Eva Baltasar: "Estem en una societat amarada de violència, sobretot a les grans ciutats on la gent està més aïllada"

L'escriptora Eva Baltasar (Barcelona, 1978) ha publicat 'Ocàs i fascinació' (Club Editor), una novel·la sobre una dona jove amb estudis que es veu abocada a viure al carrer. El llibre narra la seva caiguda, però també la seva recuperació de la mà de la Trudi, gràcies a qui troba una peculiar manera de funcionar. Tot i això, la seva vida acaba derivant en un episodi de bogeria que trenca amb la primera part de l'obra. Després del tríptic que la va fer mundialment coneguda, Baltasar admet que aquesta vegada no explora la maternitat, sinó que la "mata". Per contra, obre la porta a parlar d'altres temes com és el cas de l'habitatge. "Estem en una societat amarada de violència, sobretot a les grans ciutats on la gent està més aïllada", afirma.

El nou llibre de Baltasar se centra en la història d'una dona de vint-i-set anys que treballa en una ludoteca i viu en un pis compartit a Barcelona. D'un dia per l'altre, la seva llogatera troba dues dones que li paguen el doble per la mateixa habitació i en poques hores la fa fora de casa amb les quatre peces de roba que aconsegueix posar en una maleta. A partir d'aquest moment, la protagonista es veu forçada a viure al carrer, dormir al ras i lidiar amb un segon entrebanc, el fet que la facin fora de la feina. És llavors quan, amb l'ajuda de la Trudi – una dona que l'ajuda de forma desinteressada i l'acull algunes nits – aconsegueix construir una nova manera de viure que li permet gaudir de les cases alienes a través d'una feina de netejadora.

Tal com explica l'autora en una entrevista a l'ACN, la novel·la retrata un cas comú en l'actualitat, el d'una persona formada que s'ha d'enfrontar a una realitat molt hostil, amb habitatges de cost inassolible i condicions precàries. També posa de manifest que no tothom disposa d'una xarxa i que hi ha persones que potser estan soles i no tenen cap punt de suport en l'amistat o la família. "Com a escriptora em veig una mica com un símptoma de la meva època i em pregunto: què ens pot haver passat i perquè el funcionament de la societat és tan dur?", sosté.

Si bé la protagonista passa bona part del llibre intentant sobreviure a la seva nova realitat, també troba una persona que la guia i que la salva. A partir d'aquest moment, entra en una nova dinàmica que li ofereix la possibilitat de netejar les cases dels altres, on passa el gran gruix de les hores del dia. "D'alguna manera és una estafadora, però també és veritat que fa la seva feina, així que no està tan malament", bromeja l'autora.

De fet, aquests escenaris de cases luxoses permeten a Baltasar apropar-se cap a "l'erotisme" que transmeten els espais que les formen i els objectes que contenen. "És un llibre que no hi ha sexe, però sí una preocupació estètica i un plaer que prové de tocar els objectes dels altres", apunta. Tot plegat, però, "com la vida", a vegades queda truncat per diverses circumstàncies, que porten el personatge principal a tancar el capítol de l'ocàs, i endinsar-se de ple en la fascinació.

Aquests, a part de ser el títol de l'obra, són també les dues parts diferenciades de la novel·la, i mentre que en una el relat transcorre d'una forma narrativa, la darrera part – més breu i estilísticament diferent – s'endinsa en la part més íntima de la protagonista. "Em venia molt de gust situar-la en un lloc amb cert misticisme. L'ocàs té una lectura clara i evident, la fascinació té moltes capes diferents i simbòlicament és una manera de matar moltes coses", afegeix.

Una escriptora amb moltes experiències

Si les descripcions de les cases són tan acurades és perquè l'autora parteix dels paisatges de la seva pròpia vida. "He treballat de dona de fer feines, i al seu moment ja va ser curiós per mi el fet de poder entrar d'una forma tan íntima a les cases dels altres", recorda. En el cas de 'Mamut' també es va nodrir de la seva experiència "a pagès" i per això no tanca la porta a provar més feines, ja que tampoc s'ha "casat" mai amb cap. "He fet moltes coses moguda per l'amor a l'escriptura, sempre l'he posat per davant", reconeix.

Els conceptes de netedat i brutícia també tenen un pes molt important en la trama, perquè ajuden a diferenciar els espais on un es pot sentir més confortable, i d'altres en què ningú hi vol passar gaire estona. "Posar ordre és també una forma d'endreçar la vida, tenir les coses sota control en una societat on moltes coses no depenen de nosaltres", afirma.

Amb nous projectes en ment

Tot i que tot just acaba de presentar el seu nou treball, Baltasar reconeix que té més idees en ment, però que el pròxim llibre que publiqui no serà una continuació d'aquest. "Em sento molt lliure a l'hora d'escriure perquè ho faig per mi, pot tenir un cert risc, però estic agraïda a l'editorial perquè no tinc una pressió en aquest sentit, i tampoc pel que fa al temps", diu. L'autora també valora positivament "l'acompanyament" posterior de les novel·les, com per exemple les del tríptic, que continuen girant per diferents països.

"Visc molt al dia i faig el que em ve de gust fer", conclou, "però també és veritat que un cop acabat el treball dedico gairebé més temps a treballar el llenguatge que no pas a escriure. Per això avança que ja ha començat un nou projecte, del qual de moment no pot dir res. Això sí, en un futur obre la porta a incorporar personatges masculins. "Vinc d'un matriarcat important, i per això també seria un bon repte", insisteix.