Un documental retrata la història més íntima de Stay Homas

El documental ‘Stay Homas. La banda que no hauria d’existir’ s’endinsa en la història més íntima del fenomen del grup Stay Homas i els segueix durant tres anys a partir dels seus inicis al 2020 en plena pandèmia. En declaracions a l’ACN, Nick Bolger, un dels directors, creu que amb el documental el públic descobrirà que Stay Homas “són tres homes molt normals que no han buscat la fama i que lluiten contra ella”. Dirigida per Oriol Gispert, Nick Bolger i Ramon Balagué, el documental s’ha projectat aquest dimecres al Festival de Màlaga amb la presència dels tres membres de la banda.

Al març del 2020, en plena pandèmia, Rai Benet, Guillem Boltó, Klaus Stroink, tres amics músics que comparteixen pis al Carrer Balmes de Barcelona, van quedar confinats i van decidir combatre l’avorriment fent una cançó cada dia i van començar a compondre i a penjar els temes a Instagram. Amb molt poc temps aquelles cançons van arribar a tot el món i van tenir les participacions de músics com Rubén Blades, Macaco, Manu Chao, Sílvia Pérez Cruz, Sofia Ellar, Pablo Alborán… Les multinacionals se’ls disputen i tanquen un acord amb Sony Music i una gira internacional per a l’any 2021. Però res no serà fàcil, ja que amb la sortida al món sorgeixen les pors, els conflictes i els haters. El documental acompanya la banda durant aquests primers tres anys en les seves alegries i penes.

Oriol Gispert explica a l’ACN que van arribar als Stay Homas en plena pandèmia “de manera atzarosa” i que van intuir que allí hi havia una bona història i van decidir seguir-los amb el seu consentiment i veure què amb passa amb aquest fenomen que es va fer viral i com des d’una terrassa van aconseguir arribar al món i van començar a gravar”. Gispert afirma que els Stay Homas van ser una alegria quan van aparèixer en aquella època de pandèmia de la covid-19 i amb això van connectar amb la gent. A partir d’aquí el fenomen va créixer.

El codirector recorda que durant tota aquesta trajectòria els tres integrants del grup han estat 24 hores junts, compartint-ho tot i les relacions eren molts intenses amb molts concerts i promoció, “tot això té una factura per molt bon rotllo que tinguis. És normal que al final es pregunten on estan, on van i què volen”. Arriba un moment, declara Gispert, que “no volen ser el grup de la terrassa, però a la vegada és la seva identitat i aquesta lluita contra l’origen fa que passin coses que és l’interessant de qualsevol pel·lícula”.

Nick Bolger explica que els tres integrants del grup els hi ha dit que quan entres sense voler en una maquinària tan forta com la industria musical no en saps sortir perquè es va del disc, a la gira i a la promoció sense parar. “És un ritme molt fort que va en contra de la part creativa i ells han volgut sortir d’aquesta roda i em sembla perfecte i ho entenc molt bé”, declara, en referència a l’anunci que va fer el grup de fer una parada indefinida.

‘Haters’

Un dels moments durs que apareix al documental són les reaccions enfadades de Stay Homas contra aquells que els critiquen a les xarxes socials, en alguns casos per cantar en castellà i no fer-ho en català. “És molt representatiu de la societat on vivim, que fas una cosa i tothom opina a les xarxes pot ser per bé o per mal, però volíem retratar com viuen ells els comentaris dels ‘haters’”, diu Gispert. El codirector assenyala que allò “que va ser molt bon rotllo el principi quan va ser una cosa més de masses va ser criticat per un sector i si no era l’idioma, era l’estil”.

Destaca que en els projectes documentals el repte sempre és “que t’ignorin i que tinguis tal complicitat que les coses passin davant de la càmera i que no s’adonin que s’està gravant”. En aquest cas, els directors van gravar, però afegeixen que van tenir la sort de fitxar a Camille Irrgang, que era algú més de la generació dels Homas.

El documental està produït per La Lupa Produccions, Icon International i Minifilms TV, en coproducció amb 3Cat, amb el suport de l’ICEC i la difusió de la plataforma Filmin.