«Alma Mahler va ser una dona culta que inspirava els artistes»

La vida d’Alma Mahler ha estat una dèria que ha ocupat moltes hores de la vida de Nona Arola, presidenta de Joventuts Musicals de Moià i directora artística del Festival Internacional de Música Francesc Viñas. L’interès per la vienesa, musa, esposa i amant d’artistes, es plasma en un llibre que, més enllà de la biografia, indaga en la seva capacitat com a espurna d’inspiració creativa.

La música ha acompanyat sempre Arola, vinculada al Moianès i des de fa tretze anys veïna de Granera. Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ha dirigit entitats com l’Auditori i el Centre Internacional de Música Antiga creat per Jordi Savall, ha representat artistes i, fins i tot, va muntar una editorial de cinema.

Per què Alma Mahler? 

La vaig descobrir quan estudiava al Conservatori de Música de Barcelona, al carrer del Bruc. Vaig fer un petit treball centrat en Gustav Mahler i vaig topar amb l’Alma, un personatge fascinant que es va envoltar de gent fascinant, en la Viena de finals del segle XIX. Durant anys he estat llegint i investigant sobre aquella època, els moviments artístics, els creadors. Tibant del fil he escrit no només de música sinó també de pintura, arquitectura, literatura, ...

Qui era Alma abans de ser l’esposa de Gustav Mahler?

L’Alma va néixer el 31 d’agost del 1879 a Viena en una família interessada en la cultura. La mare, Anna von Bergen, era una soprano que prometia, abans de casar-se, i el pare, Jakob Emil Schindler, va arribar a ser pintor oficial de la cort. Tenien diners i van comprar un castell a Plankenberg, als afores de Viena. L’Alma va créixer en un jardí amb estàtues. El seu pare li va dir: «actua per a fascinar els déus». I ella va fascinar els seus deus, els artistes.

Però va estudiar música?

Sí, l’Alma tenia grans coneixements musicals, va tenir un professor que després ho va ser de Schönberg. I va compondre peces; el 7 de novembre de 1901 va conèixer Gustav Mahler, aleshores director de l’Òpera de Viena, el súmmum a la ciutat en aquell moment. Es van casar, però ell li va dir que en el matrimoni només hi havia lloc per a un compositor.

Va deixar, doncs, d’escriure música, l’Alma?

L’Alma va exercir no només de musa. El llibre l’he escrit per analitzar les obres creades sota el seu influx pels qui van ser les seves parelles o amants, ja siguin les simfonies de Mahler, els quadres de Kokoschka, les novel·les de Werfel, ... La mare li va dir a l’Alma que no es casés si ell volia que deixés de compondre, però ho va acceptar, com a sacrifici i repte. 

Per què ho va fer?

Va valorar si era més important la seva obra o estar al costat del compositor més gran de Viena. En el seu diari va arribar a escriure, referit a Gustav, que «m’ha pres tant que ja no el podria deixar, però també m’ha donat molt». Mahler va escriure les parts importants de les seves simfonies, però l’orquestració i les veus internes les va deixar per l’Alma. I tot plegat mentre atenia les obligacions de la casa, educava la petita Maria -el 1904 van tenir la segona filla, l’Anna-, administrava els deutes, ... i feia silenci. No era fàcil conviure amb Gustav Mahler.

I malgrat tot, ho va preferir.

Un dia, escoltant-la al piano, ell li va dir que havia de tornar a escriure, però l’Alma va respondre que allò ja havia passat. Tot i això, Gustav va publicar les cançons que havia fet la seva dona. Avui en dia s’enregistren i es toquen, són unes peces boniques.

Una musa abnegada, doncs?

El 1907 va ser molt dur. El seu caràcter a vegades despòtic i les campanyes antisemites van obligar Gustav a dimitir de l’Òpera de Viena, a més se li va diagnosticar el que anys després seria la dolència cardíaca que el va matar, i es va morir la filla gran, la Maria, de només cinc anys. Tanta tensió li va causar a l’Alma una insuficiència nerviosa.

Gustav va morir el 1911.

L’any abans, ella va conèixer l’arquitecte Walter Gropius, al balneari de Tobelbad, qui li va escriure una carta d’amor i la va enviar per equivocació a Gustav. El músic els va reunir als dos i li va dir a l’Alma que triés, que ell respectaria la seva decisió, i ella es va quedar amb en Gustav. Després de la mort del seu marit, va conèixer el pintor Oscar Kokoschka, que era molt possessiu, fins al punt que davant la gelosia d’ell va avortar del fill que esperaven. El 1915 es va casar en secret amb Gropius i va passar el mateix que havia passat amb Gustav.

Què va passar?

Gropius estava al front de la Primera Guerra Mundial i l’Alma va conèixer l’escriptor Franz Werfel, de qui es va quedar embarassada. Gropius va tornar creient que el fill era seu, però va descobrir la realitat en trobar-se Werfel a l’hospital i li va dir a l’Alma que triés entre ells dos. I la dona es va quedar, aquest cop, amb Werfel.

Sempre al costat d’artistes i creadors. Ella els inspirava?

L’Alma va ser un personatge criticat i jutjat, i jo he fet l’exercici d’entendre-la. En els seus diaris i cartes es plasma la creació que provocava, era una dona molt culta.

Per què se la criticava?

Molts cops per enveja. Kokoscha, en les seves memòries, per ressentiment, però quan llegeixes cartes i diaris contemporanis dels fets t’adones que la consideració que li tenien era diferent. En l’autobiografia, l’Alma va replicar dient que tots els qui la jutjaven no sabien l’èxtasi que s’havia procurat al costat dels artistes.