"És segura la mina?", per Eduardo Cámara, vicedegà del col·legi d'enginyers tècnics de mines

Arran de l'incident a Súria, el professor de la UPC de Manresa assegura que en aquestes infraestructures "el risc zero no existeix"

L'accident de la mina de Súria, en imatges

L'accident de la mina de Súria, en imatges / Oscar Bayona / Àlex Guerrero

Eduardo Cámara

Cada estiu rebem la notícia que algú ha mort ofegat prenent un bany al mar. Hi havia centenars de banyistes a l'aigua, onejava la bandera verda, hi havia un o més socorristes, i no obstant la tragèdia sorprèn una família. Qui era? Què va passar? Preguntes que tots ens fem. Podríem afegir-ne una altra: és el mar un lloc segur? Sempre s'ha dit que el mar pot ser traïdor, que cal tenir-lo respecte, que l'aigua no és el nostre medi natural i que a vegades ens pot jugar males passades. El mateix podem dir d'una mina. Excavar una galeria a 900 metres de profunditat entre roques salines és una lluita contra la natura. Estem en un entorn que encara que de vegades pugui semblar segur, com la platja amb la bandera verda, es pot tornar hostil, salvatge, i on el risc zero no existeix. 

Tot i que des d’altres sectors es menysprea la mineria per desconeixement, la veritat és que la majoria d'objectes i comoditats de què gaudim en provenen de la nostra activitat. El potassi, principal element que s’extreu de la mina de Súria, és essencial per a l'agricultura, de la mateixa manera que el coure, l’estany, el liti, l’alumini, o molts d’altres minerals, són tots ells essencials per poder gaudir d'habitatges, telèfons, hospitals, vehicles… en definitiva, per poder tenir la civilització moderna que tenim avui en dia. I tots ells s'extreuen de sota la terra.  

Per a què això sigui possible, persones com l’Oscar, el Daniel i en Vito havien fet de la seva passió per la geologia el seu mode de vida. Tots tres gaudien amb el que feien, una autèntica sort en aquests temps. Fa uns dies van endinsar-se per realitzar una inspecció tècnica a una galeria excavada poques hores abans, i el sostre se’ls ha endut aviat, massa aviat. Es podria haver evitat?, ha fallat alguna cosa?... són preguntes que haurà de respondre una investigació exhaustiva, així com també haurà de respondre a totes les incerteses que tinguin les famílies.

Sempre hi haurà marge de millora per estudiar i comprendre més i millor la mecànica de les roques salines. És el nostre compromís intentar evitar que es repeteixin els accidents, però a vegades, també hem d'admetre que la natura és molt més forta que nosaltres. 

A qui pregunta "és segura la mina?", jo convido a reflexionar sobre: "és segur el mar?