L'economia espanyola creix un 0,4% el segon trimestre

L'economia espanyola va créixer un 0,4% entre abril i juny del 2023, una dècima menys que el trimestre anterior. Així ho ha confirmat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'un creixement lleugerament menys intens del registrat entre gener i març (0,5%), quan es va constatar un alentiment de l'economia pels efectes de la inflació. En aquest trimestre, s'ha notat un impuls de la inversió i del consum de les llars però, en canvi, s'ha registrat un fre de les exportacions. Així doncs, la variació interanual del Producte Interior Brut (PIB) es va frenar fins a créixer a un ritme de l'1,8%, gairebé dos punts i mig per sota de la registrada entre gener i març (4,2%).

Es tracta del primer cop des que es va acabar l'estat d'alarma que l'indicador de PIB creix per sota del 2% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Precisament, en el segon trimestre del 2022 va esclatar el conflicte a Ucraïna, que va agreujar les tensions inflacionàries que ja s'havien començat a notar amb la crisi de la covid.

La primera meitat del 2023 ha estat marcat per aquest context d'alta inflació que ha portat els bancs centrals a pujar els tipus d'interès. En aquest context, l'economia ha notat l'impuls de la demanda interna, que va créixer un 1,9% el segon trimestre gràcies a la millora de la inversió a construcció, bens d'equip i consum de les llars. En concret, el consum intern va contribuir en 1,5 punts al creixement del PIB del 2022, és a dir, una dècima més que el primer trimestre del 2022,

Després del retrocés del primer trimestre, el consum de les llars s'ha recuperat amb un creixement de l'1,6%, tres punts per sobre del registre anterior. També va créixer la despesa en consum final de les administracions públiques (+1,5%), més de dos punts per sobre dels tres mesos anteriors. La formació bruta de capital també es va enfilar dos punts fins a pujar un 3% intertrimestral.

En comparació amb l'any passat, és a dir, les taxes interanuals, la despesa en consum final de les llars va pujar un 0,5% i de les administracions públiques un 3,8%.

En canvi, en aquests tres mesos s'ha enfonsat l'aportació del sector exterior fins a contribuir 0,3 punts, 2,5 menys que entre gener i març. El sector exterior ha registrat un canvi de tendència, després d'impulsar l'activitat en els últims trimestres. Així doncs, les exportacions han notat una desacceleració de 9,5 punts entre abril i juny, període en el qual han crescut un 0,7% interanual. Aquest alentiment es produeix pel descens d'exportacions de bens (-8,8 punts) i serveis (-11,9 punts), alhora que també ha caigut la despesa dels no residents (-17,7 punts). Les importacions van créixer un 0,2%, més de tres punts per sota del trimestre anterior.

L'INE també ha revisat les dades de creixement de l'any passat, modificant dos dels trimestres: el primer de tots amb dues dècimes menys (es queda, per tant, amb un creixement negatiu del -0,6%) i el segon amb tres més (2,8%). El tercer i el quart s'han quedat amb creixements del 0,4%.

En relació amb el mercat laboral, l'estadística de Comptabilitat Nacional indica que el nombre d'hores treballades va augmentar un 1,3% de les hores treballades en comparació amb el trimestre anterior, 1,2 punts més que els primers tres mesos de l'any. En canvi, el creixement anual ha sigut cinc dècimes per sota (+0,6%) del registrat el primer trimestre. L'estadística publicada aquest divendres és un avançament, que s'ha de confirmar un cop coneguts tots els indicadors el pròxim 22 de setembre.