T0c d’atenció

Fa pocs dies el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, ha fet unes interessants declaracions a la revista Der Spiegel. En la llarga entrevista va desgranant molts dels reptes amb els quals s’enfronta Europa. La proximitat de la guerra d’Ucraïna i, ara, la d’Israel-Hamàs eren algunes de les preocupacions que els governs alemanys han hagut d’abordar amb prudència, sabent que el passat militarista va deixar el país vacunat davant de les temptacions a l’ús de la força. El conflicte entre ultrasionisme i panarabisme que s’amaga darrere la manca d’execució de l’acord sobre la creació dels dos estats Israel i Palestina, contamina les societats civils europees, on les minories jueves i la mala consciència cristiana d’haver expulsat i massacrat durant més de cinc segles les poblacions autòctones de religió jueva, xoquen amb les simpaties proàrabs de l’extrema esquerra i les importants bosses d’immigració de creences islàmiques.

Les declaracions de Scholz potser han estat motivades per aquesta complicada conjuntura on a Berlín es projectava sobre edificis oficials la bandera d’Israel en solidaritat per l’atac indiscriminat de Hamàs, al mateix temps que es protegia un lloc tan emblemàtic com el memorial de l’holocaust jueu per evitar que radicals vandalitzessin els llocs de la memòria. I a aquest tema conjuntural s’afegia una realitat dura: la creixent pressió migratòria procedent de fora d’Europa que hi accedeix per vies irregulars.

Alemanya, com alguns estats nòrdics, ha estat sempre respectuosa i generosa en l’acollida de refugiats polítics o que fugien de la guerra o del genocidi. Alemanya sempre ha practicat una política d’incorporació laboral de diverses onades migratòries, italians i espanyols els anys 60, turcs a partir dels 70, ciutadans eslaus a partir de la caiguda del mur de Berlín i, finalment, la tongada de sirians amb la voluntat d’incorporar-los a l’estructura laboral. Per tot això, crec que ningú pot titllar les declaracions de Scholz d’extemporànies, quan avisa que Alemanya no pot acollir més immigració no regulada i que no està vinculada a demandes laborals concretes o a drets d’asil demostrables.

Scholz ha dit que «aquells que probablement no se’ls concedirà permís per romandre a Alemanya perquè no poden reclamar la necessitat de protecció han de tornar» o ser retornats. Al mateix temps, «els tràmits s’han d’accelerar, amb les sol·licituds d’asil i (..) l’acollida inicial. Els procediments judicials també s’han d’accelerar.(...). Al voltant de 13 milions de ciutadans d’Alemanya (..) aviat aniran a la jubilació. Per això, necessitem treballadors de fàbriques, enginyers, metges, cuidadors. Més joves haurien de cursar formació professional. Les persones grans haurien de tenir millors oportunitats per trobar una feina més endavant en la seva carrera professional. I el món empresarial ha de ser més familiar per tal que més famílies joves puguin participar en la vida professional. Per aconseguir aquest objectiu, també necessitem més escoles i llars d’infants de tot el dia.(...) També necessitarem més immigració. Amb la modernització de les nostres lleis d’immigració, amb la Llei d’immigració qualificada, hem establert les condicions perquè les ments talentoses i els treballadors qualificats que necessitem ens vinguin des de l’estranger. No volem que només treballin aquí, sinó que visquin aquí i s’integrin, fins al punt que vulguin convertir-se urgentment en ciutadans alemanys.(...) Això no té cap efecte en l’obligació d’oferir protecció a tots aquells que fugen de l’opressió política, la guerra i la mort. El dret fonamental a l’asil és una conseqüència de la història d’Alemanya”.

M’he permès la reproducció llarga de fragments de l’entrevista a Scholz per no deformar el seu pensament, en una setmana que a Alemanya també s’anunciava que el partit Die Linke, situat a l’esquerra dels socialdemòcrates i hereu de la seva ala radical i dels postcomunistes, es dividia en dos. La líder del nou partit, Sahra Wagenknecht, el va situar en una línia d’esquerra més tradicional, antiamericana, però alhora allunyada dels avantguardismes i exageracions del políticament correcte de certs corrents corporatius. Així, també s’ha posicionat per limitar la immigració descontrolada i fer front, des de posicions esquerranes, a l’ascens del partit de dreta populista AfD. De fet, les primeres estimacions situen a l’Alemanya oriental- l’antiga Prússia i Saxònia- el lloc on el nou partit esgarraparia vots a banda i banda de l’extrema dreta i l’extrema esquerra, amb un programa de salaris elevats, prestacions socials i contenció de la immigració.

Catalunya, sense competències en immigració, ha d’exigir a l’Estat una política transparent de distribució interna equitativa entre Comunitats Autònomes dels nouvinguts, com reclama Espanya a la UE, i va obtenir el juny passat.