La prosperitata debat

Aquí s’acaba de celebrar el Debat de Política General, al mateix temps que el d’investidura a Madrid. Allà vam escoltar un discurs apocalíptic de Feijóo dient falsedats o veritats sobre retards estructurals, que, per tant, eren també responsabilitat del PP i del PSOE. Poca profunditat i molta traca dialèctica política. A Catalunya, en un discurs de dues hores, el president va anar explicant l’obra de govern feta i la prevista. Malgrat la densitat de dades i d’informació, el periodisme polític, en cerca de titulars fàcils, es va centrar en els temes més cridaners. Així que allò que afecta el dia a dia ciutadà va quedar ocultat. Ni que sigui com a modesta contribució a la transparència, avui em permetré subratllar algunes informacions donades dimarts sobre l’economia i la prosperitat dels ciutadans.

El primer tema a subratllar és l’impacte que està tenint el Pacte Nacional per a la Indústria, elaborat amb grans consensos: noves inversions, noves empreses i nous llocs de treball. N’hi ha exemples en l’automoció. És el cas del futur de Seat, donant suport a l’electrificació de Martorell, la planta d’assemblatge de bateries i consolidant l’aposta del grup Volkswagen per Catalunya malgrat una nefasta gestió del PERTE per part del Govern del PSOE. En el cas de Nissan, s’ha assegurat la continuïtat a la Zona Franca de noves empreses d’automoció. Així com s’ha assegurat la continuïtat industrial davant de tancaments d’empreses arreu del territori com Bosch, TAG Automotive, Dayco.

S’està reindustrialitzant el país acompanyant les nostres empreses, facilitant l’activitat i la relació amb l’administració, l’accés dels treballadors a la formació. Es practica una política industrial activa, amb recursos, com fan els nostres competidors arreu del món. També sabent captar inversions històriques pel volum d’euros que comporten, com les d’Iljin a Mont-roig del Camp i Kronospan, al polígons de Tortosa i l’Aldea amb prop de 600 milions d’euros cadascuna i la creació de 500 i 250 llocs de treball. El 2021 i el 2022 hem batut rècords històrics de captació d’inversió estrangera, el 85% de la qual vinculada a la indústria; i això no són fantasmades, com la captació de seus que fa Madrid habitualment i més arran del 155, sinó persones en nous llocs de treball i noves oportunitats per a tothom. Algunes inversions són en segments estratègics com hubs tecnològics, d’investigació o de semiconductors: Astrazeneca, amb 1.000 llocs de treball ; Intel i Microsoft... En un moment d’alentiment de l’economia global, batem rècords d’inversions, d’exportacions, amb una economia altament internacionalitzada i on es crea ocupació de qualitat. Les línies d’ajut a la indústria i a la competitivitat de les empreses han augmentat un 190% respecte al 2020. I ara mateix, s’estan acompanyant prop de 600 potencials projectes d’inversió a Catalunya.

Una altra notícia, que si es fa efectiva seria excel·lent, és el pla de transformació del Servei d’Ocupació de Catalunya. S’ha de garantir que sigui una eina més útil per a les persones en situació d’atur o que busquen una nova feina. El canvi al SOC es basarà en cinc principis: 1. Model centrat en les persones i les empreses; 2. capacitat d’adaptar-se a la realitat canviant; 3. integració plena amb la dimensió local; 4. transformació digital i 5. orientació a resultats i a la millora continua.

Per altra part, s’està treballant en un nou model de turisme per al nostre país, basat en el Compromís Nacional per un Turisme Responsable. Un model que sigui atractiu pel visitant, positiu per al conjunt del territori, beneficiós per als catalans i les catalanes, que generi prosperitat i oportunitats al sector i que sigui mediambientalment sostenible i respectuós amb l’entorn. S’està treballant per aprofitar el ser la Regió Mundial de la Gastronomia el 2025. I també s’acompanya el sector per tal d’adaptar-se a les noves realitats energètiques i hídriques.

Aquests són una ínfima part dels àmbits analitzats dimarts passat al Parlament de Catalunya. Si vostès no van tenir la possibilitat o la voluntat d’escoltar la sessió, és molt possible que només es quedin amb els titulars més cridaners; o en els exabruptes habituals. Llavors, no s’hi val apuntar-se al discurs fàcil sobre el desprestigi de la política o la talla d’alguns polítics. I és contradictori el paper de cert periodisme que d’una banda critica la frivolitat política, d’altra fa titulars només a base de sensacionalisme; i quan ha d’escoltar discursos més detallats, els critiquen dient que són avorrits com una llista de telèfons. «Política significa pedagogia», va dir el socialista Rafael Campalans. El periodisme polític ho hauria de ser encara més.