Netflix dona veu a les víctimes de La Manada: "El temps que ha passat ha estat clau"

Els Sanfermines del 2016 van quedar marcats pel cas de La Manada, l'agressió sexual que va patir una noia per part de cinc nois durant les famoses festes. El succés, que va copar titulars als mitjans, va donar peu al primer #MeToo espanyol i va provocar una massiva resposta social de protesta. Més de set anys després, Netflix dona veu a la víctima, i a la noia que va denunciar el mateix grup per uns fets comesos a Pozoblanco, a la pel·lícula documental 'No estás sola: la lucha contra La Manada', que estrena aquest divendres 1 de març.

"Les víctimes supervivents i les persones que les van recolzar i van acompanyar en aquell moment no havien tingut mai un espai per parlar. Ningú no havia sentit la seva vivència. Aquesta pel·lícula documental els dona veu per primera vegada", ressalten Almudena Carracedo i Robert Bahar, els directors d'aquesta feina, que inclou declaracions de professionals que van acompanyar la víctima dels Sanfermines (policies, advocats, fiscal, treballadores socials), periodistes i de l'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron. "Pels participants d'aquesta història el temps que ha passat des de la sentència del Suprem ha estat clau: la majoria no en van voler parlar abans", recorden els cineastes.

Ells sí que van renunciar a parlar amb els advocats defensors de La Manada que, "en el passat, van comptar amb nombroses oportunitats per compartir el seu testimoni", consideren. Aquí, apareixen en imatges de fitxer. "El documental està fet amb gairebé cinc anys de perspectiva, amb fets provats establerts pels tribunals i amb una sentència ferma del Tribunal Suprem. Aquesta pel·lícula no intenta contrarestar versions per establir un judici", es justifiquen.

Noms ficticis

Els directors han estat en contacte continu amb els familiars de la víctima de l'agressió dels Sanfermines, que ha preferit no participar de manera directa. A la pel·lícula el seu nom fictici és Lucía i les seves paraules procedeixen, "textualment, de les seves declaracions judicials i de dues cartes que va enviar a la premsa". L'actriu Natalia de Molina és la que hi posa veu. "Només volia que passés i vaig tancar els ulls per no assabentar-me de res", se la sent relatar rememorant com va viure la noia els traumàtics fets.

La noia que va patir l'agressió de La Manada a Pozoblanco, que al documental li assignen el pseudònim de Paloma, sí que els va concedir una entrevista i l'actriu Carolina Yuste va doblar les paraules reals. Les dues víctimes aborden, per exemple, l'angoixa extra que els va generar convertir-se en el focus d'atenció i sentir-se jutjades en un cas en què alguns advocats defensors van passar de plató a plató i fins i tot un periodista va llançar una enquesta sobre si va ser violació o sexe consentit, cosa que porta a abordar el paper dels mitjans.

"En molts casos, el desig d'explicar tots els detalls, incloent-hi els no necessaris per establir que s'ha comès un fet delictiu, revictimitza les víctimes i no contribueix a analitzar la situació en conjunt. En aquest cas i molts altres n'hi ha una reflexió profunda a fer sobre això, sobre la nostra responsabilitat col·lectiva i individual davant d'aquest equilibri entre què ha de saber el públic o què pot revictimitzar una víctima", reflexionen Carracedo i Bahar, que han necessitat més de tres anys i mig de rodatge per a elaborar aquest treball.

L'equip va revisar més de mil hores de material arxiu i va enregistrar més de 60 hores d'entrevistes. Moltes fan referència al punt d'inflexió que va marcar el cas. "El que distingeix aquesta història dels milers de terribles històries de violència sexual que vivim les dones va ser el que en va sorgir: l'emocionant i massiva resposta social", destaquen els directors.

#Cuéntalo i #SeAcabó

"Aquest cas va ser la gota que va desbordar el got i va portar milers de persones a manifestar-se, va impulsar la conscienciació de tota una generació sobre el consentiment i sobre la violència sexual contra les dones i va generar el #Cuéntalo (el #MeToo espanyol i antecedent del #SeAcabó), on milers i milers de dones van comptar per primera vegada a través de les xarxes socials les seves experiències d'agressions sexuals", recalquen els cineastes, que esperen que aquest treball serveixi "per reduir" aquest tipus de casos i "afrontar-los amb més sensibilitat i suport en el futur".

Per a ells era "important subratllar que a la pel·lícula hi ha una tercera víctima que tràgicament no va sobreviure: Nagore Laffage", assassinada als Sanfermines del 2008. La seva mare, Asun Casasola, parla de la mort de la seva filla i de com va reviure-la quan va saltar el cas de La Manada. Perquè Nagore, com moltes altres dones que han mort per culpa de la violència masclista, ja no pot posar la seva pròpia veu.