Tigre de paper afronta Sant Jordi amb nou novetats en l’any més productiu

El segell manresà tracta qüestions d’actualitat geopolítica, feminisme i corrupció en el catàleg de primavera d’un 2024 en el que editarà més de seixanta títols, la seva xifra més alta, incloent les obres de narrativa que treu L’Agulla Daurada

Anna Roca, editora de L'Agulla Daurada, i Sara Serrano, traductora de "L'espai blanc"

Anna Roca, editora de L'Agulla Daurada, i Sara Serrano, traductora de "L'espai blanc" / TMR

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

El bon ull de Tigre de paper per captar els signes dels temps, la consolidació de L’Agulla Daurada i la feina iniciada fa quatre anys amb l’adquisició de Bellaterra Edicions fan que la campanya de primavera dels tres segells de la cooperativa manresana Kult sumin més títols que mai mantenint l’esperit crític com a lema, ja sigui en els títols de narrativa com els de no ficció, on destaquen noms coneguts com els de Fonsi Loaiza, Benet Salellas, Valeria Parrella, James Baldwin, Lenin i bell hooks.

«Aquest 2024 publicarem més llibres que mai, per sobre de la seixantena», va explicar ahir Marc Garcés, un dels editors de Tigre de Paper a aquest diari en una trobada amb la premsa on van presentar les novetats de la campanya prèvia a Sant Jordi. El segell de no ficció creat el 2011 ha tret els dos primers mesos de l’any cinc novetats i en té previst quatre més per al març, vinculades a problemàtiques socials del món present.

Un dels títols que sortirà aviat és Deu mites sobre Israel, una obra d’Ilan Pappé -i traduïda per Lola Fígols- que analitza les idees més controvertides sobre les que es basen els orígens i la identitat de l’estat hebreu. Qüestions que han fet fortuna en l’imaginari com la creença que Palestina era una terra buida quan s’hi va voler establir un estat jueu «són revisades per una nova fornada d’historiadors israelians amb una mirada historiogràfica no nacionalista», explica l’editor Oriol Valls.

La fi de l’alternativa xinesa, de Miquel Vila, recorre la història moderna de la Xina i posa el focus l’esgotament de la proposta que el país, governat per la dictadura del Partit Comunista, volia presentar en contraposició al model de civilització occidental. En clau geopolítica, per cercar la influència del passat en el present, el segell manresà publica Tot el poder per als soviets!, una edició a cura d’Arnau Carné que és la primera antologia en català del pensament de Lenin, en el centenari de la seva mort. La traducció és de Glòria Artiaga.

L’activista i teòrica bell hooks (en minúscula, en homenatge a la besàvia materna), que va morir el desembre del 2021, signa Teoria feminista: del marge al centre, el tercer llibre de l’autora que edita Tigre de Paper. En el text, hooks reivindica la necessitat de situar en la centralitat els problemes que afecten els marges com la pobresa, el racisme i l’explotació laboral. La clau feminista també és el motor d’Ara és el nostre moment, el títol amb què Selma James es podrà llegir per primer cop en català gràcies a la traducció de Pelin Dogan. «James és una feminista de llarga trajectòria, companya de militància i acadèmia de Silvia Federici i Mariarosa Dalla Costa», va explicar Garcés: «James va ser de les primeres feministes que van defensar la unió de les qüestions de sexe, gènere i raça per denunciar l’explotació de la dona».

En el centenari del naixement de l’escriptor nordamericà James Baldwin, l’editorial publica La pròxima vegada, el foc, que reuneix dos assaigs sobre racisme, segregació i drets civils en la traducció que va fer Rafael Tasis el 1966. 

Publicat en anglès l’any passat, Un món de bojos, de la periodista Micha Frazer-Carroll, traduït per Lola Fígols, aborda les problemàtiques de la salut mental des de la convicció que «és una qüestió col·lectiva i un afer polític, tot i que s’enfoca com un tema individual», va apuntar Valls.

L’Operació Garzón que el 1992 va reprimir l’independentisme català és el tema d’En encesa espera, de Benet Salellas. Fonsi Loaiza posa de manifest a Sospitosos habituals com «la corona, l’exèrcit, la policia, l’església i els mitjans de comunicació sustenten el règim del 1939», va indicar Valls, de Gironella, que l’ha traduït al català.

Gènere i política a Bellaterra

Les qüestions de gènere i política són al centre de les novetats dels primers mesos de l’any de Bellaterra Edicions. A Perforar las masculinidades, Alfredo Ramos parla de la necessitat de fer la masculinitat més vulnerable per poder-la canviar en positiu. En clau feminista també hi ha El marxismo y la opresión de las mujeres, de Lisa Vogel i traducció de Carlos Wagner. Perversiones emancipadoras recull 24 aportacions sobre la interseccionalitat, el llibertinatge, el queer i altres conceptes que escapen de la binaritat.

Enredados en el terror, obra de Suhaiymah Manzoor-Khan, en traducció d’Ainhoa Nadia, fa una denúncia de la islamofòbia com un projecte polític reaccionari. A Cultura de derechas, Furio Jesi, en traducció de Damián Queirolo, identifica «el llenguatge buit» de la cultura de dretes dels segles XIX i XX. Bellaterra també publica Enseñar comunidad, de bell hooks, que parteix del fet que ningú neix racista, i Sospechosos habituales, de Fonsi Loaiza.

Els manresans Sara Serrano i Jordi Cumplido tradueixen novel·la

El pòquer de novetats de L’Agulla Daurada, el segell de narrativa de Kult, viatja per Europa i el Brasil amb dos traductors manresans, Sara Serrano i Jordi Cumplido, en el catàleg. «L’espai blanc», de Valeria Parrella, és una novel·la traduïda per Serrano que «parla de la maternitat però també de qüestions com l’educació dels adults, la migració i l’amistat», explica la bagenca. Parrella és una autora de gran notorietat a Itàlia que es publica per primer cop en català.

Jordi Cumplido, manresà resident a Belgrad, repeteix experiència després de traduir «A finals d’estiu» i ara signa la traducció de «La pimpinella blava», de la sèrbia Svetlana Slapsak, un llibre que és «literatura de gènere i novel·la negra sobre una societat secreta que es venja dels crims de guerra i les violacions de les guerres balcàniques», en paraules de l’editora Anna Roca.

«L’altra cara de la pell», de Jeferson Tenorio, amb traducció de Josep Domènech Ponsatí, tracta el racisme estructural del Brasil, apunta Roca. Tenorio va obtenir el prestigiós Premi Jabuti el 2021.

«Sabia llegir el cel», de l’escriptor Timothy O’Grady i el fotògraf Steve Pyke és una «narrativa èpica dels migrans irlandesos del Regne Unit», que ha traduït Neil Sabatés Crowley.