La compravenda d'habitatges accelera la seva caiguda el mes d’abril

El descens és del 8,1% respecte a un any enrere, fins a un total de 43.311 operacions

Un bloc de pisos

Un bloc de pisos / Pixabay

Agustí Sala

Nou descens i més pronunciat. La compravenda d’habitatges va registrar a l’abril un descens del 8,1% respecte a un any enrere, fins a un total de 43.311 operacions. Es tracta de la xifra més baixa en dos anys que es dona en un context de tipus d’interès més elevats per contenir la inflació, segons les dades que ha difós l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Amb aquest retrocés interanual, que amplia en més de dos punts el que es va registrar al març (-5,7%), la compravenda d’habitatges encadena tres mesos de taxes negatives. L’impacte de l’encariment de les hipoteques en el mercat s’està notant cada vegada més. L’euríbor a 12 mesos, la principal referència per a les hipoteques a interès variable, s’acosta cada vegada més al 4%, quan fins a l’abril de l’any passat va estar en territori negatiu.

El descens de la compravenda d’habitatges a l’abril s’ha degut a la caiguda tant de les operacions sobre pisos de segona mà com les realitzades sobre habitatges nous. En concret, la compravenda d’habitatges utilitzats va baixar un 9% el quart mes de l’any, fins a sumar 35.057 operacions, alhora que les transaccions fetes sobre pisos nous van el 4,2%, fins a les 8.254 operacions.

El 91,9% dels habitatges transmesos per compravenda a l’abril van ser en el mercat lliure, i el 8,1%, protegides. En total, la compravenda d’habitatges lliures va baixar el 8,5% interanual, fins a les 39.809 operacions, alhora que la compravenda d’habitatges protegits va retrocedir el 3,6%, fins a sumar 3.502 transaccions.

En taxa intermensual (abril sobre març), la compravenda d’habitatges es va desplomar el 22,4%, la seva caiguda més forta en un mes d’abril des del 2020, tot just declarar-se la pandèmia, quan es va desplomar el 28,8% com a conseqüència del confinament i les mesures destinades a reduir la mobilitat.

El descens interanual més marcat, amb el 23,4%, va tenir lloc al País Basc, seguit per les Balears, amb el 19,6%, i La Rioja, amb el 18,6%. A Cantàbria, al País Valencià, a Extremadura, a Astúries i a Múrcia es van registrar encara augments de l’11,6%, el 6%, el 3,7%, el 2,6% i l’1,2%, respectivament.