Remei Margarit, Maria del Carme Girau, Maria Cinta, Teresa Rebull, Maria del Mar Bonet, Maria Pilar, Dolors Laffitte, Maria Amàlia Pedrerol, Núria Feliu, Mercè Madolell, Miquela Lladó i Guillermina Motta. Què uneix a aquestes dotze dones? La Nova Cançó. Totes elles són compositores i/o intèrprets que van formar part d’aquest moviment artístic que, en ple franquisme, va impulsar una cançó cantada en català. Totes elles van publicar els seus primers àlbums o senzills durant la dècada de 1960. Elles són Les dones de la Nova Cançó, un projecte que s’estrenarà a Cuba i que té al darrere el duet Ca la Naïta, format per la cantant i compositora manresana Berta Sala (1997) i la musicòloga, cantant i compositora Naiara Burke (Blanes, 1996). L’objectiu? Reivindicar i recuperar aquestes veus femenines.
Qui són aquestes dones?
Sala i Burke, que es van conèixer l’any passat treballant com professores de cant a l’Eufòria Campus -i que hi tornaran aquest estiu-, van formar Ca la Naïta (la casa de la Naiara i la Berta) amb la idea que la música pot ser un eix de transformació social. Amb aquesta premissa, explica la manresana, van començar una recerca musicològica sobre la Nova Cançó centrada en elles. Qui van ser aquestes dones? «Habitualment, a banda de tres o quatre àmpliament conegudes pel gran públic, quan parlem de Nova Cançó el primer que ve al cap són els noms d’un Serrat, d’un Llach o d’un Raimon... Volíem donar veu a moltes d’aquestes dones que van participar activament del moviment, però que avui dia no totes són prou conegudes. I és una llàstima. Van fer molt per normalitzar la llengua catalana», subratlla Sala.
L’espectacle s’estrenarà a la Universitat de l’Havana, el 21 de juny, inclòs en les Jornades de Cultura Catalana, i amb el suport de l'Institut Ramon Llull. Ca la Naïta farà un simposi del fenomen de la Nova Cançó adreçat a l’alumnat que estudia català en aquesta universitat i, després, faran el concert a l’amfiteatre de l’Havana, obert a tot el públic. El projecte Les dones de la Nova Cançó està concebut com a concert comentat en el qual, Sala i Burke interpretaran un tema (màxim dos) de cadascuna d’aquestes artistes i oferiran breus apunts biogràfics de cada dona que serviran, també, subratlla Sala, per situar el públic en el «context polític, lingüístic, musical i de perspectiva de gènere» d’aquestes artistes que formen part -es coneguin o no- de la «memòria històrica i musical d’aquest país».
«Quan vam començar el projecte volíem saber qui eren, els seus perfils, si el fet de ser dones, quan el paper femení estava quasi exclusivament relegat a ser mares, va afectar les seves carreres; si no va ser així; què cantaven, quines motivacions tenien...». Una recerca documental que va tibar per exemple, del catàleg de la mostra que el 2010 va acollir el Museu d’Història de Catalunya, La Nova Cançó. La veu d’un poble, amb motiu de la celebració del 50è aniversari del moviment. Unes dones, algunes fundadores com Remei Margarit dels Setze Jutges altres, com Maria del Mar Bonet, que s’hi van incorporar «al final».
Agraïment i reconeixement
De fet, a l’hora de decidir la tria d’artistes, Sala i Burke van decidir buscar «les pioneres i centrar la recerca en la dècada dels 60. Teresa Rebull, per exemple, va publicar el 1969». Per a Sala, el reconeixement, en general, va «arribar tard. Algunes ja no hi són, però nosaltres pensem que és molt important saber d’on venen. Som cantautores, cantem amb tota normalitat en català i els hem d’agrair el que ara sembla el més normal del món: el moviment va normalitzar tot aquest camí que donem per fet».
A més de la recerca de cadascuna d’aquestes artistes, Naiara Burke i Berta Sala ha fet tot un treball d’arranjament de les cançons «perquè tot tingui un sentit i un fil conductor». Perquè cadascuna d’aquestes intèrprets i/o compositores tenien «el seu estil, més jazzístic, més intimista, amb lletres més polítiques, musicant poemes, versions, parlant de la quotidianitat... és una música molt rica, diversa i de diferents temàtiques», apunta Sala. Com la vida mateixa. El concert serà, «quasi tot», a dues veus, guitarra i pandero i algun tema a cappella. I entre les cançons que es podran escoltar en l’estrena d’un projecte que confien exportar a casa hi ha El trobador, de Miquela Lladó, Se’n van, se’n van, de Maria Pilar, Saber el perquè, de Maria Amèlia Pedrerol, L’arbre sec, de Maria del Carme Girau, Què volen aquesta gent? o Cançó de la bruixa cremada de Maria del Mar Bonet. Hi ha camp per córrer.
