L'empresa que va fabricar els nanosatèl·lits catalans reclama més diners públics per al sector: "No ens podem adormir"

El CEO d'Open Cosmos, Rafel Jordà, ha demanat a la Generalitat que inclogui més recursos públics a la indústria espacial catalana, que actualment, diu, es troba "en un moment clau". "No ens podem adormir, els pressupostos que s'hi estan dedicant són molt pocs", adverteix Jordà. En una entrevista a l'ACN, Jordà elogia que Catalunya s'erigís com un "pioner a nivell europeu en apostar per aquesta indústria" i destaca tant el talent que surt de les universitats com de la capacitat d'atracció a nivell internacional. Jordà defensa que els satèl·lits permeten la democratització no només a aquests ginys sinó també a les seves dades "cada cop més rellevants" en àmbits com la lluita contra el canvi climàtic.

No obstant això, Jordà qualifica com "un encert la feina feta aquests últims anys" i reclama que no s'aturi perquè Catalunya no perdi presència en una indústria aeroespacial que titlla "d'absolutament crítica".

"Estem parlant d'uns pocs milions d'euros, mentre en altres regions d'Espanya i altres regions a nivell europeu s'hi estan invertint quantitats de desenes o centenars de milions d'any", afegeix Jordà.

El directiu d'Open Cosmos considera que Catalunya és "una de les regions més innovadores d'Europa" i que en un moment en què s'està aconseguint un lideratge cal destinar-hi més recursos. 

Actualment, l’Estratègia NewSpace de Catalunya impulsada pel Govern compta amb un pressupost inicial de 18 milions d’euros per al període 2020-2023. Per tant, ara tocarà renovar-lo. 

Jordà compara els diners que caldrien amb els destinats a rotondes o infraestructures. "És menys que unes rotondes. El que podem tenir amb les quantitats de dades, serveis a la ciutadania, amb monitorització de ports, de recursos hídrics, d'incendis... és un retorn tan gran que valdria la pena que estigués com a mínim a la par amb els beneficis que aporta", reflexiona Jordà, que reitera que és "un camí que està arrencant i que ha anat en la línia adequada".

Un altre dels punts forts que apunta Jordà és el "talent extraordinari" que aporten universitats com la UPC en els camps de l'enginyeria, les telecomunicacions o la informàtica, entre d'altres; sumat al què exerceix Catalunya com a pol d'atracció internacional. A més, celebra que la situació actual evita que aquest talent hagi d'emigrar a l'estranger i el que ho va fer pugui tornar a casa amb tot el coneixement i relacions internacionals que ha anat adquirint al llarg dels anys.  "Aquesta és una de les majors alegries, ara mateix", reconeix.

Actualment, Open Cosmos compta amb una setantena de treballadors entre Barcelona, Oxford, Madrid i Andalusia, i té la intenció d'expandir-se a Europa. "L'empresa està en un moment molt dolç, molt potent", celebra Jordà. La companyia va tancar contractes per valor de 40 milions de dòlars el 2022, una tendència que continua aquest any, i té un Ebitda positiu. Tot i això, Jordà evita referir-se al futur i prefereix centrar-se en el present. "Toquem molt de peus a terra, encara que fem satèl·lits", bromeja.

Tot i que a curt termini espera instal·lar-se en més llocs d'Europa, Jordà descarta rotundament fer el salt als Estats Units per estar prop de la Nasa. "La fabricació i la venda d'infraestructures la volem fer aquí, a casa, i seguir creixent aquí", sentencia el CEO d'Open Cosmos. 

"El que hem de fer és fer créixer el mercat d'aquí i a nivell europeu amb força per no quedar-nos enrere en una infraestructura absolutament crítica respecte al que es pugui estar fent els EUA o Xina. (...) Seria un dels majors errors a nivell estratègic i industrial ara mateix", avisa.

Fins ara, l'empresa ha entregat cinc satèl·lits i en té una quinzena més de contractats de cara als propers mesos. Alguns són d'observació terrestre, altres amb intel·ligència artificial o de navegació. Dos dels més coneguts a Catalunya han estat el 'Menut' i l''Enxaneta', que la Generalitat va llençar a l'espai al 2021 i a principis d'aquest 2023, respectivament.

Segons Jordà, els satèl·lits són un element de mesura a escala global "molt potent" ja que ofereixen dades "científicament fidedignes" com per exemple la pujada del nivell del mar, la reducció de les glaceres, la situació hídrica d'una regió, el risc d'incendis o la salut d'un cultiu.

El nou pas en el què treballa ara l'empresa és el projecte és l'Open Constelation, al qual pertany el 'Menut', i en què diferents països, organitzacions o empreses privades aporten satèl·lits. El projecte els opera com a un únic sistema on recopilar dades amb molta més freqüència.

"Aquesta abundància, diversitat i freqüència de dades és una qualitat intrínseca en els petits satèl·lits i el fet de poder-los desplegar en constel·lacions és molt potent", afirma.

Aquesta, de fet, és una evolució que Jordà no dubta en comparar amb l'auge dels ordinadors als anys 80, la posterior aparició del Windows, els portàtils i la connexió per Internet. En l'àmbit aeroespacial, abans els satèl·lits eren "molt grans" i "molt costosos" i el seu cost “només podia ser assumit per unes poques agències i països en el món". "Ara mateix, empreses com nosaltres els estem fent més petits, més assequibles i més ràpids, N'hem democratitzat l'accés, no tant als satèl·lits, sinó sobretot a les dades i a la informació que se'n pot derivar", remarca.

Open Cosmos optarà a projectes del PERTE Aeroespacial

Sobre la convocatòria del PERTE Aeroespacial, Jordà aplaudeix que s'hi destinin "recursos amb quantitats suficients com per poder fer coses rellevants". En aquest sentit,  confirma que l’empresa s’hi presentarà per optar a participar a projectes com la Constel·lació Atlàntica.

"És veritat que les coses poden anar més ràpides, més àgils i sempre necessitaríem que aquest desplegament de recursos fos més eficaç, però els diners hi són. Hi ha compromís ferm en dedicar-los a polítiques climàtiques i de digitalització i la tecnologia espacial és absolutament critica en aquest àmbits", recorda.

El PERTE Aeroespacial preveu la mobilització de 4.533 milions d'euros en cinc anys, entre 2021 i 2025, amb 2.193 milions d'euros de recursos públics i 2.340 milions procedents de la iniciativa privada.