La revolta dels consumidors

Al llarg del mes passat hem pogut anar desgranant el conglomerat d’interessos econòmics i de poder que es mouen a l’entorn de l’energia. El control de la producció, del transport, del poder polític amb capacitat reguladora i, quan convé, d’alguns àmbits judicials i policials, ha originat importants conflictes d’interessos en un àmbit on els beneficis es poden disparar fruit de la situació oligopòlica. Per això, la clau per a la persistència d’aquest model està en el tram final del recorregut: els consumidors. Mantenir-los enganyats, desinformats i desorganitzats és essencial per a la pervivència del negoci rendista,

Així que, quan els avenços tecnològics posen en mans de la ciutadania poder implantar una autèntica revolució energètica basada en l’autoconsum disseminat, en la cooperació i que alhora sigui un impuls imparable cap a la transició energètica renovable, els monstres energètics mouen tots els seus peons polítics i burocràtics per posar pals a les rodes al canvi. Fa poc es va conèixer que la Generalitat  obrirà un expedient sancionador contra Endesa per les traves que posa per legalitzar i posar en marxa les noves instal·lacions d’autoconsum. La Comissió Nacional de la Competència també ho està investigant perquè és molt significatiu que dels més de 5.000 MW de potència instal·lada d’autoconsum que hi ha a l’Estat, només un 1% siguin compartits.

Segons informaven diversos mitjans, la llebre es va aixecar des d’alguns ajuntaments, com el del Prat de Llobregat, que es trobava que al mercat El Remolar, amb més d’un any de la teulada coberta de plaques solars, no hi havia manera que la companyia elèctrica autoritzés a produir els 60 kW que podria produir. Endesa proposava una connexió que sortia més cara que la instal·lació de les plaques solars. El retard en el desencallament del tema va significar en plena crisi energètica que els paradistes van arribar a pagar 250 euros, amb la parada tancada, cinc vegades més que amb la parada oberta abans, només per estar connectats. L’Ajuntament també denunciava que la vintena d’instal·lacions renovables en què havia invertit no podien connectar-se per un problema o un altre.

En adonar-se que aquest problema era compartit per altres organismes com un fre intencionat a l’autoconsum col·lectiu, ho van comunicar a la CNMC, juntament amb una vintena d’ajuntaments, entitats i empreses. La CNMC va entrar a diverses oficines de Naturgy i Endesa per començar una investigació; i en paral·lel, la Generalitat també obria un expedient sancionador contra Endesa per posar traves a l’autoconsum col·lectiu. L’Agència d’Energia del Consell Comarcal d’Osona també ha informat del bloqueig sistemàtic a les autoritzacions de connexions d’autoconsum en diversos municipis de la comarca.

Coneixedors de les pràctiques caciquistes de les companyies energètiques, trobo incomprensible que ni l’Estat, ni la Generalitat i els ajuntaments quan sigui el cas no investiguin sistemàticament les accions fraudulentes del trust energètic. L’article 98 del Reial Decret 1955/2000, diu que «les Comunitats Autònomes podran resoldre sobre: seguretat industrial i instal·ladors; qualitat del servei, contractes d’accés i peatges d’accés, contractació i facturació de preus regulats (PVPC, TUR) amb les comercialitzadores de referència».

Mentre esperem que les institucions reaccionin proactivament, els consumidors també cal que ens moguem. Algunes idees: 1. Abandonar les companyies oligàrquiques i passar-se a comercialitzadores del país o lluny de les oligopòliques. 2. Estalviar energia, amb els mitjans de calefacció o refrigeració més eficients, amb mesures d’aïllament de la llar i aplicar sentit comú en les hores de ventilació o insolació. 3. Fomentar la creació de comunitats energètiques en escales comunitàries per tal d’implantar energies renovables, ja sigui per als consums comunitaris: ascensor, garatge, escala o, fins i tot, per al consum particular. En el cas de casa unifamiliar, el canvi pot ser immediat. 4. En casos d’autònoms, botiguers i empresaris cal la constitució de comunitats de compra energètica per rebaixar costos, per auditar eficiències energètiques i finament, sempre que es pugui, per produir energia renovable. 5. Premiar o castigar amb el vot els partits polítics en funció de si fomenten o no el control i les sancions als oligopolis energètics, i si fomenten o no els models alternatius. 6. Mantenir-se informat de les denúncies que administracions o associacions de consumidors facin a les companyies abusadores. I ser actiu en les denúncies a l’Agència Catalana de Consum o a la Direcció general d’Energia. https://consum.gencat.cat/es/inici/index.html .