i la publicació a l’editorial Pre-textos.