Regions a la recerca de noves oportunitats

Fa 100 anys, quatre de les regions més pobres dels Estats Units es trobaven al sud del país: Arizona, Nevada, Nou Mèxic i Florida. La duresa del clima i la falta de recursos naturals convertien aquestes zones en poc amables per poder viure. Especuladors immobiliaris de Nova Anglaterra van començar a comprar terrenys, infestats de caimans, en algunes d’aquestes àrees que oferien després a la població adinerada de les regions del nord-est. Algun visionari va entreveure que els feliços anys 20 estaven creant una necessitat d’oci i de touring, la prehistòria del turisme de masses. En aquella dècada començava a desenvolupar-se un dels grans invents de principis de segle: l’aire condicionat, que va començar a instal·lar-se en llocs públics interiors i a les llars que se’ls podien permetre.

Florida és avui una de les grans meques del turisme nord-americà; Arizona es va convertir amb el pas del temps en refugi dels jubilats d’or i meca del turisme d’aventures; Nou Mèxic va ser centre d’investigació nuclear, a més de comptar al seu territori amb un poble de somni, Tau; i Nevada és l’estat del joc, amb Las Vegas com a estendard. Molt més al nord, Alaska va aprofitar el descobriment de petroli per generar riquesa creant un fons permanent d’inversió. Aquest inclou l’entrega d’un dividend de 3.284 dòlars el 2023 a 600.000 habitants.

¿Per què un país o una regió té èxit i un altre fracassa? A aquesta pregunta han respost en les últimes dècades múltiples acadèmics. Entre els més destacats, l’obra de Daron Acemoğlu i James Robinson. ¿Per què l’Argentina, que a principis del segle XX era un dels països més rics del món, va perdre la carrera del lideratge? ¿Per què Noruega ha sabut gestionar les seves reserves de gas i petroli i, en canvi, Veneçuela és un país fracassat malgrat comptar amb les reserves més grans del món? La constància de les institucions; una societat civil potent que inclogui bona educació, sanitat i oferta cultural; la seguretat jurídica; l’estabilitat política i una gestió pressupostària adequada són algunes de les claus de l’èxit. Tenir veïns seriosos a l’altre costat de les fronteres o formar part d’un club de països també ajuda.

El clima, la ubicació i el descobriment del cultiu van ser tres factors decisius que van permetre que la vella Mesopotàmia fos l’origen dels primers poblats humans. Avui la meitat de la població del món viu en ciutats; el 95% dels éssers humans habitem només el 5% de la Terra, segons el Banc Mundial, i hi ha un 50% del terreny que amb prou feines ha sigut tocat per l’home. Des de la recerca d’una bona feina fins a la necessitat de menjar, aquestes han sigut les dues principals raons de les onades migratòries. I seguiran sent-ho.

Igual com passava i passa als Estats Units i en altres països privilegiats del planeta, Espanya no ha sigut aliena als moviments migratoris interns i al desenvolupament d’unes regions davant les altres. Dues terceres parts de la població espanyola es concentren a les províncies marítimes i al centre peninsular. L’Espanya poblada davant l’Espanya buida és un dels tòpics més estudiats per geògrafs i sociòlegs. Hi ha autonomies, com Catalunya, on a cent quilòmetres del centre de la seva capital, Barcelona, es concentra el 80% de la població i la riquesa econòmica.

¿Pot canviar l’equilibri regional? Sí, ¿què ho causa? Les innovacions, la productivitat i la bona gestió, que inclou una fiscalitat adequada. En el cas d’Espanya, el turisme va canviar la fisonomia del país des dels anys 60, tant com la industrialització va canviar els cinturons industrials de les grans ciutats i l’apogeu dels serveis financers i professionals va fixar Madrid com a gran capital de l’Estat. ¿Què pot canviar-ho ara? La transició energètica, que segons el PNIEC (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima) pot crear fins a 348.000 llocs de treball nous a l’any fins al 2030.

En les pròximes dècades assistirem a un canvi radical de l’oferta laboral. Des de la transició energètica fins a tot allò relacionat amb la intel·ligència artificial. Es treballa ja d’una altra manera. L’ocupació serà molt més flexible. Permetrà obrir oportunitats a tots els territoris, que ja tenen a la seva disposició, ben utilitzades, les eines per liderar la nova economia. Les infraestructures de transport i les xarxes digitals capdavanteres seran més necessàries. És en aquest nou escenari on comunitats com Extremadura poden ser la gran sorpresa positiva d’Espanya.