Una marca revolucionària

Que Ben Affleck era un bon director ja ho sabíem, perquè fins i tot quan les seves pel·lícules no acaben de ser rodones, com en el cas de Vivir de noche, el resultat està per sobre de la mitjana. Té un do per canviar de registre sense morir en l’intent i sempre aborda els gèneres des d’una perspectiva molt honesta, renovadora i rigorosa.

Fins ara Affleck havia de batallar constantment contra una dualitat: tothom li reconeixia els mèrits darrere la càmera, però al mateix temps hi havia quòrum a qüestionar-li les seves aptituds com a actor. A veure, també és normal perquè al currículum hi té pel·lícules que no aixequen el cap, precisament, per les seves limitacions dramàtiques. Però aquesta percepció comença a canviar. Últimament ha donat símptomes més que evidents que la maduresa l’ha fet millorar molt, i de fet algunes de les seves darreres interpretacions (des de El comptable fins a El bar de las grandes esperanzas, passant per la seva infravalorada encarnació de Batman) eren dignes de premi. Si a Argo els dos Affleck ja congeniaven bé, l’actor i director troben l’equilibri definitiu a Air, la magnífica crònica de la relació entre Nike i Michael Jordan. A banda de saber capturar l’esperit d’un punt d’inflexió en la història de les marques comercials, és una d’aquelles pel·lícules que obren el miracle d’interessar-te encara que no tinguis ni idea de les vicissituds del món de l’esport.

Air comença quan la incipient divisió de Nike dedicada al bàsquet té la idea de llançar un model de calçat basat en un dels jugadors més prometedors de la NBA, Michael Jordan. És una aposta arriscada, perquè al capdavall cap jugador és etern, la inversió genera molts dubtes i, naturalment, els creatius publicitaris han de convèncer la mare de Jordan, que vol el millor per al seu fill. En contra del que es pugui imaginar, la creació de les Air Jordan serà una crònica plena de contratemps i moments que ratllen el desastre, però que gràcies a la tenacitat de tots els implicats es convertirà en un fenomen cultural que arriba fins als nostres dies.

Affleck dirigeix el film (un drama esportiu, en essència, però també amb mecanismes propis del thriller amb tocs d’humor) amb un pols ferm que fa que les seves dues hores passin com un sospir. Entre els seus al·licients hi té la fotografia del gran Robert Richardson i un esplèndid repartiment que inclou, al costat del mateix Affleck, Matt Damon, Chris Messina, Marlon Wayans, Chris Tucker, Jason Bateman, Gustaf Skarsgård, Matthew Maher, Julius Tennon, Jessica Green, Joel Gretsch, Barbara Sukowa i una esplèndida Viola Davis.