L’Agulla Daurada presenta la primera novel·la de Valeria Parrella en català

El segell manresà publica «L’espai blanc», una obra sobre la maternitat d’una autora popular a Itàlia però inèdita fins ara a casa nostra i de la qual l’editora Anna Roca i la traductora Sara Serrano en parlaran avui divendres a la Llibreria Papasseit

Valeria Parrella és una escriptora amb presència com a tertuliana als mitjans

Valeria Parrella és una escriptora amb presència com a tertuliana als mitjans / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

Per què la novel·la d’una autora que ha venut cinquanta mil exemplars a Itàlia fins fa poc no la podíem llegir en català? Per a la pregunta dels motius que feien que L’espai blanc, de Valeria Parella, estigués inèdit en la nostra llengua la seva traductora, Sara Serrano, en té alguna idea com a resposta, però l’important ara és que l’obra ja està a l’abast dels lectors gràcies a l’edició de L’Agulla Daurada, el segell del grup Kult de la capital bagenca que dirigeix Anna Roca. Per parlar de tot plegat, les dues manresanes participaran avui divendres (19 h) a la Llibreria Papasseit en una presentació oberta a tothom.

«La Valeria Parrella havia fet reculls de contes i el 2008 va publicar Lo spazio bianco, que va ser un èxit, va guanyar el Premi Basilicata i avui en dia es continua reeditant», explica Serrano, que va emprendre la traducció abans fins i tot de tenir editorial on publicar-la. La manresana va viure el 2012 a Itàlia i encara conserva amistats i el gust per la cultura del país. «Fa anys que llegeixo autors contemporanis i potser la Parrella encara no l’havia tret ningú en català perquè hi ha tendència a publicar els autors del segle XX o excepcions com el Roberto Saviano», afegeix la traductora, que exerceix de coordinadora adjunta a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

L’espai blanc és la història de la Maria, una dona de 42 anys que treballa de professora en una escola nocturna de Nàpols i es queda embarassada en una relació esporàdica, i decideix tenir la criatura. La gestació, però, s’interromp al sisè mes per culpa d’un part prematur i durant els tres mesos posteriors viu pendent de la incubadora on la Irene s’aferra a la vida. Un període de temps en el que tant l’existència com la mort són una possibilitat i un moment d’incertesa en el que la mare recorda la seva infantesa, les relacions amb els altres i amb els llocs.  

«He llegit gairebé tot el que ha escrit la Parrella», reconeix Serrano en referència a una autora amb una vintena de títols publicats i que és una figura pública a Itàlia, amb una notable presència als mitjans de comunicació. «És escriptora però també activista, i actualment s’està significant en el tema de Palestina», afegeix la traductora manresana. Nascuda el 1974 a Torre del Greco, un municipi de l’àrea metropolitana de Nàpols, Parrella també va ser finalista del Premi Strega, el més prestigiós de les lletres italianes, el 2020 per Almarina.

«L’espai blanc va ser un autèntic boom, una obra important en el tractament de la maternitat», apunta Serrano d’un text que va arribar al cine dirigit per Francesca Comencini: «l’estil de la Valeria enganxa». En la novel·la es parla del debat entre la vida i la mort d’una criatura prematura però «també sobre altres qüestions com els migrants que busquen una vida millor i les problemàtiques dels italians de classe baixa». 

Des d’un punt de vista «crític», explica la manresana, per L’espai blanc hi transiten des de consideracions sobre el sistema escolar i l’educació dels adults a reflexions al voltant de «la realitat dels barris perifèrics, la Camorra, els canvis que provoca la immigració i el sentit de l’amistat». És un llibre «intens», afirma Serrano, que el 2019 va traduir de Parrella el conte Escala quaranta per a Godall Edicions. «L’espai blanc és tan conegut que el darrer Premi Strega, Ada d’Adamo, el cita en la seva novel·la guanyadora», conclou.