El 'deute' d'Espanya per la crisi climàtica s'enfila a 1,8 bilions d'euros

L'impacte de la crisi climàtica —i la necessitat de buscar solucions per frenar el seu avanç— obliga a obrir un espinós debat sobre qui són els principals culpables d'aquest fenomen i qui ha de pagar els costos d'un caos climàtic que ja inunda tots els racons poblats del planeta. Segons argumenta un equip internacional d'investigadors en una anàlisi publicada aquest dilluns a a revista 'Nature Sustainability', els països més rics —i contaminants— del globus haurien d'assumir una factura de 160 bilions d'euros per compensar els danys causats per la crisi climàtica al planeta i, sobretot, per ajudar els països del sud global a accelerar la seva transició ecològica. Segons aquest càlcul, Espanya hauria de pagar prop d'1,8 bilions d'euros per compensar el seu "excés d'emissions" (l'equivalent a 1.226 euros anuals per capita).

L'informe, liderat per la Universitat de Leeds, agafa com a punt de referència un dels conceptes més importants en els debats sobre polítiques climàtiques: el pressupost de carboni (és a dir, la quantitat màxima de CO₂ que es podria alliberar a l'atmosfera abans de provocar un escalfament global superior a 1,5 graus de mitjana). Segons apunten diversos estudis, el planeta podria suportar fins a 1,8 bilions de tones de diòxid de carboni abans d'experimentar un escalfament global extrem. Aquesta xifra no només ajuda a entendre quin és el màxim d'emissions que podria tolerar el globus sinó que, a més, permet estimar la contribució històrica de cada país a assolir aquest llindar.

I és aquí on comencen els càlculs per avaluar quina és la 'factura' de la crisi climàtica i qui ha de pagar-la. Els autors de l'anàlisi que protagonitza aquesta notícia han elaborat un sistema que permet calcular el "valor monetari" de l'"excés d'emissions de diòxid de carboni" de cada país. Segons apunten aquests càlculs, el cost de lluitar contra el caos climàtic puja a uns 192 bilions de dòlars, dels quals gairebé un 90% corresponen als països del nord global (els més rics i, al seu torn, els que històricament han contaminat més). "És el primer càlcul que evidencia que els països històricament responsables de les emissions excessives de CO2 tenen l'obligació de finançar les compensacions", explica Jason Hickel, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i coautor d'aquest estudi.

Sis bilions anuals

Per fer front a la factura de la crisi climàtica, els països rics haurien de pagar uns sis bilions de dòlars anuals (l'equivalent al 7% del PIB mundial anual) als estats del sud global. D'una banda, per afrontar les pèrdues i danys causats per les inundacions extremes, l'avanç de les sequeres i l'augment del nivell del mar que causen veritables estralls al sud del globus. I d'altra banda, per ajudar aquestes nacions a "descarbonizar les seves economies". "Si volem que països que històricament no han contaminat deixin d'utilitzar combustibles fòssils hem de compensar-los per aquesta càrrega", explica Andrew Fanning, de la Universitat de Leeds i director d'aquesta anàlisi. "És una qüestió de justícia climàtica", afegeix.

Segons apunta l'estudi, els Estats Units hauria de pagar prop de 80 bilions de dòlars anuals (uns 7.200 dòlars per capita) d'aquí al 2050 per compensar les seves emissions històriques, ja que, segons indiquen els registres, ha utilitzat gairebé quatre vegades més pressupost de carboni del que li correspondria. També haurien de saldar el seu deute països com Rússia, el Japó, Alemanya i el Regne Unit, ja que destaquen entre els més contaminants de la història. En el cas britànic, per exemple, s'estima que el país ha emès 2,5 vegades més del que li correspondria.

A l'altra banda de la balança, hi hauria 55 països del sud global —la majoria situats a la zona d'Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic— que haurien de rebre almenys 1.160 dòlars per capita anuals en compensació pels estralls del canvi climàtic. Un dels casos més destacats és el de l'Índia, que, "atès que històricament ha estat un país poc emissor" i que amb prou feines ha emès "una quarta part del que li tocaria", tindria dret a rebre gairebé 60 bilions en els pròxims 30 anys per a pal·liar els efectes de la crisi climàtica i descarbonitzar la seva economia.

Aquesta no és la primera ni segurament l'última proposta que es planteja per pagar la factura de la crisi climàtica. L'any passat, a la cimera del clima de Sharm el-Sheikh, els països van acordar crear un fons per finançar les pèrdues i danys del caos climàtic (encara que van deixar per a enguany, a la cita de Dubai, el debat sobre quins països, empreses i institucions havien de finançar aquesta iniciativa). Fa uns mesos, a més, el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va reclamar utilitzar els beneficis extraordinaris de les petrolieres —i les altres indústries contaminants— per a pagar la factura del caos climàtic.