«And just like that...» : Encara més sexe a Nova York

Parlem d’una segona temporada d’And just like that... (HBO Max) i no, simplement, de la vuitena de Sexo en Nueva York perquè els creadors volien marcar distàncies respecte a l’original. D’acord, tornem a tenir al davant la Carrie (Sarah Jessica Parker), la Charlotte (Kristin Davis) i la Miranda (Cynthia Nixon), i no la Samantha (Kim Cattrall només farà un breu cameo a la segona), però són uns altres temps, unes altres preocupacions. La Nova York d’aquesta sèrie també és una altra. Una de menys blanca i amb veritable diversitat sexual i de gènere.

«Quan vam tornar, no volíem repetir el que havíem fet abans», ens explica virtualment Michael Patrick King, que, com a guionista en cap de Sexo en Nueva York, va portar la creació de Darren Star a quotes de complexitat inesperades. «La idea era mostrar aquests personatges coneguts en un món nou; ajudar-los a créixer amb la introducció de noves heroïnes, nous punts de vista».

Les creacions principals deixen de ser tres i es refermen com a set. Guanyen protagonisme quatre persones negres introduïdes la temporada anterior, tres d’aquestes dones i la quarta una persona no binària: la documentalista Lisa Todd Wexley (Nicole Ari Parker); Nya Wallace (Karen Mittman), la professora de la Miranda en un màster en Drets Humans; l’agent immobiliària Seema Patel (Sarita Choudhury) i Che Diaz (Sara Ramírez), una estrella de la comèdia rere el renaixement sexual de la Miranda.

La Miranda es retroba

A la primera temporada d’And just like that..., la Miranda va sorprendre molta gent deixant enrere una vida completa i segura per llançar-se a allò desconegut. Deixava de ser la veu de la raó? «És interessant», respon Nixon. «Jo mai he vist la Miranda com aquesta veu de la raó. Era la veu de l’ambició i el feminisme, i la fortalesa i la ràbia pels errors i les injustícies dels homes. Sempre m’ha semblat una persona molt passional, una mica com un elefant en una cristalleria».

Segons Nixon, la Miranda no ha canviat, sinó que s’ha retrobat amb el seu jo més jove, més pur, després de provar la maternitat i el matrimoni, «coses que no buscava, però que va descobrir que feien la vida més rica». Casar-se amb l’Steve no va ser un error. L’error hauria estat allargar-ho sense sentit. «De vegades et cases i dura fins que un dels dos es mor. D’altres, et cases i s’arriba al final d’un camí, sense més ni més. Alguns matrimonis s’acaben».

Així, tant a la sèrie original com en aquest revival i reboot, King ha mostrat una gran habilitat per poder trobar moments indelebles, d’aquests que entren en l’esperit i que ocupen la conversa cultural. Pregunto al guionista pel seu ingredient secret. «La meva feina com a dramaturg és observar el món, veure què podria ser interessant portar a la sèrie i mirar d’assegurar-me que els personatges hi reaccionin de manera divertida o amb sorpresa natural».

Hi ha un fet que es veu poc a la televisió, o almenys reflectida amb positivitat: el sexe. «La segona temporada arrenca amb set personatges a punt de practicar-lo. I la majoria tenen cinquanta anys llargs, cosa que ho fa encara més especial. Per a mi el sexe suposa una oportunitat d’intimitat, com també de goig i comèdia».